Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

22 de març 2014

RELIGIOSES SITGETANES


   Fa uns quants anys que gaudeixo del privilegi de tenir per veïns de pàgina a les altes jerarquies de l’església.  Durant el temps que vaig compartir espai amb el Sr. Bisbe, cadascú va escriure al seu aire. Vull dir amb això, que ell escrivia sobre el bé, convertint les seves conclusions  en  alliçonaments. I  un servidor  ha escrit  sobre temes diversos relacionats amb el poble i la seva gent, sense ànim de fomentar cap corrent doctrinal. Tot i que moltes vegades hem coincidit en el fons, perquè viure és l’escola més diversificada, on més s’aprèn de tot.

    Ara, en aquesta nova etapa del setmanari, comparteixo veïnatge  amb un altre estatus de la clerecia,  aquest molt més proper, com ho és el Sr. Rector, mossèn Josep Pausas. A aquells que, abans i ara, opinen de la coincidència d’aquest veïnatge tan clerical, els dic que, davant l’evidència,  he de mantenir les bones maneres.

     Aprofito aquest apropament per incidir en el protagonisme de les religioses sitgetanes, una de les quals, no fa gaire, ha complert un aniversari de meritós significat. La nostra Vila, abans d’assolir aquest aspecte tan cosmopolita, amb àmplia pluralitat de creences religioses, es caracteritzava  per la convivència majoritàriament catòlica, representada pels diferents servidors.  Gent de Sitges, els quals han encaminat les seves vides vers la vessant religiosa.  No fa gaire feia esment de la celebració dels 50 aniversari de l’ordenació del pare Francesc Carreró.

     Transcorregut un temps, el 15 de gener d’aquest any, va celebrar  els 50 any d’ordenació  religiosa, la mare Maria Dolors Carbonell Ripoll, de l’ordre de les Carmelites Descalces. L’efemèride va tenir lloc al convent de la Roca del Vallès on ella, amb el nom de Glòria, n’és la superiora. La Maria Dolors va néixer a Sitges, en un carrer, en aquells temps, molt afí amb la clerecia i amb un veïnat profundament beat, em refereixo al de Sant Bonaventura. Va venir al món en la casa del costat dels Mirabent de ca l’Aixut, on els seus pares tenien cura d’una vaqueria i regentaven la botiga.

     Germana de l’Eduard, la Tresa, en Joan i la Rosó, abans de ser ordenada va passar dos anys al noviciat.  La celebració d’aquests 50 anys de trajectòria, va comptar amb la presència de la família i d’un reduït grup de gent de Sitges que van voler estar al seu costat. Junt amb el Sr. Rector, mossèn Pausas, i el sacerdot  sitgetà, mossèn  Jaume Berdoy Alemany, Vicari general del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Ell va ser l’encarregat d’oficiar la missa i en la homilia es va fer palès el nexe que els unia: l’estima mútua vers el poble que els havia vist néixer.

     Es dóna la circumstància que la nostra vila ha tingut i té una bona representació religiosa, fins i tot en les altes esferes eclesiàstiques. Si més no he puntualitzat,  en l’encapçalament, que aquesta vegada em referiria a les religioses sitgetanes. A elles igualment  hi cal annexionar l’assentament d’un nombre important d’estaments regits per religiosos/ses. Un dels més antics han estat les mares Concepcionistes, les quals ja van tenir cura de l’antic Hospital de sant Joan, situat on avui hi ha el Maricel de Mar. La seva presència, ara representada  per una reduïda comunitat, ha servit de gran ajuda i conhort quan la salut es ressent. Una servidora ha estat la sitgetana  Dolors Bernad Roig, filla de l’ataconador a qui la veu popular coneixia per en “Raspall”. La Dolors, en els últims anys de la seva vida, va estar destinada a l’Hospital de Sitges, envoltada de  la seva gent.

   Altament important ha estat la presència de  la comunitat de les mares Mercedàries de Berriz, les quals es van dedicar a la docència. En el convent que ocupaven, una àmplia extensió de terreny que anava des del carrer Francesc Gumà fins al de l’illa de Cuba, amb capella inclosa, on hi van rebre la Primera Comunió, un bon nombre de nenes i nens que avui passegen l’honrosa categoria d’avis.

   Referent a la comunitat religiosa de l’Escola Pia, tot i no estar comandada per religioses, sinó per pares escolapis,  he cregut convenient de referir-m’hi, perquè també es tracta d’un centre que es dedica a la docència i, per tant, trobo que no queda bé referir-me a l’escola de les Mercedàries i deixar de banda l’Escola Pia. On, durant uns cursos, una monja mercedària, la mare Rojas, va impartir classes de física i química.

      Reprenent el fil de l’enunciat, les religioses de Sant Josep, conegudes per les monges vetlladores, tenien el seu convent en el carrer Sant Francesc. Conformaven una imatge típica del Sitges d’abans, quan després de sopar, deixaven el convent per a dirigir-se a les cases on tenien cura dels malalts. Coincidien amb els serenos que s’anaven a incorporar al servei i, uns i altres, es barrejaven amb aquells primers turistes àvids de castanyoles i repic de tacons que trobaven en els jardins de les Societats.

  Sense oblidar-nos de la religiosa sitgetana, la mare Eulàlia  Sanahuja Milà que forma part de la comunitat de benedictines del monestir de Sant Benet, entre el bonic marc de la muntanya de Montserrat. Precisament aquests dies  ha lliurat l’ànima a Déu una religiosa filla de Vilanova.

   Durant la dècada dels 50, la Maria Vinyet Termes, religiosa de poca trajectòria, no obstant la suficient per a que fos coneguda per la Maria monja, va obrir una de les primeres guarderies de la vila, en un pis del carrer Sant Isidre.

   Els 50 aniversari de l’ordenació de la religiosa Dolors Carbonell Ripoll, honora la llarga trajectòria de vocacions sitgetanes i ens aviva el record dels estaments, de casa nostra, dels quals n’han tingut cura  les diferents ordres de religioses.

                                                                                                                 J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 21 de març del 2014 )
                                                                          

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez