Les festes i tradicions que perduren en el temps i entre els canvis generacionals que es succeeixen, aporten, en el global de la seva llarga trajectòria, un bon nombre de curiositats les quals, comparades amb el temps actual, hom s’adona de l’evolució de molts aspectes. Sobretot pel que fa referència al paisatge que ha envoltat l’entorn del Vinyet; la manera d’arribar-hi, així com els actes que s’han programat per festejar la diada.
Com aplec d’ermita, es diferencia l’aspecte religiós i el lúdic. En quant al primer coincideix el preceptiu ofici religiós , el cant dels goigs, i completes i la veneració de la imatge. És com una norma comuna en totes aquestes celebracions. En la del Vinyet no podia ésser una excepció, si més no llegim en les cròniques del començament del segle passat que una processó, sortida de la parròquia, congregava a gran nombre dels habitants de la vila, i com d’aquesta manera es dirigien fins a l’ermita.
A mena de modest homenatge a dos il•lustres sitgetans, he cregut oportú aportar el seu testimoni, la descripció que en fan de l’aplec del Vinyet: el Sr. Emerencià Roig i Raventòs , nascut el dia 8 d’agost del 1881. I el fundador d’aquest setmanari, el Sr. Josep Soler i Cartró que va néixer el 19 de setembre del 1850.
l’Emerencià Roig en el seu llibre Sitges dels nostres avis va deixar escrit:
El dia 5 d’agost es celebra l’aplec del Vinyet. Es feia a ple estiu, quan la natura mostra la seva bellor, quan el sol esclatant omple de llum els camps, les plantes dels camins són florides, els raïms de les vinyes creixen com tresors amagats entre les fulles; el mar, emmirallant el cel , és d’un color blau encisador, i l’ermita té una blancor de cosa santificada davallada del cel, per guardar la miraculosa patrona dels sitgetans.
El dia de l’aplec sortia de la parròquia una processó i s’encaminava al Vinyet pel camí fondo. Al davant hi anava la creu alçada, que portava l’escolà major acompanyat de dos escolanets. Seguien els gonfanons i al darrera Mn. Fèlix Clarà amb la capa pluvial i les mans juntes en actitud de pregar. Seguia al virtuós sacerdot la banda de música i una gran gentada.
En arribar a l’ermita es celebrava un ofici solemne amb sermó. Oficiaven tres capellans, i l’acompanyaven l’orgue i l’orquestra. Al final es cantaven els goigs amb l’acompanyament de l’orquestra i dels cants dels fidels. Després es feia l’adoració de la Verge. Els devots pujaven al cambril , endreçaven una oració i deixaven una almoina.
Acabada la festa religiosa, els romeus s’encaminaven a llurs cases a dinar. Una part acompanyava la processó a la parròquia. El jovent anava distanciat de la processó, fent taral•la i escampant alegria per allà on passava.
A la tarda la gent tornava al Vinyet. En arribar, es cantaven els goigs. Hi prenien part els capellans, l’orgue i els romeus. Després de la cerimònia , cap a ballar falta gent. Antigament es ballava a l’era de batre, que estava un xic més distanciada de l’ermita que l’actual. El balls anaven a càrrec del mestre Tites. Els balladors voltaven l’era al so de la música, i escampava una fressa de fregadís de les sabates amb les rajoles del paviment. Les donzelles en dansar feien voleiar graciosament les faldilles.
Mentre la gent jove es divertia, l’altra gaudia berenant. Els cacahueros no podien donar l’abast a tanta gent que omplia les butxaques i mocadors d’avellanes i cacauets. Els dependents de can Creus i l’Estrella no es cansaven de despatxar la selecta producció de la casa. La corriola de la cisterna no parava de grinyolar pujant càntirs d’aigua fresca, i l’ermitana despatxava ciris, rosaris i recordatoris de la verge del Vinyet.
A l’entrada de fosc, la romeria tornava a la vila pel camí fondo....
L’avi de l’actual i benvolgut director del setmanari, va publicar en el setmanari que havia fundat, el 8 d’agost de l’any 1909 un article dedicat a la festa del Vinyet, el qual trobem registrat en el llibre Costums Perduts que aplega un recull de festes i altres detalls que conformen un bocí de la Història de Sitges i que va ser un anhel del seu fill, el Sr. Josep Soler i Tasis poder-ho publicar i que no ho va veure fet realitat. Fins que el febrer de l’any 1995 surt a la llum amb el número 5 dels Quaderns de Sitges, editats per l’Ajuntament.
En Josep Soler i Cartró escriu per a l’ocasió, emprant la gramàtica pròpia del moment:
La festa del Vinyet també és de les que han anat a menys a la nostra vila.
Anys enrera, per la diada del Vinyet, eixien els gegants i alguns balls populars que, igual que per la Festa Major, recorrien des de la vigília els carrers, i anaven al santuari fent les seves evolucions, mentre s’hi calava el castell de focs artificials un cop cantades les Completes a tota orquestra, i precedien la Professó, que abans de l’ofici de la diada anava des de la parròquia al santuari pel camí Fondo, junt amb la música de la Capella.
L’ofici també es cantava a gran orquestra i amb cantors de fora, i a la tarda tenien lloc les ballades a la plaça, encantant les coques i danses, resultant una esplèndida festa a la que hi feia cap, no sols el veïnat de la nostra vila, sinó també dels pobles de la comarca, l’animació de la qual era gran als voltants del Vinyet convertits en veritable aplec, on es veien moltes taules de venda de begudes , pastes, dolços, fruites i sobretot de xíndries i melons amb abundància.
No hi ha dubte que avui la cosa ha canviat completament, potser perquè les vies de comunicació faciliten l’anar-hi amb més comoditat i amb luxosos carruatges; l’espai dels encontorns del santuari és major i li dóna un aspecte més grandiós i superb, fent del popular aplec del Vinyet una festa aristòcrata, ja que de tal pot anomenar-se per ser la concurrència en sa majoria del més distingit de la població i colònia estiuenca.
Suprimint el castell de focs de la nit de la vigília ha deixat d’anar-hi aquella massa de poble que omplia la carretera i demés camins afluents; així com també deixant de fer-hi les ballades tampoc hi va la munió que dels pobles veïns hi feien cap durant la tarda de la festa, desitjós, el jovent, de ballar i regalar la coca a la seva aimada.
La part religiosa dins del santuari no ha desmerescut jamai en el luxe de l’enllumenat, si bé no revesteix tanta solemnitat per no cantar-s’hi les Completes amb orquestra i canviar part orquestral de l’ofici per un sextet d’instruments de corda.
No obstant això, la festa de la gloriosa patrona de Sitges, nostra moreneta Verge del Vinyet, tindrà en tot temps la mateixa predilecció de tots els sitgetans, ja que tots han obtingut senyalades mercès de la nostra benvolguda i miraculosa Mare dels navegants: les parets de son bell palau mostren no poques presentalles i penyores de ses derramades gràcies envers els fills de nostra estimada vila, la devoció que jamai decaurà.
Els deixo amb la reflexió i comparació que puguin fer davant de tantes festes passades i amb la d’aquest diumenge, del segle XXI, quan ens tornarem a retrobar a l’ermita del Vinyet.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 3 d'agost del 2012 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada