Tots els qui assaborim el cuquet de caminar, a aquesta masia enrunada que es troba per damunt el Corral Nou, que és aquesta que apareix en la imatge, restaurada i que actualment es fa servir com casa rural, l’anomenem Jaques, a seques. Per la seva grandària s’intueix que era una masia important d’aquests verals. Per arribar-hi el camí transcórrer per un corriol empinat i des d’allà, per altres corriols molt més costeruts, o si fa o no fa, igual. Es passa per Penyes Negres i s’arriba al Puig de Solius ( 530 m. ) , el cim ofereix un natural mirador que havia estat com adaptat per espai de lleure, o contemplació, fins que les barbaritats sorgides de l’ambient destructiu d’un quants ho han arrasat tot. Sortosament no han pogut desbaratar la impressionant panoràmica que s’albira des d’allà. Hem escollit un dia que ni triat, ja que els darrers dies plujosos i freds no oferien gaires bones perspectives als caminants. Hem sortit, un grup d’amics, aviadet, feia fred i gelava, si més no el cel era serer a més no poder. Ben abrigats i les pujadetes corresponents, permetien desafiar tal fredor. Una vegada s’ha esmorzat, amb el corresponent cafè, el cos es revifa i el fred ja ni es nota. Les vistes, des d’aquest cim, oferien un paisatge nevat, en quant a les muntanyes que es divisaven en la llunyania. Gràcies a aquest serer, la nitidesa era total i la panoràmica molt bonica. El retorn es fa pel mateix camí de pujada, no obstant resulta molt més gratificant perquè tot és baixada, malgrat el pedruscall existent que no et permet treure la vista de terra. Hem arribat al punt de partida, contents i amb ganes de tornar-hi, un bon senyal. No trigarem gaire, perquè com diuen els experts, això enganxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada