El costum de posar flors als balcons és exemple d’una convivència participativa i que a la vegada resumeix el tarannà sensible i entregat de la dona sitgetana. Amb aquestes prioritats, busquen esqueixos de plantes i apliquen els més elementals principis de jardineria. Així han tingut cura, sobretot durant els mesos d’hivern de mantenir, ni que fos sota mínims, les seves plantes. I ja no parlem de les famílies implicades amb els clavells, la seva ha estat i és una tasca admirable.
Les dues florides, la dels cossis del balcó i la dels clavells competeixen amb l’espai. La primera s’acluca en un de reduït, la segona requereix un lloc molt més espaiós, d’aquí que quasi sempre la seva florida, llevat dels dies que és exposada en l’exposició, queda limitada als horts com ho era al de can Falç, a la sínia Dionísia, a la sínia Robert, a can Pairet..... També a l’entorn de l’entrada de la propietat de la família Bigaire. I els que potser estaven més a prop de les mirades, eren els clavells que disposava en Jordi Carbonell de can Pau Xic, en el corraló del costat del seu establiment allà a les Cases Noves.
Les àvies, amb més grau de complicitat, potser degut al seu insistent mirament per mantenir florits els seus balcons, els patis i altres racons de la casa, han heretat de la tradició sitgetana, aquest simbolisme floral que tan contribueix a engalanar el nom del nostre poble. I entremig de la barreja de colors, en un raconet del balcó, hi disposaven un cossi amb ruda, en part esperonades per les creences que pregonaven que qui té ruda Déu l’ajuda. La ruda desprèn una olor forta, quasi ofensiva, més molesta si es toca perquè queden les mans impregnades d’aquesta fortor a la qual em referia. La ruda, junt amb l’alfàbrega, també es diu que allunyen als mosquits, fins que aquests s’han anat immunitzant i aquestes sensorials olors ja no els hi provoquen cap sensació dissuasiva que els faci fugir. S’han acostumat als nostres flaires.
Amb motiu de la festivitat de Corpus hem quedat admirats amb la iniciativa de la família Matas, els tretze néts de la Sra. Nati portaran a terme la confecció d’una catifa, amb la bonica imatge que ofereix el balcó florit de la casa de l’àvia i que també ha servit per a que la fotografia del Sr. Jesús Rodríguez Morchon, hagi estat l’escollida com a cartell anunciador de les nostres festes de Corpus. És allà on la flor hi té un protagonisme important, decisiu i envellidor. La Sra. Nati Arnalot ha estat un exemple de les àvies a les quals em referia, curoses amb cada detall de la seva casa. Les característiques de la seva, el seu enclavament, fan encara més rellevant l’ornamentació floral que penja del balcó, secunda la florida el balcó del costat que ofereix unes característiques arquitectòniques molt semblants.
Sempre he tingut una admiració especial pel format d’aquesta casa, amb porxada en la part superior, la qual li confereix l’elegància d’una casa pairal que guaita al mar i degut al conjunt de tots els elements que hi coincideixen la fan d’una harmonia arquitectònica quasi perfeta que conserva tots els encants i, sobretot, la florida l’envelleix encara més, o quan tan sols la verdor guarda per entre les seves interioritats el secret d’un colorit que va esquitxant, paulatinament, del color que predominarà quan la primavera li aporti les gentileses d’una bonança que fa que l’esclat de les flors, la verdor de les plantes, canviïn la monotonia del paisatge. Quan això comença a fer-se notar, la celebració de la Pasqua porta a cantar les colles de Caramelles a frec del immillorable quarto de reixa. La vermellor de les barretines, el pal de la cistella amb el pomell de flors al capdamunt, la fràgil florida dels geranis del balcó, la combinació de la música i els cants, aporten tots els ingredients per convertir aquest espai en el millor símbol, artísticament parlant, de les Caramelles i la perspectiva perfecta per obsequiar la vista i conduir l’emoció, com el millor regalim que llisca vers unes interioritats deleroses de poder gaudir amb aquests detalls els quals, tot sovint, trobem tombant per la vida.
Avui l’expressió de la Sra. Nati deixaria entreveure aquell posat d’àvia feliç, admirada per la iniciativa dels seus els quals, amb meticulosa paciència i dedicada al seu record, confeccionaran una catifa que vindrà a ésser com un mirall on s’hi reflectirà no tan sols la façana amb el balcó florit, sinó també el seu entusiasme per contribuir amb les tradicions i per engalanar aquest racó del Passeig, amb complicitat amb la seva veïna. Un bonic homenatge a una àvia que simbolitza el saber fer de tantes àvies que han tingut i tenen la perseverança de mantenir els seus balcons florits, oferint un exemple a les noves generacions.
A la mateixa hora gent de totes les edats estaran implicats en la confecció de les catifes dels carrers. Una feina que requereix de molta mà d’obra, però abans haurà tingut lloc la presentació, a càrrec d’en Frederic Malagelada, del Quadern que ha preparat en Miquel Marzal sobre detalls i història d’uns altars que s’han aixecat al Cap de la Vila, per diferents entitats i gent de Sitges que han esdevingut una meravella i la llàstima ha estat que s’hagin hagut de desmuntar, quedant tan sols els testimoni gràfic i el record impactant que han deixat moltes d’aquests muntatges, on la flor ha estat l’element que ha arrodonit la feina que ha hagut d’estar enllestida en tan poc temps. Tot això ho pregonarà en Valentí Mongay que ha estat l’escollit per fer el pregó. Home de fogons, sap de flaires ni que aquests siguin de diferent índole, però amb moltes implicacions del bon art. La balança de ben segur es decantarà cap a l’estima que professa per les nostres tradicions, sense apartar-se de la perspectiva artística i creativa.
En aquesta vessant i la de dibuixar els carrers el mèrit també rau amb els qui desenvolupen el projecte i els qui fan les plantilles que faciliten fer la copia damunt el terra. La plantilla, doncs, és un detall imprescindible per començar a fer catifa,com ho ha estat les plantilles que va fer en Lluís Bayot, excel•lent patronista, de la numeració del rellotge de sol de la Trinitat i que desprès va pintar en Magí Fontanals, el qual també va envellir tot l’entorn. He volgut insistir en el tema de la setmana passada, perquè vaig atribuir a la pintada de la numeració a en Lluís, quan ell va ser l’autor, diguem-ne, del disseny de la numeració i en Magí el pintor dels números i de tot el conjunt. Una interpretació diferent de l’aportació de cadascú que no vaig aprofundir perquè els dos són artistes del pinzell, en Bayot de pinzell fi i espàtula i en Fontanals de broixa més poblada, però que quan cal també domina la precisió del pinzell de retallar.
La festivitat del Corpus és una festa important dintre el calendari religiós i molt lligada a la tradició sitgetana que es caracteritza per cobrir els carrers de flors, incentivar a la dona sitgetana a posar flors al balcó i motivar la continuïtat de l’Exposició de Clavells. Hem d’estar agraïts a la Comissió organitzadora, encapçalada per la Montserrat Curtida, per la gran quantitat d’entrebancs que han d’afrontar per poder continuar fent honor a aquesta tradició. Tasca que es veu compensada quan el conjunt de l’ornamentació floral ens deixa bocabadats .
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 8 de juny 2012 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada