Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

22 de març 2020

"LA ZUMBA"

             La gimnàstica  i la música tot sovint es fusionen i el resultat és d’una meticulositat extrema, sobretot en els moviments que han d’anar sintonitzats amb el compàs de la música. Aquesta és una disciplina que requereix de moltes hores d’entrenament i l’acostumen a practicar esportistes especialitzats.
    Ha costat, però ens hem conscienciat que la gimnàstica i l’esport en general és convenient per a la pròpia salut. Vulgarment en diem que és bo per cremar. A Sitges l’esport ha estat molt vinculat amb el futbol, el ciclisme, la natació...  Essent el Club Natació Sitges  ( 1925) l’entitat esportiva més antiga de la vila, que va tenir una gran rellevància quan va poder comptar amb la piscina municipal Maria Teresa (1932). Pel Club Natació Sitges hi ha passat els millors atletes sitgetans, nedadors i nedadores que s’han format ens les seves instal·lacions, avui es troben a Vallpineda. Com també la vila compta amb una nova piscina municipal ubicada en el Poble Sec.
   Recordo que un dels seus entrenadors, i bon nedador,  va ser el Sr. Paguera.  L’activitat d’alguns esportistes sitgetanes es portava a terme els dies de festa, quan de bon matí es reunien a la platja del costat de la piscina i allà feien els seus quadres de gimnàstica. I també practicaven  el voleibol, amb unes partides molt disputades.
    Uns dels assidus i veïns, les seves cases eren quasi al costat una de l’altra, eren en Joan Olivé i en Josep Mirabent, fill de la Remei dels pèsols, al qual la gent li va sobreposar el mot del “ràpid”. Era curiós perquè, estiu i hivern, en Joan, que era lleter, anava tapat amb un gruixut jersei de llana. Al migdia, abans de dinar, es posava el banyador, es tapava amb el barnús i, desafiant el fred o la calor, es dirigia a la platja del Club Natació,  feia la seva sessió de gimnàstica i tornava a casa en plena forma.
      Curiosament l’exercici físic l’acostumaven a practicar més els homes que les dones. Si més no els temps han canviat i ara la cosa està equilibrada, per no dir que en segons quines modalitats potser guanyen elles. D’un temps cap aquí s’ha imposat un instint de piròman, sortosament aquest es centra a l’obsessió per cremar tots els residus tòxics  que generen les nostres interioritats. 
Com ja és conegut, i m’he referit altres vegades, el nostre passeig ha esdevingut el lloc per excel·lència per  portar a terme la ruta del colesterol . Homes i dones van i venen, sigui caminant  corrent, en una franja horària ininterrompuda. 
     Aquest creixent neguit per estar en forma, fa que obrin moderns centres especialitzats en el tema. Aquesta darrera setmana ha tingut lloc la inauguració d’un d’ells, en el nou nucli urbanitzat que formen: Can Robert, Santa Bàrbara i la Plana. Els enunciats d’aquests llocs especialitzats, tenen en comú una paraula anglesa “Fitness”, que ve a dir estar en forma.
   No s’escapa el detall que en molts dels aparells que es fan servir, per posar en moviment cames i braços, han incorporat unes pantalles, on es pot seguir, mentre es camina per la cinta, pel·lícules de YouTube, o escoltar la música extreta d’aquesta altra novetat que es diu: “Spotify”.
    Perquè també ens hem adonat que molts i moltes  dels qui caminen  o corren, ho fan connectats als auriculars. La música s’ha integrat de manera generalitzada amb l’esport, la gimnàstica. Fins a sorgir una modalitat, on les evolucions del cos van en consonància amb el ritme que marca la música  i les indicacions d’un monitor. Tal remenadissa es coneix per :  “zumba”. El qui sembla ser que en té un gran domini és un tal Dani, que és qui talla el bacallà, aportant un ampli repertori i varietat de moviments que conviden a  moure el cos d’acord amb els diferents ritmes.
   D’aquesta “zumba”, han sorgit moltes de les coreografies que han desfilat en les rues del passat carnaval. Moviments sincronitzats que potser volen tenir quelcom amb comú amb la gimnàstica rítmica i haurem de recordar que a partir de la dècada dels seixanta es van posar de moda nous balls com el: “twist”, “la yenka”, que es van avançar a aquest corrent. Però que ningú li va passar pel pensament que  es podien considerar una mena de gimnàstica encoberta. Com el genuí “rock and roll”, que aporta molt moviment i també  tècnica. 
    Fa anys, doncs, que aquelles modes es van avançar a les actuals. Amb la particularitat que sonaven amb la música en viu, interpretada per orquestres o conjunts musicals i cada ballador/a es bellugava segons el seu art, però més o menys sincronitzats amb la parella. Fins que van sorgir les discoteques on no es necessita parella, d’això: de ballador i balladora, tothom balla per lliure i aquesta evolució  encara té més semblança amb l’anomenada zumba
       Vista la fusió, resulta que, sense adonar-se’n, les parelles  que freqüentaven el Retiro i el Prado,  ballant practicaven gimnàstica. O al menys es  feia evident, quan  els balladors acabaven suats i amarats de tant moviment. 
   Però en lloc de cremar el rebuig interior, es revifaven altres fogositats .
                                  J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 6 de març del 2020)
     




    

Cap comentari:

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez