Comença el mes d’agost hi ho fa avalat per la calor que li correspon, també per la il·lusió que hi dipositen les persones que just comencen les vacances i, entre altres genuïnes particularitats, per les múltiples i esperades festes majors les quals, al llarg de tot aquest mes, tindran lloc arreu. Aquest diumenge marca el tret de sortida d’un període de temps, en el qual mentre uns es diverteixen, altres aprofiten per intentar omplir una mica el calaix. I si les previsions són favorables, poder fer honor aquella expressió tan coneguda, com molt apreciada i esperada per a les economies dels botiguers, hotelers i derivats: “fer l’agost”. En una època difícil en quant a poder mantenir unes determinades perspectives, influenciades, o millor sotmeses, per unes despeses i altres aspectes financers als quals s’ha d’atendre, just quan la crisi fa estralls.
Es pot dir que només començar l’agost, la festivitat de la Mare de Déu del Vinyet desperta el fervor popular de la gent de la Vila, no s’ha afeblit mai. Mentre a la veïna població de Vilanova celebren la seva festa major. Hi ha detalls, dates, que et queden per sempre més gravades a la memòria. Tal dia com el de la festivitat del 5 d’agost, del llunyà 1970, ens vaig examinar i aconseguir el permís de conduir, gràcies a les lliçons pràctiques impartides pels germans Muñoz i les de teòrica pel recordat Marcel·lí Almirall, el qual convertia la classe en una sessió d’amenitat , en els baixos d’aquella casa on havia viscut en Josep Mirabent Calaf, en el carrer de les Ànimes. La nostra joventut, com la d’en Miquel Matas i Arnalot, company d’aprenents de conductor, contrastava amb la veterania d’en Daniel Fusté de ca la Mariana i d’en Justo Requena, integrant del cos de la benemèrita, els quals s’havien aprés fins i tot els punts i les comes d’aquell llibret on ens alliçonàvem de la teòrica. Aquells companys, veterans de la vida, ho havien agafat amb tanta afició i eficiència que es pot dir que no fallaven una. Era quan els exàmens tenien lloc a Barcelona, la teoria era posada a proba en les dependències rònegues i malmeses de l’Estadi de Montjuic i la pràctica en una de les esplanades exteriors i si el circuit tancat anava bé, es passava a circul·lació que es rodava per la muntanya del mateix nom.
De retorn a casa, era ja un costum establert, els qui tornaven amb el carnet provisional a la butxaca, pagaven una convidada al bar de l’autovia de Castelldefels conegut com “La Pava”. Era una de les convidades on més de bon grat es feia el gest. En aquells anys aconseguir el carnet de conduir era com el primer pas per rodar pel mon, significava pujar un graó en l’aprenentatge de ser home “de profit”.
Em disculparan que segueixi exposant detalls, d’àmbit particular, d’aquell dia, festivitat del Vinyet, però una cosa em porta a l’altra i de pas vull fer referència a una persona que no se’n ha parlat gaire si ho comparem amb el seu antecessor. Arribats a Sitges, amb carnet de conduir, passava una mica de l’hora de dinar i com a curiositat vull fer costar que assegut a la taula de casa hi havia mossèn Joan Justes, rector de Sant Miquel d’Olèrdola que havia substituït al recordat i polifacètic pare Ricard Serra que va ser, durant molts anys, el sacerdot de la comunitat de les Mares Mercedàries. Un capellà, devot també de la Mare de Déu del Vinyet, que havia tret profit del seu permís de conduir, ho feia damunt de la seva inseparable “Vespa”. Seria confiança o una certa addicció a la velocitat, el cas és que el Pare Serra havia protagonitzat esterrossades d’una certa consideració que el deixaven baldat, vull dir amb seqüeles d’una certa consideració. El tal Mossèn Justes, com el seu predecessor, celebrava les misses a la capella que tenia l’entrada principal per la llavors carretera. Acabada la celebració litúrgica impartia classes en el col·legi que les monges dirigien. Durant la seva estada a Sitges va viure, de lloguer, en un pis de casa, d’aquí que tot sovint s’asseia a taula amb nosaltres. Va acabar tornant a la rectoria de Sant Miquel, on no va deixar mai de ser el seu responsable, fins a la seva mort prematura.
Vet aquí que l’article d’aquesta setmana més que una al·lusió a la festivitat del Vinyet, sembla més escaient per la diada de Sant Cristòfol, patró dels conductors. Si més no el tema automobilístic, en aquell moment de gran importància per a qui escriu, ha esdevingut el fil conductor d’aquests detallets que en aquella festa va coincidir en un dia carismàtic per la nostra gent.
Quan comença l’agost a Sitges és vigília de festes assenyalades i totes elles serven els seus protagonistes. El tenen les Vinyets que dintre de res celebraran la seva onomàstica. L’han estrenat en Josep Marcet i la Ramona Vendrell, pendonistes de Sant Bartomeu i Santa Tecla respectivament. Mentre que la Viky Plana i en Josep Perea seran els encarregats de pregonar els pros i contres de la nostra Festa Major.
Davant aquest començament hom es referma en la conclusió que l’agost és un mes per fruir de Sitges i de la seva gent. També per a constatar que per a la Mare de Déu d’agost a la set ja és fosc. I quan han passat les gralles, bona nit i tapat. “Carpe Diem “.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 31 de juliol 2010 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada