QUARESMA SITGETANA

   Hem passat pàgina d’un altre Carnaval, submergits i aclaparats pel soroll d’unes nits desenfrenades, on la participació dels veïns del poble, amb un devessall de fantasia i creativitat, contribueix a convertir la moguda en un espectacle que és seguit pels convilatans i per altra  gent  que, vinguda d’arreu,  aprofita aquests dies  per gaudir de l’espectacle i portar-se un bon record.

    Dimecres de cendra marca la diferència, es converteix en un pont que travessa el bullici a la recerca de les hores tranqui-les. Les d’una nit de les més silencioses i plàcides de la vida sitgetana, una vegada hem acomiadat el Carnestoltes, amb el tràmit que popularment es coneix per “l’enterro de la sardina” .  Aquest any la transformació s’ha notat més, degut a que la jornada ha estat declarada  festa local, a canvi del dia de la Festa Major que coincideix en diumenge. Junt amb el primer dia de l’any, aquest dimecres de cendra  acarona el privilegi, reservat als qui matinem, de gaudir del poble com poques vegades ens podem permetre.

   Passejar entre les primeres clarors del dia, alliberats de tota mena de  ressaques i somnolències, és un dels plaers del sitgetanisme més íntim, degut a la poca incidència en el nombre de convilatans que ho secunden. Amb tot, però, la diferencia encara es fa més evident en les primeres hores de l’any que no pas en aquest dimecres, perquè amb la gent amb la qual coincidim no és que ja s’han aixecat de dormir, sinó que encara hi han d’anar. D’aquí bé que la calma es fa més evident  a mesura que el matí avança.

    Acomiadem  una de les festes més desenfrenades i acollim,  dintre l’àmbit  de la comunitat cristiana, un període de temps on ha de prevaldre el recolliment, la penitència i l’abstinència: la Quaresma.  Quaranta dies fins arribar al diumenge de Pasqua, un interval de temps en el qual els costums han conviscut amb les tradicions. Potser la més preuada, a banda dels preceptes que mana l’església, ha estat la culinària. Amb proliferes i exquisides xatonades, acompanyades de truites d’escarxofa i els típics bunyols. Suculents platillos de bacallà, on assolien protagonisme els bacallaners com la família de la Montserrat Planas que tenien la bacallaneria en la plaça de l’Ajuntament i començament del carrer Major. Perquè si existeixen especies, com  l’humana, dotades amb un morro fi per donar plaer al paladar,   també n’hi ha amb un morro excel·lent per a ser condimentat. Com el morro de bacallà que aporta preuats i gustatius privilegis, durant tot l’any i en aquests divendres que són els dies en què ha de prevaldre l’abstinència de menjar carn.

      Als pescadors els hem de reconèixer, entre altres mèrits, l’aportació d’uns condiments que les mestresses de casa també han sabut, si no superar, igualar. Com la sípia ofegada, acompanyada de patates i pèsols. Un plat que forma part de la variada carta que, conjuntament amb el xató, ofereixen un bon nombre de restaurants de la vila. Però un plat exquisit i que quasi es prepara en la intimitat de les cases, és el bacallà amb patates i all i oli. Tanmateix qui més en sap, de tot el que s’ha condimentat en els fogons de les cases i fondes sitgetanes, és l’amic Joan Sella i Montserrat, col·laborador d’aquestes pàgines i un expert en manduca ,coneixedor de distingits panxes contentes, en el sentit més gourmet de l’expressió.

      Durant aquestes set setmanes, el protagonisme torna a les Societats del poble:  Retiro, Prado i als successors de l’antic Patronat.  I ho fa de la manera més poètica i musical: una  altra combinació molt arrelada a les nostres tradicions i que aglutina a molts sitgetans disposats a donar la benvinguda a la Pasqua, amb  cants que ho pregonen. En aquests dies, quan a la nit s’escolta el silenci, aquest és interromput pels cants de les Caramelles, tot i que els assaigs no ultrapassen de l’intimitat de les respectives Societats. No obstant els qui sabem dels costums que transcorren en paral·lel amb els fulls del calendari, valorem  i sentim com a propis, el conjunt de  detalls que emmarquen una manera de ser i de fer.

    Amb el pas del temps, han canviat  determinats costums, com era el de tapar, mentre durava la Quaresma, les imatges dels Sants amb un vel de color morat. Tampoc es podien projectar gaires sessions de cinema, ni programar balls.  Normes que tenien repercussions en la vida de les famílies sitgetanes, pel costum, els dies de festa, d’assistir al cinema desprès de dinar. I, sense moure’s del local, completar la jornada amb el ball de tarda. A falta d’aquestes diversions, a baix a mar es veia més concorregut de gent que en altres tardes de diumenge.   

        Els qui  agraïen el parèntesis eren els músics que podien fer més vida familiar. Aprofitaven aquest impàs per plegar o canviar a una altra formació orquestral. Curiosament, malgrat que ara  es toca i es balla qualsevol dia de l’any, el calendari dels músics continua estant sotmès al carnaval. Qualsevol canvi el interessat ho fa saber amb antelació, anunciant que el cessament es produirà després de les festes de carnestoltes.

     He gosat encapçalar l’article apropiant-me de la Quaresma, a l’atorgar-li  la condició de sitgetana. No obstant, a casa nostra, de sempre ha tingut un protagonisme destacat, amb connotacions artístiques i culinàries. Les quals s’evidenciaven amb l’assaig i representació de la Passió, els cants de les Caramelles i el condiment d’aquests platillos pensats i elaborats per a que  l’abstinència esdevingui un precepte de bon compliment.   

                                                                                                                 J. Y. M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 7 de març del 2014 )