Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

24 de juliol 2011

L'ESCALA DE VALORS


Òbviament per pujar a l’ermita de la Trinitat no ens cal, en cap moment, servir-nos d’una escala. Existeixen camins des d’on s’hi accedeix no, sense abans, haver de vèncer la dificultat dels desnivells que, al ser pronunciats, ofereixen una certa duresa. La gent de Sitges ha mantingut la tradició de pujar caminant a la Trinitat, sobretot el dia del seu aplec. I molts prefereixen accedir-hi quan el sol neix, en el sentit metafòric de l’expressió, adreçar-se a un dels camins per tal de què, envoltats d’una hipotètica fresqueta anar deslligant el camí d’aquestes pujades que provoquen cansament i deslliuren suor. D’aquí que l’ascensió sigui millor fer-la a hora ben matinera i arribats al cim, a redós de la capella o en el bell mig de la placeta, saludar a les amistats amb les quals ens retrobem en aquell punt, allunyats del rovell de l’ou del poble. És un moment molt significatiu dins de l’àmbit local i particular. On aquesta coincidència es referma cada any en el compliment de la tradició.
Les persones ens regim en una escala de valors, molts d’ells inculcats, altres assolits pels mèrits propis i també en trobem que ocupen els graons de l’escala gràcies a la predisposició d’atendre els detalls més entranyables de la nostra convivència. Són els valors aconseguits gràcies a l’estima, el compliment d’uns aspectes que formen part del respecte amb l’entorn i amb les persones que el conformen.
Estimar les nostres tradicions, participar-hi, viure, per exemple, la festa de la Trinitat amb tota plenitud, ens permet cobejar un valor dels més tradicionals, si més no, també, dels entranyables que fa que el valor es situï en un nivell privilegiat de l’escala.
Uns valors que es complementen amb els aconseguits gràcies a les recomanacions familiars: “Sobretot siguis bona persona”. “Sobretot, estudia, aprèn”. “Sobretot que mai puguin parlar malament de tu”. Sobretot... A base de “sobretots” hem aconseguit caminar per entre els valors més essencials, i a aquests s’hi afegiran els aconseguits per mèrits propis o els que et poden venir de forma fortuïta.
Avui pujar a la Trinitat forma part d’un valor magnificat per la tradició, vist d’aquesta manera és un valor puntual. Però quan aquest entusiasme, aquesta predisposició arrela de manera prolongada, fins a fer possible pujar graons i situar-se en un lloc preferent en aquesta escala particular dels valors, encara té més significat el “sobretot” que apuntava: Sobretot estima les teves coses i aquelles que són compartides per la comunitat amb la qual convius. Sobretot respecta i enalteix les coses que afecten al teu poble, l’entorn, els costums, les tradicions. Sobretot ajuda, dintre les teves possibilitats i la teva aportació, a magnificar detalls d’una convivència que ha d’esdevenir exemplar i fructífera. Sobretot no defallim.
De vegades la nostra participació i el nostre entusiasme ajuda a aguantar l’escala dels valors, que gent coneguda i estimada, amb la seva abnegada tasca, contribueixen a que el reflex de la seva obra enforteixi el nostre graó particular. L’ermita de la Trinitat, a més dels seus valors per naturalesa, s’ha envoltat de sitgetans i sitgetanes que en tot moment han vetllat per mantenir les seves essències en el seu punt més alt. Ermitans, antics administradors, els actuals. Aquests que des de fa molts anys, han posat els seus valors al servei d’una causa tan enlairada, com llunyana i gràcies al seu estímul a la seva feina dormida entre les beceroles de la modèstia, han aconseguit despertar, si no ben bé passions, sí una profunda admiració per la seva tasca i per poder apropar-nos a un turonet enlairat del Massís, on la panoràmica que s’hi albira és de les més boniques. Però sobretot, sobretot, perquè una blancor enlluernadora embolcalla un espai de recolliment, presidit per la imatge de la Santíssima Trinitat. En uns moment on els valors de la fe semblen que es vegin sacsejats per uns corrents de laïcisme que no afavoreixen el principis que també ens havien inculcat a casa: “Sobretot ves a missa”. “Sobretot resa”.
Avui la Rosó Carbonell encarna els valors de la senzillesa posats a l’abast d’una causa tan nostrada com és l’ermita de la Trinitat. Amb silenci, sense fer estufera d’una tasca que desenvolupa amb l’eficàcia d’una dona acostumada a bregar. L’amor d’una sitgetana per les coses de casa seva que la fa incansable, persistent. També compta amb l’ajut d’un grup de sitgetanes que cada quart diumenge de mes s’apropen fins a l’ermita per endreçar i deixar en perfecte etat de conservació l’ermita i el seu entorn.
Des de fa un temps el graó s’ha reforçat amb la presència dels Amics de la Trinitat, un altre grup, aquesta vegada de sitgetans, els quals ajuden en les feines més feixugues. Les col•laboracions, tant dels homes com de les dones alleugereixen la càrrega de la Rosó, que és l’ànima visible, l’enllaç, amb permís del Sr. rector, entre la Santíssima Trinitat i el poble.
Però entre tots els valors, diguem-ne, de més solera, els més ponderats, n’existeixen uns altres de més simples però que es complementen i de la munió de tots ells s’assoleix un valor cabdal amb el qual falcar l’escala.
És quan, per exemple, la Rosó amatent dels més mínims detalls, aporta una recomanació: “Sobretot que no falti el canti d’aigua fresca pels músics”. O quan en Jordi Ferret, al qual un dia em vaig prendre la llibertat d’anomenar-lo, no sense abans haver sospesat els seus mèrits, el xef de la Trinitat, vetlla per l’arròs. I aferrat a aquest neguit, crida a les dones que comanden la responsabilitat de la cuina: “Sobretot que no es cremi el sofregit”. Però si no hi hagués qui deixes testimoni fotogràfic d’una festa, es perdria l’oportunitat de poder seguir les seves evolucions. En Pere Cosialls, també donant proves més que suficients del seu neguit de reporter, en el seu dia, davant la seva trajectòria fotogràfica, el vaig declarar, sense encomanar-me ni a Déu ni a sa mare, fotògraf oficial de la Trinitat. Per motius que no venen al cas, en Pere ha delegat la seva comesa a la seva muller, la Montse, a la qual quan se’n va de casa no s’oblida de fer-li la recomanació: “Sobretot retrata a la Cobla”. Un detall que els músics agraïm i dintre els valors particulars dels qui integrem la formació sitgetana, fem un raconet per atresorar les fotografies que ens ha fet en Pere, testimoni valuós pel nostre arxiu, on podem constatar que els anys no passen en va.
L’escala de valors també la configuren aquests detalls simples, si més no amanyagats entre l’entusiasme de tot un poble que sap magnificar les petiteses fins a col•locar-les en el lloc que pertoca. Sobretot que no perdem mai aquest entusiasme per les coses de casa, per les seves tradicions, elles formen part de l’escala de valors del sitgetanisme, i també, de retruc, reforcen els nostres.
Sobretot tinguem-ne bona cura.


J. Y. M.




( Article publicat a l'Eco de Sitges el 17 de juny del 2011 )

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez