El calendari a vegades ens depara coincidències curioses, com és el cas, la festivitat de Sant Jordi en dissabte de Glòria. Ja fa uns anys que aquesta mateixa diada va coincidir amb el dilluns de Pasqua. La celebració en honor del patró de Catalunya, malgrat no ser una data festiva en l’aspecte laboral, a diferència de l’Aragó que si que ho és, hi porta associats tots els ingredients per a distingir-la d’un dia qualsevol. Aquesta combinació de feina i tradició, aconsegueix establir uns vincles, que contribueixen a fer de la jornada una festa sense ser-ho.
Just en aquest traspassat equador del mes d’abril, quan la primavera mostra les seves millors gales, aprofitem per gaudir de totes les avantatges: dies més llargs, temperatures suaus, malgrat l’alça que va experimentar el termòmetre aquests darrers dies, dies lluminosos, albades sensacionals i florides generoses. El conjunt és com les fulles de llorer que hem beneit aquest darrer diumenge de Rams les quals, durant tot l’any, anem afegint a l’estofat i altres condiments per a que la seva aroma li doni un gustet més bo. La primavera, doncs, és l’ ingredient imprescindible que penetra dintre la nostra sensibilitat i fa que la vida tingui color, flaires aromàtics, bones sensacions.
De la mateixa manera que fa regalimar saba nova per entre els neguits culturals dels qui tenen la intenció de comprar, regalar, un llibre, una rosa. O simplement fent aflorar un somriure en mig d’aquests moments difícils, dificultosos en tots els aspectes que ens toquen viure. L’abril quasi s’acomiada deixant les portes obertes a la bonança, a la beutat màgica del despertar de la primavera. Amb aquest ressorgiment de les tradicions, entre les quals aquest any, i de manera excepcional, hi coincideix un nou cant de Caramelles.
Els autors de les seves lletres i els de les músiques que les acompanyen, han recorregut a tots aquests ingredients que en són tan comuns: la primavera, la Pasqua, les flors i les donzelles sitgetanes. Font inesgotable d’inspiració que s’emmarca dintre l’aspecte cultural de la vila que ha tingut el mèrit de saber preservar tots aquests neguits en benefici de la tradició i en honor a tots quants hi participen: poetes i poetesses, mestres de música, músics, cantaires, les entitats d’on han sorgit les colles i també tots els que hi col•laboren aplegant, sota els seus balcons, any darrera any, aquestes cantades les quals, arribat aquest dissabte de Glòria rememoren la bonica imatge de la cistella brandant damunt el pal, la munió de barretines que confereixen el color i les formes en el símbol d’una catalanitat que ja no és habitual passejar, sinó és en el transcurs d’aquestes diades pasquals.
Fins i tot l’esport ha esperat a aquestes dates, per a donar cabuda a uns partits de futbol decisius entre els dos clubs de la màxima rivalitat. Una setmana que agafa el relleu, futbolísticament parlant, a la que acaba just en el darrer dissabte, on s’ha disputat la primera de les confrontacions, amb resultat de taules. I lamento no poder fer esment al també decisiu partit del dimecres a València, per motius de lliurament de l’article un dia abans de l’habitual, degut a que el divendres és festiu i, per tant, la seva sortida al carrer s’avançarà una jornada.
Quanta moguda durant aquesta setmana que, segons mana l’església, és Santa i reservada al recolliment espiritual. Aquells dies d’autèntica i soferta i veritable Passió queden molt lluny i no estaria en el pensament de ningú que arribaria el dia en què la primavera, el futbol , les caramelles, motivaria i encomanaria tantes i tan sorolloses, com emblemàtiques, passions. Mentre lluïdes i artístiques processons, recorren pobles i ciutats de tota la Geografia. Coincidències de la vida, del transcórrer del temps, que tot sovint ens deparen sorpreses. La d’aquest dissabte, festivitat de Sant Jordi, l’èxit de la diada, tot i el coincidir en una jornada tan especial, està assegurada. El de la resta de dies dependrà de si els resultats són favorables a la causa. I de si la climatologia es mostra complaent amb els interessos turístics, tant dels turistes que els han de gaudir, com d’empresaris del sector i botiguers en general, receptors dels beneficis que poden generar.
Durant una setmana la crisi queda aparcada, donarà la sensació dels millors temps, i a no ser d’un mal de ventre d’última hora, fins i tot les interioritats del cos sembla que es mostren disposades a donar una treva. Tot tornarà a la complexa i preocupant rutina a partir del proper dimarts, però encara persistirà la incertesa que s’aboca en la recta final de la competició futbolera. Els dos protagonistes principals estaran a punt de lliurar aquests dos partits decisius per a les seves aspiracions i per a la de tots els nombrosos aficionats. Uns enfrontaments on no sols es juga el títol, sinó que també l’honor de guanyar al màxim i etern rival.
La Setmana Santa d’enguany transcórrer entre els costums de sempre. No obstant Sant Jordi interfereix, amb el seu peculiar ambient festiu , amb llibres i roses, com a material insubstituïble, en aquest dissabte que flaireja a pasta de mona. I arribats a la mitjanit un nou cant de Caramelles aportarà a la diada el que és típic i comú a un dissabte de Glòria, poesia i música, cants i entusiasme promogut per les tres colles locals que interpretaran peces musicades pels mestres de sempre, amb noves aportacions i amb el record posat en els solos, d’algunes d’elles, que oferien coneguts cantaires que gaudien d’una veu timbrada, típica dels caramellaires i que han trobat continuat en unes noves generacions, les quals fan possible aquest retrobament el qual, un cop ens van deixar els mestres, ben pocs auguraven gaire més futur.
Es vulgui o no acceptar les circumstàncies i coincidències, d’aquest any, ens siguin o no favorables els resultats, vindrà a ésser com la mitja part d’un partit, on tothom s’afanya a guaitar al carrer, però pendents del marcador i del xiulet de l’àrbitre. Conscients que tots vivim en temps de descompte, cada dia que passa restem, i que en qualsevol moment ens poden expulsar del terreny de joc. Aprofitem, ara, de l’avantatge que disposem al poder gaudir d’aquests instants, on la passió dels dies precedents han donat pas a la Pasqua, tan celebrada per l’església, pels seus fidels i per tots els qui estimem les tradicions que s’hi aixopluguen. És el millor resultat, el més segur, que ha d’esperonar la nostra satisfacció personal. La resta ja no depèn de nosaltres, tampoc hi guanyarem res. Com a molt la satisfacció de sentir-nos moralment campions, al costat d’uns que cobren sumes astronòmiques per fer-ho bé. Però, sortosament, no sempre els diners ho poden tot.
Em quedo amb les sensacions d’aquests dies, amb el de la festivitat de Sant Jordi i amb aquests emotius cants de caramelles. La resta són figues d’un altre paner.
J.Y.M.
( Article publicat el 22 abril del 2011 )
Just en aquest traspassat equador del mes d’abril, quan la primavera mostra les seves millors gales, aprofitem per gaudir de totes les avantatges: dies més llargs, temperatures suaus, malgrat l’alça que va experimentar el termòmetre aquests darrers dies, dies lluminosos, albades sensacionals i florides generoses. El conjunt és com les fulles de llorer que hem beneit aquest darrer diumenge de Rams les quals, durant tot l’any, anem afegint a l’estofat i altres condiments per a que la seva aroma li doni un gustet més bo. La primavera, doncs, és l’ ingredient imprescindible que penetra dintre la nostra sensibilitat i fa que la vida tingui color, flaires aromàtics, bones sensacions.
De la mateixa manera que fa regalimar saba nova per entre els neguits culturals dels qui tenen la intenció de comprar, regalar, un llibre, una rosa. O simplement fent aflorar un somriure en mig d’aquests moments difícils, dificultosos en tots els aspectes que ens toquen viure. L’abril quasi s’acomiada deixant les portes obertes a la bonança, a la beutat màgica del despertar de la primavera. Amb aquest ressorgiment de les tradicions, entre les quals aquest any, i de manera excepcional, hi coincideix un nou cant de Caramelles.
Els autors de les seves lletres i els de les músiques que les acompanyen, han recorregut a tots aquests ingredients que en són tan comuns: la primavera, la Pasqua, les flors i les donzelles sitgetanes. Font inesgotable d’inspiració que s’emmarca dintre l’aspecte cultural de la vila que ha tingut el mèrit de saber preservar tots aquests neguits en benefici de la tradició i en honor a tots quants hi participen: poetes i poetesses, mestres de música, músics, cantaires, les entitats d’on han sorgit les colles i també tots els que hi col•laboren aplegant, sota els seus balcons, any darrera any, aquestes cantades les quals, arribat aquest dissabte de Glòria rememoren la bonica imatge de la cistella brandant damunt el pal, la munió de barretines que confereixen el color i les formes en el símbol d’una catalanitat que ja no és habitual passejar, sinó és en el transcurs d’aquestes diades pasquals.
Fins i tot l’esport ha esperat a aquestes dates, per a donar cabuda a uns partits de futbol decisius entre els dos clubs de la màxima rivalitat. Una setmana que agafa el relleu, futbolísticament parlant, a la que acaba just en el darrer dissabte, on s’ha disputat la primera de les confrontacions, amb resultat de taules. I lamento no poder fer esment al també decisiu partit del dimecres a València, per motius de lliurament de l’article un dia abans de l’habitual, degut a que el divendres és festiu i, per tant, la seva sortida al carrer s’avançarà una jornada.
Quanta moguda durant aquesta setmana que, segons mana l’església, és Santa i reservada al recolliment espiritual. Aquells dies d’autèntica i soferta i veritable Passió queden molt lluny i no estaria en el pensament de ningú que arribaria el dia en què la primavera, el futbol , les caramelles, motivaria i encomanaria tantes i tan sorolloses, com emblemàtiques, passions. Mentre lluïdes i artístiques processons, recorren pobles i ciutats de tota la Geografia. Coincidències de la vida, del transcórrer del temps, que tot sovint ens deparen sorpreses. La d’aquest dissabte, festivitat de Sant Jordi, l’èxit de la diada, tot i el coincidir en una jornada tan especial, està assegurada. El de la resta de dies dependrà de si els resultats són favorables a la causa. I de si la climatologia es mostra complaent amb els interessos turístics, tant dels turistes que els han de gaudir, com d’empresaris del sector i botiguers en general, receptors dels beneficis que poden generar.
Durant una setmana la crisi queda aparcada, donarà la sensació dels millors temps, i a no ser d’un mal de ventre d’última hora, fins i tot les interioritats del cos sembla que es mostren disposades a donar una treva. Tot tornarà a la complexa i preocupant rutina a partir del proper dimarts, però encara persistirà la incertesa que s’aboca en la recta final de la competició futbolera. Els dos protagonistes principals estaran a punt de lliurar aquests dos partits decisius per a les seves aspiracions i per a la de tots els nombrosos aficionats. Uns enfrontaments on no sols es juga el títol, sinó que també l’honor de guanyar al màxim i etern rival.
La Setmana Santa d’enguany transcórrer entre els costums de sempre. No obstant Sant Jordi interfereix, amb el seu peculiar ambient festiu , amb llibres i roses, com a material insubstituïble, en aquest dissabte que flaireja a pasta de mona. I arribats a la mitjanit un nou cant de Caramelles aportarà a la diada el que és típic i comú a un dissabte de Glòria, poesia i música, cants i entusiasme promogut per les tres colles locals que interpretaran peces musicades pels mestres de sempre, amb noves aportacions i amb el record posat en els solos, d’algunes d’elles, que oferien coneguts cantaires que gaudien d’una veu timbrada, típica dels caramellaires i que han trobat continuat en unes noves generacions, les quals fan possible aquest retrobament el qual, un cop ens van deixar els mestres, ben pocs auguraven gaire més futur.
Es vulgui o no acceptar les circumstàncies i coincidències, d’aquest any, ens siguin o no favorables els resultats, vindrà a ésser com la mitja part d’un partit, on tothom s’afanya a guaitar al carrer, però pendents del marcador i del xiulet de l’àrbitre. Conscients que tots vivim en temps de descompte, cada dia que passa restem, i que en qualsevol moment ens poden expulsar del terreny de joc. Aprofitem, ara, de l’avantatge que disposem al poder gaudir d’aquests instants, on la passió dels dies precedents han donat pas a la Pasqua, tan celebrada per l’església, pels seus fidels i per tots els qui estimem les tradicions que s’hi aixopluguen. És el millor resultat, el més segur, que ha d’esperonar la nostra satisfacció personal. La resta ja no depèn de nosaltres, tampoc hi guanyarem res. Com a molt la satisfacció de sentir-nos moralment campions, al costat d’uns que cobren sumes astronòmiques per fer-ho bé. Però, sortosament, no sempre els diners ho poden tot.
Em quedo amb les sensacions d’aquests dies, amb el de la festivitat de Sant Jordi i amb aquests emotius cants de caramelles. La resta són figues d’un altre paner.
J.Y.M.
( Article publicat el 22 abril del 2011 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada