El divendres, 26 de juny del 2009, es va inaugurar la restauració del retaule de la capella de l’Hospital de Sant Joan Baptista, Retaule de la Concepció, també conegut pel Retaule del Bon Jesús. Obra atribuïda a Jaume Forner, datada en el segle XVI, la seva temàtica principal està dedicada a la Verge Maria, tot i que en la fornícula actualment hi ha una imatge de Sant Joan Baptista. Antigament havia estat ubicat en el Santuari del Vinyet.
El treball de restauració ha estat realitzat, amb bona cura i encert, pel sitgetà Josep Pascual i Peris que ha comptat amb la col·laboració de la Montserrat Palomar.
La capella de l’Hospital que forma part del conjunt arquitectònic que va dissenyar l’arquitecte Josep Font i Gumà. Sota el patrocini de Mr. Charles Deering que va ser qui va comprar l’antic hospital, ubicat on avui hi ha el Maricel de Mar, amb el compromís que n’edificaria un de nou a les afores del poble, en un indret conegut per la Pedrera d’en Sans. Va ser inaugurat el 24 de juny del 1914. La resta de pintures murals són obra de l’artista sitgetà Agustí Ferrer i Pino.
He tingut sempre una gran predilecció per aquesta capella. La qual visitava, amb el meu avi i pares, en el matí de la festivitat de Sant Joan, quan tenia lloc la celebració de la Missa. Formava part del cúmul de satisfaccions que tenien lloc en el dia de la meva onomàstica i que també ho era de l’avi i del meu oncle. La recordo plena a vessar, amb un calor de pronòstic i amb la presència de la comunitat de monges Concepcionistes, les quals estaven amatents per a que tots els assistents poguessin disposar d’una cadira. Quan tots els racons eren plens, distribuïen als feligresos per dalt el cor.
Jo esperava, amb dilecte predilecció, el moment de l’ofertori. Quan el Sr. Olivella que n’era l’administrador, passava aquella safata de plata i intercanviava la voluntària predisposició del assistents amb una estampa, on sempre hi apareixia la imatge de Sant Joan Baptista, amb el bàcul i l’ovella al seus peus. La guardava amb especial predilecció.
Un cop acabat l’ofici religiós, l’olor de l’alfàbrega s’intensificava entre les felicitacions a tots els Joans que cada any coincidien en aqueta capella. Enguany, desprès de moltes absències a aquesta particular tradició, tenia intenció de reprendre el costum. A més l’Administració de la institució convidava a esmorzar a tots els Joans i Joanes, una molt bona iniciativa. Em sap molt greu dir-ho, seré sincer, la mandra va poder més que la crida. Voler excusar l’absència amb aquest argument tan paupèrrim, diu molt poc al meu favor, ho sé. Les conseqüències de la revetlla, sobretot el anar a dormir a altes hores de la matinada, el son et reten i deixes de ser una persona amb voluntat i bon criteri. Que hi farem! Els humans som tan febles.
El que importa és que el retaule de la capella de l’Hospital torna a fer goig, gràcies a la dedicació i el treball de gent amiga.
El treball de restauració ha estat realitzat, amb bona cura i encert, pel sitgetà Josep Pascual i Peris que ha comptat amb la col·laboració de la Montserrat Palomar.
La capella de l’Hospital que forma part del conjunt arquitectònic que va dissenyar l’arquitecte Josep Font i Gumà. Sota el patrocini de Mr. Charles Deering que va ser qui va comprar l’antic hospital, ubicat on avui hi ha el Maricel de Mar, amb el compromís que n’edificaria un de nou a les afores del poble, en un indret conegut per la Pedrera d’en Sans. Va ser inaugurat el 24 de juny del 1914. La resta de pintures murals són obra de l’artista sitgetà Agustí Ferrer i Pino.
He tingut sempre una gran predilecció per aquesta capella. La qual visitava, amb el meu avi i pares, en el matí de la festivitat de Sant Joan, quan tenia lloc la celebració de la Missa. Formava part del cúmul de satisfaccions que tenien lloc en el dia de la meva onomàstica i que també ho era de l’avi i del meu oncle. La recordo plena a vessar, amb un calor de pronòstic i amb la presència de la comunitat de monges Concepcionistes, les quals estaven amatents per a que tots els assistents poguessin disposar d’una cadira. Quan tots els racons eren plens, distribuïen als feligresos per dalt el cor.
Jo esperava, amb dilecte predilecció, el moment de l’ofertori. Quan el Sr. Olivella que n’era l’administrador, passava aquella safata de plata i intercanviava la voluntària predisposició del assistents amb una estampa, on sempre hi apareixia la imatge de Sant Joan Baptista, amb el bàcul i l’ovella al seus peus. La guardava amb especial predilecció.
Un cop acabat l’ofici religiós, l’olor de l’alfàbrega s’intensificava entre les felicitacions a tots els Joans que cada any coincidien en aqueta capella. Enguany, desprès de moltes absències a aquesta particular tradició, tenia intenció de reprendre el costum. A més l’Administració de la institució convidava a esmorzar a tots els Joans i Joanes, una molt bona iniciativa. Em sap molt greu dir-ho, seré sincer, la mandra va poder més que la crida. Voler excusar l’absència amb aquest argument tan paupèrrim, diu molt poc al meu favor, ho sé. Les conseqüències de la revetlla, sobretot el anar a dormir a altes hores de la matinada, el son et reten i deixes de ser una persona amb voluntat i bon criteri. Que hi farem! Els humans som tan febles.
El que importa és que el retaule de la capella de l’Hospital torna a fer goig, gràcies a la dedicació i el treball de gent amiga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada