Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

03 de juliol 2022

LES FLORS DE LA MONTSE

    




       ( Aquest disseny de la Montse Muñoz, de la califa del carrer Bonaire, correspon al Corpus de l'any 2004. S'hi por apreciar el traç característic de les seves flors ) 

    No totes les flors flairegen, perquè n’hi ha que són decoratives. Em refereixo als quadres amb temàtica de flors que han pintat molts pintors. Entre nosaltres va viure el pintor barceloní, Josep Serrano i Serra. En Serrano es va especialitzar a pintar flors, cavalls i galls. Tanmateix  han estat   les flors el motiu que més trobem decorant les parets de moltes llars sitgetanes. Quan tenir un quadre d’en Serrano, a més de decorar, ens semblava que disposàvem d’una cotitzada obra d’art. El temps ens ha demostrat que la seva pintura, avui, ho és molt poc en el mercat de l’art

    Davant les evidències, una cosa no desmereix l’altra, la nostra vila té predilecció per les flors, a més de les pintades damunt de la tela per pintors i pintores, hi trobem: les flors naturals, les que decoren balcons i façanes, els clavells que són una identificació amb la festa de Corpus. Com també ho és la flor de Sant Joan la qual, en el programa d’aquest any, el fotògraf Joan Olivella Carbonell l’ha retratat i ha esdevingut la portada i també la imatge del cartell anunciador. Vet aquí una altra obra d’art on la flor n’és la protagonista. I que aquesta sigui la popular i apreciada flor de Sant Joan, l’autor ha aconseguit transmetre un missatge que ha arrelat dintre el nostre entorn i que, només la seva contemplació, simbolitza la flor que havia estat la protagonista principal quan cobria els nostres carrers. Ara també, però no tant. Amb el seu flaire tan característic  no hi calia cap altra identificació, per associar-la amb la festivitat del Corpus.

    I tornant a tants artistes que adopten la flor per il·lustrar la seva trajectòria pictòrica, hi trobem a  la sitgetana Montse Muñoz i Albors. D’ella  admiro la seva sensibilitat creativa. Però sobretot el seu estil tan particular en el moment de pintar flors. Unes flors senzilles però que impacten: per les seves formes i pel colorit amb que estan pintades. La Montse és filla d’en Bartomeu Muñoz i de la recordada Fina Albors, la qual regentava l’espardenyeria del capdavall del carrer Bonaire. Quan a la filla de la casa se li va despertar el seu neguit artístic, ha sabut mantenir-se fidel a quest estil desenfrenat,  senzill i elegant. Que enllaça la continuïtat del cicle creatiu i floral amb un traç  del pinzell que avança sense interrupció, impossible de reduir  en quadre de no gaires  dimensions. No, les seves flors han de ser lliures, fins  que aconsegueixen una harmonia que, per la seva majestuositat, impacten a la vista. Potser perquè estem  acostumats  a observar detalls més sofisticats,  passa que quan coincidim amb una composició  de traç, tan identificable amb l’estil de la Montse, la vista agraeix aquest regal tan proper. En el qual la natura frondosa no hi és representada, perquè les seves flors són peculiars: elegants i divertides. Úniques.

    L’artista, a davant de la blancor d’una paret, ha de fer esforços per retenir.se, al mateix temps que les seves flors sembla que li floreixin de l’interior de la caixa de les pintures i surtin sense conèixer límits. A la casa del seu Sitges ja no li quedaven parets per impregnar-les del seu art floral. El mateix que va transportar fins a la bonica població italiana d’Asti, on ara resideix. Parets noves i nues que la Montse ha trigat poc a decorar  i la força del seu art esdevé internacional pel fet de travessar fronteres acompanyant-la allà on va.

      Per tantes apreciacions contemplar la seva obra no cansa. Tot el contrari.  I a l’haver nascut a Sitges ha heretat el neguit artístic, amb el qual la seva pròpia família   s’hi ha identificat. Per tant la festivitat del Corpus no li podia passar indiferent. I a l’estar tan relacionada amb les flors, quan ha calgut les ha dibuixat al terra del carrer Bonaire on vivia. I si només dibuixades ja atreuen l’atenció, desprès cobertes de flors, ha resultat una catifa bonica i original. 

    D’aquí que gosi anomenar-la la pintora de les flors. I com totes elles, que captiven la vista i els sentits, les seves, a més, transmeten un missatge  que és correspost  amb una complicitat i un somriure.


                                  J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges. el 17 de juny del 2022)

           

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez