Aquests darrers dies del mes de desembre emmarquen una de les festes més importants de la cristiandat, Nadal. Però, curiosament, en els llocs on la història bíblica situa els esdeveniments que commemorem, avui, quasi cap signe extern manté viu el resplendor d’aquella estrella que va guiar als pastors, als Reis Mags, fins aquell humil pessebre. Al bressol de la cristiandat, sembla ser, que el Nadal és imperceptible, segons la crònica de l’enviat d’un diari de gran tirada. Comenta que a Israel i als territoris palestins els cristians són minoria i malviuen entre jueus i musulmans. A la franja de Gaza només queden 3.000 cristians i d’ells sols uns 300 són catòlics. Continua explicant que fins fa uns 15 anys quasi tota la comunitat viatjava a Betlem, Jerusalem, Natzaret, per a celebrar-ho amb família, actualment sols uns quants privilegiats reben els permisos, per part dels israelians, per poder desplaçar-se. La resta s’ha de conformar en poder acudir a la única església catòlica de la franja.
A Jerusalem quasi bé no es coincideix amb cap detall que s’associï amb aquesta festivitat, a no ser que resti mig amagat en les interioritats d’alguna que altra llar. Ens informa que fins i tot els rabins de la cúria jueva, inspeccionen hotels i restaurants a la recerca d’algun element decoratiu al·legòric a aquesta diada. De trobar-lo els castiguen amb la retirada del certificat que els hi han atorgat, acreditant que l’establiment compleix amb les lleis alimentàries jueves i amb els preceptes del sabbat. Convidant al boicot per aquells establiments, botigues i altres comerços, que llueixin símbols cristians.
A Betlem sembla ser que es respira un altre ambient, el visitant es troba amb un gran pessebre i l’arbre amb l’estrella davant de la basílica de la Nativitat, tot i que a pocs metres s’aixeca el gran mur de formigó que barra el pas als peregrins. Sense oblidar-nos que la susdita basílica, construïda en el lloc on va néixer aquell infantó, fill de Josep i Maria, des de fa anys que està custodiada per cristians, musulmans i ortodoxes, sempre amatents de no perdre cap centímetre a favor dels seus socis, de conveniència, més immediats.
Un panorama nadalenc, en el bressol de la cristiandat, molt enrevessat i trist. Allunyat del símbol d’aquell naixement que havia de redimir i ser guia espiritual de l’humanitat.
Són notícies que fan reflexionar, sobretot en els moments actuals, on determinats valors sembla ésser que estan també en crisis.
En aquest obrir la porta a un nou any, la reflexió, sobre tants temes que ens afecten, ens neguiteja. No obstant les petiteses que atresora el nostre poble, com pot ser la simple contemplació d’aquest mar enfurismat, durant els dies Nadal, que ha gosat fer esclatar la seva fúria contra els murs del nou passeig de la platja de Sant Sebastià, deixant en la seu retrocés una gran catifa de bromera blanca que es arrossegada per una altra embranzida d’aigua de mar. Aquesta postal que presideix l’ermita blanca de Sant Sebastià, ofereix al caminant observador, una bonica i nostrada nadala que arriba a esquitxar, de satisfacció, els sentiments més sensibles a aquests canvis del paisatge urbà més proper. Ahir, Nadal. Avui, Cap d’Any. Pluja i sol, escalforeta renovada que aquestes festes aixopluguen la companyonia a l’entorn d’una taula parada amb tovalles brodades amb il·lusions i tovallons que eixuguen llàgrimes d’emotivitat. Versos recitats a l’hora dels torrons, entre estrofes pronunciades amb veu tremolosa per la mainada, pujada damunt la cadira, la innocència de la qual ens encomana, per uns instants, del missatge més entenedor del Nadal ras i pelat, el de la simplicitat d’aquella paupèrrima establia, i que tan acertadament saben traçar els amics pessebristes, els quals, any darrera any, treballen els seus diorames fins a convertir-los en autèntiques obres d’art del paisatge nadalenc que transcórrer per entre carrerons estrets i empedrats, per entre cases camperoles, apedaçades i amb les parets marcades pels regalims enfosquits de la pluja, fins arribar a un llòbrec i simple portal, on les figures del naixement es fan visibles, deixant entreveure, també, l’art de l’artista que les ha modelat amb tanta veracitat recreativa. Per exposar-ho allà, en el Palau del Rei Moro.
Són dies també on la popular música de les nadales ressonen al costat dels pessebres casolans i quan just es va afeblint el ressò de les dotze van tocant, altres músiques les supleixen. Les sustenten un repertori variat i les fan sonar gent de casa nostra , en aquests redós del Retiro, aprofitant aquests impàs entre Nadal i Any Nou. Quan els ànims estan encara recoberts de bones intencions. Un bon moment per a delectar-nos amb la seva música, per aplaudir la seva perseverança, el seu entusiasme que els fa acudir cada dilluns a assajar. Aquesta continuïtat es veu premiada amb l’escalf d’un públic que cada any és més nombrós i que aplaudeix la seva tasca i la iniciativa que la fonamenta. La Suburband és una banda que té les portes obertes a tothom i aquesta disponibilitat fa possible que gent de totes les edats i condicions puguin accedir al plaer d’exercitar-se com a músics vocacionals i qui sap si algun del seus components, acabi fent d’aquest art la seva professió.
Em deixat enrere, en el meu cas, molts sentiments impregnats per l’enyorança de dolgudes absències, els quals es van fent més suportables amb el pas dels dies. És aquest pas inexorable el que ens precipita a un altre any. Vist des del començament, per les experiències viscudes en aquest darrer, tot són interrogants, sortosament no disposem de la clarividència de preveure el futur, farem pel que ens trobem. De moment ens afanyem a netejar les sabates que col·locarem a prop del balcó per a que els Reis les omplin, com a mínim, de bons auguris. Que siguin generosos i que es guardin el carbó per a tots aquells que verament se’l mereixen.
Per tancar la porta a un any caduc i obrir-la a un de nou, em plau que en aquest primer article hi siguin presents unes pinzellades literàries, de prosa poètica, traçades per la nostra poetessa, la Maria Dolors Pujadas, que les va plasmar en un recull que va titular “ Pinzellades d’uns moments”, publicat a l’any 1980 i prologat pel Sr. Joan Puig i Mestre En un d’aquests moments, els que precedeixen a un Nadal, acariciant els seus sentiments amb la sensibilitat que la caracteritza, va escriure:
Hem posat un avet prop del finestral, el sol mariner li aviva la verdor que porta, com si encara l’aire del bosc li donés vida; boles de coloraines el festegen i pels branquillons té aferrats serrells d’argent . Ferm, junt al finestral l’avet aguanta, tenim tot el Nadal a casa; l’Infant i la Verge tenen sopluig al tronc de l’avet i els branquillons es mouen lleugerament per donar-els-hi aire tebi; l’aire de la nostra llar.
Bon Any !
J.Y.M.
A Jerusalem quasi bé no es coincideix amb cap detall que s’associï amb aquesta festivitat, a no ser que resti mig amagat en les interioritats d’alguna que altra llar. Ens informa que fins i tot els rabins de la cúria jueva, inspeccionen hotels i restaurants a la recerca d’algun element decoratiu al·legòric a aquesta diada. De trobar-lo els castiguen amb la retirada del certificat que els hi han atorgat, acreditant que l’establiment compleix amb les lleis alimentàries jueves i amb els preceptes del sabbat. Convidant al boicot per aquells establiments, botigues i altres comerços, que llueixin símbols cristians.
A Betlem sembla ser que es respira un altre ambient, el visitant es troba amb un gran pessebre i l’arbre amb l’estrella davant de la basílica de la Nativitat, tot i que a pocs metres s’aixeca el gran mur de formigó que barra el pas als peregrins. Sense oblidar-nos que la susdita basílica, construïda en el lloc on va néixer aquell infantó, fill de Josep i Maria, des de fa anys que està custodiada per cristians, musulmans i ortodoxes, sempre amatents de no perdre cap centímetre a favor dels seus socis, de conveniència, més immediats.
Un panorama nadalenc, en el bressol de la cristiandat, molt enrevessat i trist. Allunyat del símbol d’aquell naixement que havia de redimir i ser guia espiritual de l’humanitat.
Són notícies que fan reflexionar, sobretot en els moments actuals, on determinats valors sembla ésser que estan també en crisis.
En aquest obrir la porta a un nou any, la reflexió, sobre tants temes que ens afecten, ens neguiteja. No obstant les petiteses que atresora el nostre poble, com pot ser la simple contemplació d’aquest mar enfurismat, durant els dies Nadal, que ha gosat fer esclatar la seva fúria contra els murs del nou passeig de la platja de Sant Sebastià, deixant en la seu retrocés una gran catifa de bromera blanca que es arrossegada per una altra embranzida d’aigua de mar. Aquesta postal que presideix l’ermita blanca de Sant Sebastià, ofereix al caminant observador, una bonica i nostrada nadala que arriba a esquitxar, de satisfacció, els sentiments més sensibles a aquests canvis del paisatge urbà més proper. Ahir, Nadal. Avui, Cap d’Any. Pluja i sol, escalforeta renovada que aquestes festes aixopluguen la companyonia a l’entorn d’una taula parada amb tovalles brodades amb il·lusions i tovallons que eixuguen llàgrimes d’emotivitat. Versos recitats a l’hora dels torrons, entre estrofes pronunciades amb veu tremolosa per la mainada, pujada damunt la cadira, la innocència de la qual ens encomana, per uns instants, del missatge més entenedor del Nadal ras i pelat, el de la simplicitat d’aquella paupèrrima establia, i que tan acertadament saben traçar els amics pessebristes, els quals, any darrera any, treballen els seus diorames fins a convertir-los en autèntiques obres d’art del paisatge nadalenc que transcórrer per entre carrerons estrets i empedrats, per entre cases camperoles, apedaçades i amb les parets marcades pels regalims enfosquits de la pluja, fins arribar a un llòbrec i simple portal, on les figures del naixement es fan visibles, deixant entreveure, també, l’art de l’artista que les ha modelat amb tanta veracitat recreativa. Per exposar-ho allà, en el Palau del Rei Moro.
Són dies també on la popular música de les nadales ressonen al costat dels pessebres casolans i quan just es va afeblint el ressò de les dotze van tocant, altres músiques les supleixen. Les sustenten un repertori variat i les fan sonar gent de casa nostra , en aquests redós del Retiro, aprofitant aquests impàs entre Nadal i Any Nou. Quan els ànims estan encara recoberts de bones intencions. Un bon moment per a delectar-nos amb la seva música, per aplaudir la seva perseverança, el seu entusiasme que els fa acudir cada dilluns a assajar. Aquesta continuïtat es veu premiada amb l’escalf d’un públic que cada any és més nombrós i que aplaudeix la seva tasca i la iniciativa que la fonamenta. La Suburband és una banda que té les portes obertes a tothom i aquesta disponibilitat fa possible que gent de totes les edats i condicions puguin accedir al plaer d’exercitar-se com a músics vocacionals i qui sap si algun del seus components, acabi fent d’aquest art la seva professió.
Em deixat enrere, en el meu cas, molts sentiments impregnats per l’enyorança de dolgudes absències, els quals es van fent més suportables amb el pas dels dies. És aquest pas inexorable el que ens precipita a un altre any. Vist des del començament, per les experiències viscudes en aquest darrer, tot són interrogants, sortosament no disposem de la clarividència de preveure el futur, farem pel que ens trobem. De moment ens afanyem a netejar les sabates que col·locarem a prop del balcó per a que els Reis les omplin, com a mínim, de bons auguris. Que siguin generosos i que es guardin el carbó per a tots aquells que verament se’l mereixen.
Per tancar la porta a un any caduc i obrir-la a un de nou, em plau que en aquest primer article hi siguin presents unes pinzellades literàries, de prosa poètica, traçades per la nostra poetessa, la Maria Dolors Pujadas, que les va plasmar en un recull que va titular “ Pinzellades d’uns moments”, publicat a l’any 1980 i prologat pel Sr. Joan Puig i Mestre En un d’aquests moments, els que precedeixen a un Nadal, acariciant els seus sentiments amb la sensibilitat que la caracteritza, va escriure:
Hem posat un avet prop del finestral, el sol mariner li aviva la verdor que porta, com si encara l’aire del bosc li donés vida; boles de coloraines el festegen i pels branquillons té aferrats serrells d’argent . Ferm, junt al finestral l’avet aguanta, tenim tot el Nadal a casa; l’Infant i la Verge tenen sopluig al tronc de l’avet i els branquillons es mouen lleugerament per donar-els-hi aire tebi; l’aire de la nostra llar.
Bon Any !
J.Y.M.
Article publicat a l'Eco deSitges el 2 de gener del 2010
1 comentari:
Passem per moments molt difícils...!! Plataformes a dojo per a la Identitat i nous partits polítics a Catalunya,que Déu n'hi do! que provocarà-si Déu no li posa remei- una societat catalana de doble bàndol: el Radicalisme i "Els altres".
*Però Catalunya-2010 pateix moments durs i difícils de mena:
"Els qui treballen tenen por de perdre el treball.Els qui no treballen tenen por de no trobar-ne treball.Qui no té por a la gana,té por al menjar-.
*Els automobilistes tenen por de caminar i els vianants tenen por d'ésser atropellats-.
*La Democràcia té por de recordar i el llenguatge té por de dir. *Els civils tenen por als militars,els militars tenen por a la manca d'armes.Les armes tenen por a la falta de guerres-.
N'és el temps de la por: *Por de la dona a la violència de l'home i por de l'home a la dona sense por. *Por als lladres,por a la policia,por a les portes sense "panys",al temps sense rellotges,als infants sense televisió.
*Por a la nit sense píndoles per a dormir i por al dia sense pastilles per a despertar-.
*Por a les masses,por a la soledat-.Por,molta por a allò que va ésser i a allò que pot esdevenir-.
*Por a morir i por a viure-hi...!
*Por a la Vegueria del Penedès i por a la Matròpoli barcelonina,no faltaria més-.
Bon Any 2010 sense cap por a ningú,amic JYM !!
Publica un comentari a l'entrada