A la Festa Major hi coincideixen una gran varietat de músiques. Les que més es repeteixen i de les poques que no canvien de tonada, com són les que acompanyen als balls, o al menys així hauria d’ésser. Perquè -ja fa anys- alguns d’aquests balls evolucionen amb unes altres melodies que no són les que s’havien pensat per tals acompanyaments.
A la Festa Major la música és un element important i ja no sol la pensada per ser interpretada per la gralla, sinó la música en quasi tots els estils. El mateix pas del temps també ha influenciat en els costums i preferències musicals, una altra de les moltes raons pel la qual s’esperava l’arribada d’aquestes dates del calendari. Quan tampoc hi havia música cada dia. El so de la gralla -ho explicava en l’article de la setmana passada- quasi bé s’havia d’esperar tot un any per tornar-la a escoltar. No es pot dir el mateix de la música per ballar, que d’aquesta ni havia cada diumenge. Tanmateix, com les que sonaven per aquestes dates, poques. La diferència es trobava en què era interpretada per les orquestres de més nomenada del moment.
Va ser amb l’arribada del turisme, quan quasi bé tots els dies dels mesos d’estiu -les dues Societats i altres locals de la vila- oferien ball cada dia. Però el ball de la Festa Major era diferent a tots ells. Prado i Retiro coincidien amb el que anomenaven: ball de Societat. Es celebrava a la mateixa nit del dia de Sant Bartomeu o com a molt a l’endemà, per tal d’allargar una mica més la programació. Després, els del Retiro van popularitzar l’anomenat “Ball de Casats”. Tant si era de Societat o de casats la gent es mudava per assistir-hi.
A la vigília de la festivitat de Sant Bartomeu, aquesta música ballable tenia un protagonisme destacat. Abans del castell del foc -per allà al final del carrer Sant Pau- la banda de música interpretava un escollit repertori de pasdobles, els quals s’alternaven una mica amb l’aïrament dels coets. Vagin a saber si d’aquest acompanyament musicals no en va sorgir la idea dels piromusicals.
Acabats els focs el programa oficial anunciava que tindria lloc una animada “Verbena Popular” que es feia a sota dels plataners que s’estenien des del mateix carrer Sant Pau fins al de Bonaire. Hi intervenien dues orquestres, situades una en cada extrem, i les que més protagonisme van tenir van ser les dues locals, la Mozart i els Iberos del Jazz. I en els darrers anys de l’existència del plataners -que els va manar tallar l’alcalde Vicentet- en un extrem hi havia una orquestra i en l’altre la Cobla de sardanes.
Aquesta època va coincidir amb l a proliferació de les discoteques i així va ser com el joves d’aquell temps van deixar de freqüentar els balls que tenien lloc a les societats i davant aquesta nova modalitat no cal tenir parella per ballar, sinó que cadascú és lliure de bellugar-se de la manera que més li plagui. Aquesta informalitat -en el moment de ballar- que aporten les discoteques, va fer que anés decaient el desig d’esperar aquests lluïts balls de Festa Major, en els quals sortien a ballar a la pista parelles joves i altres que no ho eren tant, i on els seus moviments i passos anaven d’acord amb la peça de ball que l’orquestra interpretava.
Actualment, uns dies abans del gruix de la celebració, estan de moda “les Barraques”, on hi actuen conjunts de música molt coneguts dintre el nostre àmbit, els quals s’anuncien amb títols envoltats d’originalitat. Les Barraques atrauen a molt jovent i que aquest any -degut a l’excepcionalitat de tot plegat- s’han ubicat a la Plana de Santa Bàrbara, amb cadires i horari limitat. La seva música- pujada de to- és el preàmbul de totes les músiques que sonen durant la Festa Major.
Com la de les gralles que es van escoltar durant l’emotiu Pregó de l’Eva i també en la presentació del llibre que l’Escola de Grallers de Sitges ha publicat amb motiu del seu 50è aniversari, allà en el Centre d’Interpretació de la Malvasia. On desprès, les mateixes gralles, acompanyaven la rebuda de la imatge del Sant. També en el transcurs dels tastets de la festa que s`han fet en diferents espais i en l’ofrena de l’Ofici. I entremig ens hem pogut delectar amb les músiques que interpretava el recordat Janio Marti, formació que va amenitzar molts d’aquells Ball de Casats del Retiro. I que han tornat a tenir protagonisme desprès que el president de la Comissió, l’Agustí Marcet, per fi va poder exhibir la bandera de Sant Bartomeu en el balcó de casa seva.
Que res pugui fer emmudir les músiques que van associades a la nostra Festa Major, perquè a través d’elles hem establert un nexe entre els molts records viscuts i els que -de ben segur- tornarem a reviure en tota la seva plenitud.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 27 d'agost del 2021)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada