DE RAMS A PASQUA

     He llegit en el setmanari de l’Eco, del qual  havia sortit el primer número el 1 de març del 1886 amb una freqüència quinzenal, la crònica d’aquella Setmana Santa, on el diumenge de Rams va coincidir amb el 18 d’abril, dijous Sant el dia 22, el divendres Sant en 23, festivitat de Sant Jordi, sembla ser que amb molt poca repercussió en aquells anys. Al ser una publicació quinzenal, la crònica d’aquella Setmana Santa sortia publicada a l’1 de maig.

    Fer un cop d’ull a aquell número de l’Eco ha estat possible gràcies a l’eina que han posat a les nostres mans l’Associació Digital de Sitges i a la gran tasca  portada a terme per  l’Eduard Tomàs, la Marga Domingo, la Marta Fontanals i el Jordi Milà. Sembla que no pugui ser que, sense moure’ns de casa, podem accedir a totes les publicacions de la premsa local, fotografies, programes , actes dels Plens de l’Ajuntament i moltes coses més dintre aquest Arxiu Digital de Sitges. Que des de un primer moment ha comptat amb el recolzament de l’Ajuntament.

   És curiós quan llegeixes cròniques antigues, a voltes hi trobes un cert paral·lelisme amb l’actualitat. Així passa amb aquella llunyana Setmana Santa: 

    “...Desde   el martes Santo ya comenzó a notarse gran afluencia de forasteros, compuestos en su mayor parte de antiguos vecinos nuestros residentes hoy en Barcelona y que con su presencia daban un aspecto nuevo y más animacion a la población .

    El miercoles por la noche , sobre todo, se veían todas las calles y plazas atestadas de gente que como de costumbre iban a visitar los pasos de la pasión del Señor.

   ... Las procesiones del Jueves i Viernes Santo fueron muy lucidas, viéndose durante estos días gran concurréncia de fieles en los templos y en las visitas de los sagrarios...”.

      Pel que podem comprovar, en aquelles anys, la gent ja omplia els nostres carrers. Mentre que es feien dues processons consecutives, el dijous i la del divendres. Desprès la del dijous es va passar al dimecres, que era dels homes. I la del divendres, de les dones. Fins que, amb bon criteri, es van unificar al divendres. 

    Jo vaig debutar com a músic en la processó del dimecres Sant del 1965, al costat de l’Antoni Pagès Llorens que no feia gaire que també ho havia fet.  El mestre Manuel Torrens feia debutar als seus alumnes en les processons que es celebraven durant l’any. En aquell exercici  era administradora de la Mare de Déu dels Dolors, la senyora Angeleta Jacas esposa d’en Frederic Montornès Pino. Junt amb la resta de components de la banda vam sortir de la seva casa al carrer Sant Sebastià. 

   Cada any hi coincidien moltes curiositats en aquestes processons. A mi, particularment, m’atreia veure a uns   sitgetans que hi  participaven. Acostumats com estàvem a veure’ls vestits de carrer, quan  vestien amb la túnica morada de l’Ecce Homo i la resta de la indumentària negra, donava la sensació que ocupaven  càrrecs de la cúria eclesiàstica. En Jordi Pañella, en Magí Mirabent, en Pere Roig, en  Gaudenci Mirabent, Josep Pagès  ... semblava talment com si tota la vida ho haguessin vestit. Ells mateixos, a l’endemà, es cobrien el cap amb la barretina i anaven a cantar Caramelles. En poques hores passaven del recolliment a les excentricitats que mostraven alguns componentrs de les colles

    Aquest article, com els de la resta de col·laboradors i col·laboradores, gràcies a la facilitat de consulta  que han posat a la nostra disposició   els amics de l’Arxiu Digital de Sitges, igual com he fet jo, ho consultaran les generacions futures  i també a ells hi agradarà saber  que a Sitges, el 2022, continuava omplint-se de gent per Setmana Santa, que es fan processons i que tres colles surten a cantar Caramelles. També  que quan s’apropava el Diumenge de Rams, anàvem a comprar les palmes i els palmons a can Pascaret i  a can Vidiella. Al cap i a la fi la vida s’ha envoltat sempre de rutines, costums, festes i tradicions. Tant de bo que quan les generacions  venideres facin la comparció entre el passat i el temps que els tocarà viure, que determinats aspectes  tampoc difereixin  tant. Això significarà que la vila no ha perdut ni identitat, ni els costums. 

                                             J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 8 d'abril del 2022)