Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

03 de maig 2020

DOS LLOCS I UN SOLS CAMÍ








    Les muntanyes del nostre paisatge, observades des de la distància, es veuen pelades, àrides i gratades. Degut a que s’han obert nous camins que porten a noves urbanitzacions amb les seves edificacions corresponents. Tot això ha fet que hagi canviat la panoràmica  que, de joves,  teníem de la muntanya que s’abocava al mar, sense cap més referent que la grisor del pedruscall i les taques verdes que hi sobresortien i que li conferien: els margallons, la sabina,  el romaní, les farigoles, l’argelaga i altres arbusts.
    Però tot i que aquestes muntanyes han estat tan remenades, encara hi ha un detall que és manté intacte. A dalt de tot del Puig d’en Boronet, que és l’elevació més alta de la carena, hi ha un pinar, no gaire frondós , el suficient com per tapar el cim i amb ell la Creu de Sant Isidre, que s’hi va aixecar per celebrar l’Any Marià a l’any 1954. Quan els membres de l’Agrupació Muntanyenca de Sitges, potser van ser els primers en remenar les pedres del camí. Aquest era molt estret i es convertia en una dificultat per pujar el material fins a dalt. Va ser una obra, si no titànica -tampoc cal exagerar- però sí que comportava certes dificultats. Atenent que només hi treballaven els dies de festa i ho feien amb el corresponent  permís del Bisbat per tal de poder incomplir el precepte que mana no treballar els diumenges i festes de guardar. El de la missa no se’l saltaven perquè assistien a la primera, la de les 6. I només sortir emprenien el camí i mans a l’obra.
      En Vicenç Casanova, pare de la Remei, era qui dirigia l’obra  i va comptar  amb la participació de la seva muller ,de la resta dels seus fills i de moltes sitgetanes i sitgetans que ho van arribar a fer  possible. 
     Camí enllà hi ha l’ermita de la Trinitat, que tot i estar enlairada es troba situada més en la pendent  de Vallcarca i això fa que no  l’albirem des del poble, però si que veiem les antenes de l’aviació que hi són a tocar.
   La seva blancor enlluerna al caminat que hi arriba i és llavors quan se’ns fa present les estrofes del Madrigal a Sitges d’en Carner: “Oh Sitges cel i calitges,/ mar al peu , clavells al niu. / Blanc d’Espanya que enlluerna/ les espurnes de l’estiu....”. I allà i eren elles, La Remei i la Rosó i també en Joan Martí. Sempre tenien feina per fer, sobretot per atendre les necessitats més urgents de l’ermita i de la casa. 
   El camí des del revolt de les Costes de Garraf és costerut,  i  a aquesta dificultat s’hi afegia que era de terra i quan plovia es formaven reguerots considerables que encara el feien més dificultós. Hi havien  pujat amb carro tirat per cavall. Tampoc tenien llum. No hi havia de res, però disposaven del més important: la fe que professaven  a la Santíssima Trinitat. La mateixa que va embolcallar a les seves predecessores: la Bàrbara, la Laieta i a la resta.  
    El blanc , que tan bé combina amb el blau del cel, ha estat el referent per seguir treballant, sense defallir. Així van aconseguir que la llum hi arribés. Un dia van fer quadrar, elles que vestien amb faldilles,  als militars de l’exercit de l’aire i van aconseguir que els soldats  posessin  el pals per penjar-hi els cables de l’electricitat. Desprès amb la generositat de la família Fradera van aconseguir cimentar el camí. I cada quart diumenge de mes hi pujaven acompanyades del grup de sitgetanes que les ajudaven. L’endemà  la Remei i la Rosó, agafaven aquella peculiar cistelleta i anaven per les cases a demanar per a la Trinitat.
   Fins que van deixar el camí la Remei i desprès en Joan. I ella, incansable, vestida amb la faldilla i calçada amb les xiruques, seguia pujant a l’escala alta per treure les teranyines. S’agenollava al terra de la capella i amb la baieta la fregava tota. Com feia a casa seva, com a bona representant de la vella escola en tots els aspectes. 
    Una sitgetana que igual rebia al bisbe, que al cardenal, als “jefasos” de l’exercit de l’aire, que entrava a l’Ajuntament manant. Exigent. Però que es desvivia, sobretot el dia de la festa, per a que tothom s’hi trobés bé. Per a que l’ermita fes el goig  que li corresponia. Aquell dia, amb la primera claror, sortia amb la galleda de la calç i l’escombreta i repassava aquella emmascarada que havia vist a la vigília, quan la vesprada ja es disposava a jeure sobre el llogaret. Desprès, asseguda a terra, repassava el viuet blau. Tenia temps per fer-ho tot.
    Però els anys se li abocaven al damunt, sense aconseguir doblegar-la, ni fer-li perdre l’entusiasme.  I potser guiada més pel que diran i per donar pas a la joventut, un dia decideix demanar el relleu. La substitueixen la Núria Carbonell  i la Blanca Mirabent, però ella es considerada l’administradora emèrita i amb títol: Filla Predilecta de Sitges. Continua pujant a la Trinitat i, sense adonar-se’n, se li escapa  el costum de manar i segueix repassant el viuet blau. 
    L’altre dia, desprès de deixar de ploure, remena pel jardí de casa seva i fa una mica de collita. Poc s’imaginava que la mort la sorprendria asseguda a la butaca, descansant. Deuria estar endormiscada, desprevinguda, del contrari la mort no hagués pogut amb ella. S’havia assegut a descansar perquè ja havia acabat la feina.

                                J.Y.M.

 ( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 30 d'abril del 2020)
      
     






      


1 comentari:

Quảng Cáo Đại Phát ha dit...

Một công ty ra đời chính là kết tinh của rất nhiều nỗ lực tập thể người cùng nhau lao động, vì vậy không ai muốn công việc kinh doanh của mình khó khăn hay thất bại. Trong bất kì một công ty, yếu tố phong thủy luôn được coi trọng và thể hiện rất nhiều, trong đó có bảng hiệu công ty.
Bảng hiệu công ty là bộ mặt đại diện cho cả một công ty, nó còn thể hiện tính cách, trình độ, đẳng cấp của chính người chủ công ty đó. Ngày nay, con người ngày càng tinh tế và duy tâm hơn, họ đặt ra những yêu cầu ngày càng cao đối với bảng hiệu, chính vì thế bảng hiệu công ty vừa phải đáp ứng được tính thẩm mĩ, độc đáo nhưng lại vừa phải tuân theo những yếu tố phong thủy thuận lợi cho công việc.
Hiểu được nhu cầu này của hầu hết đa số khách hàng, sau đây công ty quảng cáo Đại Phát xin đưa ra một vài lưu ý nhỏ cho bạn khi thiết kế làm bảng hiệu công ty theo yếu tố phong thủy:
ốp alu
ốp tấm alu
ốp alu giá rẻ
mặt dựng alu
ốp mặt dựng alu
1. Màu sắc bảng hiệu
Đây là yếu tố dễ dàng bắt gặp nhất trong phong thủy bảng hiệu quảng cáo. Màu sắc bảng hiệu thường là những màu hợp với mệnh của người chủ, nếu nhiều màu thì nên chọn một màu chủ đạo nhất.
Một bảng hiệu gọi là phong thủy nên gồm từ 3 - 5 màu, 3 tượng trưng cho lớn mạnh, 5 tượng trưng cho đầy đủ. Nếu bạn không biết cách phối hợp các màu sắc lại như thế nào thì hãy cứ yên tâm, vấn đề này những công ty quảng cáo chuyên nghiệp sẽ giúp bạn có được phối màu hài hòa nhất.
2. Kích thước bảng hiệu
Đa phần chúng ta chỉ biết kích thước của bảng hiệu phụ thuộc vào vị trí đặt hay kinh phí vốn có để thiết kế bảng hiệu quảng cáo mà không biết rằng những bảng hiệu mà chúng ta nhìn thấy hàng ngày có kích thước dựa trên những yếu tố phong thủy.
Theo đó kích thước của bảng hiệu cần có sự cân bằng giữa âm và dương. Giải thích dễ hiểu đó là cân bằng giữa chiều dài và chiều rộng, theo đó chiều dài là dương, chiều rộng là âm, các số chẵn là âm, các số lẻ là dương. Ví dụ như chiều dài là 155cm thì chiều rộng là 90.
làm bảng hiệu
làm biển hiệu
làm bảng hiệu alu

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez