Fa uns quants
anys que gaudeixo del privilegi de tenir per veïns de pàgina a les altes jerarquies
de l’església. Durant el temps que vaig
compartir espai amb el Sr. Bisbe, cadascú va escriure al seu aire. Vull dir amb
això, que ell escrivia sobre el bé, convertint les seves conclusions en alliçonaments.
I un servidor ha escrit
sobre temes diversos relacionats amb el poble i la seva gent, sense ànim
de fomentar cap corrent doctrinal. Tot i que moltes vegades hem coincidit en el
fons, perquè viure és l’escola més diversificada, on més s’aprèn de tot.
Ara, en aquesta
nova etapa del setmanari, comparteixo veïnatge amb un altre estatus de la clerecia, aquest molt més proper, com ho és el Sr.
Rector, mossèn Josep Pausas. A aquells que, abans i ara, opinen de la
coincidència d’aquest veïnatge tan clerical, els dic que, davant l’evidència, he de mantenir les bones maneres.
Aprofito
aquest apropament per incidir en el protagonisme de les religioses sitgetanes,
una de les quals, no fa gaire, ha complert un aniversari de meritós significat.
La nostra Vila, abans d’assolir aquest aspecte tan cosmopolita, amb àmplia
pluralitat de creences religioses, es caracteritzava per la convivència majoritàriament catòlica,
representada pels diferents servidors. Gent
de Sitges, els quals han encaminat les seves vides vers la vessant religiosa. No fa gaire feia esment de la celebració dels
50 aniversari de l’ordenació del pare Francesc Carreró.
Transcorregut
un temps, el 15 de gener d’aquest any, va celebrar els 50 any d’ordenació religiosa, la mare Maria Dolors Carbonell
Ripoll, de l’ordre de les Carmelites Descalces. L’efemèride va tenir lloc al
convent de la Roca del Vallès on ella, amb el nom de Glòria, n’és la superiora.
La Maria Dolors va néixer a Sitges, en un carrer, en aquells temps, molt afí
amb la clerecia i amb un veïnat profundament beat, em refereixo al de Sant
Bonaventura. Va venir al món en la casa del costat dels Mirabent de ca l’Aixut,
on els seus pares tenien cura d’una vaqueria i regentaven la botiga.
Germana de
l’Eduard, la Tresa, en Joan i la Rosó, abans de ser ordenada va passar dos anys
al noviciat. La celebració d’aquests 50
anys de trajectòria, va comptar amb la presència de la família i d’un reduït
grup de gent de Sitges que van voler estar al seu costat. Junt amb el Sr.
Rector, mossèn Pausas, i el sacerdot
sitgetà, mossèn Jaume Berdoy
Alemany, Vicari general del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Ell va ser
l’encarregat d’oficiar la missa i en la homilia es va fer palès el nexe que els
unia: l’estima mútua vers el poble que els havia vist néixer.
Es dóna la circumstància que la nostra vila
ha tingut i té una bona representació religiosa, fins i tot en les altes
esferes eclesiàstiques. Si més no he puntualitzat, en l’encapçalament, que aquesta vegada em
referiria a les religioses sitgetanes. A elles igualment hi cal annexionar l’assentament d’un nombre
important d’estaments regits per religiosos/ses. Un dels més antics han estat
les mares Concepcionistes, les quals ja van tenir cura de l’antic Hospital de
sant Joan, situat on avui hi ha el Maricel de Mar. La seva presència, ara representada per una reduïda comunitat, ha servit de gran
ajuda i conhort quan la salut es ressent. Una servidora ha estat la sitgetana Dolors Bernad Roig, filla de l’ataconador a
qui la veu popular coneixia per en “Raspall”. La Dolors, en els últims anys de
la seva vida, va estar destinada a l’Hospital de Sitges, envoltada de la seva gent.
Altament
important ha estat la presència de la
comunitat de les mares Mercedàries de Berriz, les quals es van dedicar a la
docència. En el convent que ocupaven, una àmplia extensió de terreny que anava
des del carrer Francesc Gumà fins al de l’illa de Cuba, amb capella inclosa, on
hi van rebre la Primera Comunió, un bon nombre de nenes i nens que avui
passegen l’honrosa categoria d’avis.
Referent a la
comunitat religiosa de l’Escola Pia, tot i no estar comandada per religioses,
sinó per pares escolapis, he cregut
convenient de referir-m’hi, perquè també es tracta d’un centre que es dedica a
la docència i, per tant, trobo que no queda bé referir-me a l’escola de les
Mercedàries i deixar de banda l’Escola Pia. On, durant uns cursos, una monja
mercedària, la mare Rojas, va impartir classes de física i química.
Reprenent el fil de l’enunciat, les religioses
de Sant Josep, conegudes per les monges vetlladores, tenien el seu convent en
el carrer Sant Francesc. Conformaven una imatge típica del Sitges d’abans, quan
després de sopar, deixaven el convent per a dirigir-se a les cases on tenien
cura dels malalts. Coincidien amb els serenos que s’anaven a incorporar al
servei i, uns i altres, es barrejaven amb aquells primers turistes àvids de
castanyoles i repic de tacons que trobaven en els jardins de les Societats.
Sense oblidar-nos
de la religiosa sitgetana, la mare Eulàlia
Sanahuja Milà que forma part de la comunitat de benedictines del
monestir de Sant Benet, entre el bonic marc de la muntanya de Montserrat. Precisament
aquests dies ha lliurat l’ànima a Déu
una religiosa filla de Vilanova.
Durant la dècada
dels 50, la Maria Vinyet Termes, religiosa de poca trajectòria, no obstant la
suficient per a que fos coneguda per la Maria monja, va obrir una de les
primeres guarderies de la vila, en un pis del carrer Sant Isidre.
Els 50 aniversari
de l’ordenació de la religiosa Dolors Carbonell Ripoll, honora la llarga
trajectòria de vocacions sitgetanes i ens aviva el record dels estaments, de
casa nostra, dels quals n’han tingut cura les diferents ordres de religioses.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 21 de març del 2014 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada