Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

09 de desembre 2009

BÀSCULES



Aquests dies ha estat notícia una bàscula que estava ubicada en una cèntrica joieria de Barcelona, concretament en l’establiment el “Regulador de Bagués” de la Rambla, on ha pesat, en aquest enclavament, durant 61 anys, i de manera gratuïta, les encarnadures i l’ossamenta, en definitiva, l’estructura compacta de tota la societat catalana, grassos, prims, amb “mixelins” i sense, també als qui els tenien grossos, els ossos . Ha estat testimoni de satisfaccions i d’esglais quan l’agulla decanta cap un pes que defrauda a qui pujat al seu damunt, apercep que el “regim” no aporta les expectatives que s’havia posat en el seu compliment. Aleshores amb el pes elevat, amb l’agulla quasi doblegada en el cantó del desencís i del sofriment emocional, puja la pressió, s’aixeca tot, menys el que hauria de pujar, l’autoestima.
El seu peculiar color vermell simbolitza el reclam de grans i petits, de gent que hi ha pujat decidida, sense complexes, a fer front a la realitat. Altres, quan hi tenien un peu a sobre es feien enrere, reconeixen la seva indisciplina, la seva tolerància en la qüestió d’un dia és un dia. O, simplement, mostrant un desinterès pel propi pes, per tal de no amargar-se l’existència amb detalls superflus.
En canvi quan tens una edat que no ve d’un pam, quan sortosament no passen pel cap aquestes preocupacions, quan, en definitiva coincideixen aquests factors o estàs “xolis”, “passota”, o ets canalla. Amb aquesta situació, la referent a l’edat, caminàvem per la Rambla i la bàscula vermella, era un al·licient afegit a la ja de per si valuosa satisfacció de poder passejar per Barcelona. Hi corríem i la seva estructura, el seu mecanisme ens captivava. Aleshores la cosa s’aixecava poc, quasi bé no es movia de la seva posició estàtica . Observada, per part nostra, tan poca inclinació de l’agulla mesuradora, animàvem a la família per a que recolzés el peu damunt la plataforma per poder apreciar com la fletxa anava escalant posicions superiors. Ens passaria per la ment que el pes l’estabilitzaríem al nostre plaer, apretant o deixant de fer-ho. Un error de logística que el temps s’ha encarregat de corroborar.
Pel que fa a la bàscula de can Bagués, és notícia aquests dies perquè ha canviat d’emplaçament, ha estat col·locada en un lloc, on, precisament, la mesura del pes és la base fonamental de les transaccions comercials. Em refereixo al prestigiós i popular mercat de la Boqueria. En el seu nou enclavament continuarà amb la mateixa finalitat i sense cap cost addicional al usuari, que el del valor del seu propi pes. Potser perquè sempre, els antics propietaris i, ara, els dipositaris de la deixa, han considerat que ja es suficient tribut la satisfacció, o el desànim que resulta del saber els quilos que un pesa, com per encara haver de mobilitzar la butxaca. Sobretot quan la quantia de pes acumulat no satisfà les perspectives. I és que l’engreixar-se ja té un cost excessiu per a la sensibilitat dels més prims mirats.
A la capital existia unes altres bàscules, aquestes de pagament, recordo la que hi havia a sota les interioritats de la Plaça de Catalunya, de camí cap el metro. De color verd, desprès de posar el dineró en la ranura corresponent, si no vaig mal fixat, s’havia de fer girar un mecanisme, aleshores la bascula marcava el pes i automàticament expedia un cartonet, similar als bitllets de tren d’antany, on hi apareixia el pes apuntat. Per allò de que la memòria pogués acabar decantant cap a la baixa una realitat. D’aquesta manera, per evitar dubtes, existia un testimoni, el comprovant, inamovible, a qualsevol potser...
Les bascules de la Vila han estat ubicades a les farmàcies. Que és un lloc regit per una certa serietat i especialització, em refereixo que des d’allà estant pots demanar ajuda. Si comproves que l’agulla agafa una embranzida que consideres desmesurada. D’aquesta manera, si no estàs conforme, sense baixar de la plataforma, pots requerir la presència del farmacèutic, com a jutge equilibrador entre el que és o hauria de ser el teu pes ideal. I per a que, d’acord, amb els seus coneixements, sabrà orientar que més ens convé, si una pastilleta, o el combinat nutritiu que permeti una rebaixa al més curt termini. La de la Boqueria continua tenint avantatges, perquè abans de comprar et pots pesar. Si el resultat el consideres adient pots tirar de beta, i si no a comprar verdureta i cosa lleugera.
La bàscula de l’antiga farmàcia del Cap de la Vila, del Dr. Ferret, la recordo entrant a la dreta i sempre s’ha caracteritzat per la seva modernitat. S’aixecava per sobre la plataforma, el suport d’una gran esfera, on els números eren entenedors i el fons, com la resta, d’un color absolutament blanc. Vet aquí que de vailets, ens agradava anar a comprar-hi per pesar-nos. Continuàvem amb les mateixes, un pes moderat, més aviat a la baixa, que també, per l’experiència, segur, que és fotut. Ja que, comprovat l’estancament de l’agulla mesuradora, les mares es preocupaven i aprofitaven d’estar on eren per a comprar aquells horribles estimulants de la gana, que pel que sembla ésser vitaminaven les interioritats que tenen a veure amb l’augment de pes, com era l’oli de fetge de bacallà i les injeccions d’aquesta mateixa variació. Arribàvem a la conclusió que l’havíem pifiat en pesar-nos. El mal ja estava fet i el remei era amarg i dolorós a més no poder.
A la del cal Sr. Font, la bàscula es caracteritzava per la precisió que atorga aquest braç, com el de les antigues romanes, per on s’hi fa córrer el consegüent pes, fins que els punts s’equilibren i el pes que marca és el real, no hi caben errors. De cercar la precisió en tenia cura el recordat Pere Sanahuja. De la mateixa manera que a la farmàcia de la Irene Montroset, ubicada en els baixos de can Planas, cantonada de l’Illa de Cuba amb el de Sant Gaudenci, l’encarregat n’era l’auxiliar farmacèutic, en Josep Carbonell, fill d’en Lau.
La modernitat ha arribat fins i tot a les bàscules, i després de pagar un import establert, el teu pes es certificat amb tota mena de detalls, segons sigui l’estatura que també ha estat mesurada i altres factors adjacents que li permet emetre les recomanacions pertinents, per tal de millorar o deixar tal com estar la teva estructura que el pas dels anys s’encarregarà de disposar el que li plagui, quasi sempre decantant cap a l’arronsamenta i la minvada generalitzada.
A la joieria barcelonina, propietària de la susdita bàscula vermella, ara desplaçada del seu lloc habitual, no hi havíem comprat mai cap anell, ni joia, ni simplement un rellotge per mesurar el pas de les hores, en teníem prou de saber el nostre pes. Potser per a constatar aquella equivalència, associada a l’or, que diu: “vals tant com peses”.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 6 de desembre 2009 )

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez