Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

26 de juliol 2009

LA NIT DORM A SITGES








En l’article d’aquesta setmana, incorporo una pinzellada del Sitges diürn, just en els començaments de la incorporació del turisme a la Vila. Fins aleshores el poble gaudia d’un ambient íntim, on tothom es coneixia i a l’estiu els seus habitants es podien permetre el detall de sortir a seure als carrers. Es refermava, així, una més estreta convivència veïnal, amb implicació de la nit que esdevenia tranquil·la i modelada a gust de la gent que assaboria la frescor que ella, de manera gratificant, abocava per damunt carrers i places.
La façana marítima ha canviat, i s’ha potenciat realçar la silueta de la Punta, la nostra església que ha esdevingut l’emblema més ponderat. Si més no hi ha racons que conserven l’encant de poble, on sembla que els temps s’hagi encallat per establir una certa relació amb el Sitges d’ahir. És a la nit quan més es fa palès aquest espurneig d’estels que planen per aquests bocins més carismàtics dels pobles del mon. La nostra universalitat així ho confirma.
Serveixin aquestes imatges nocturnes, per completar unes modestes opinions, escrites amb l’entusiasme del qui es sedueix amb els encants del seu poble.
Ja sigui de nit o de dia.



© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez