Des de sempre he tingut admiració per aquella Agrupació Fotogràfica
que portava per nom Sitges Foto - Film. De ben segur perquè l'he relacionat a l'afició per la fotografia
que tenia el meu pare. Al seu costat em va encomanar el interès per aquest art.
Fotografia i
cinema tenen moltes seqüències en comú, les més bàsiques les trobem en
l'enquadrament de la imatge, on cal buscar
sempre el millor angle possible i
també que tot plegat quedi ben enfocat. Fotografia i cinema, però, són dos móns diferents, tot i que poden
convergir quan el fotògraf busca en el cinema la fotografia perfecte i el
cineasta busca en la fotografia el missatge que aquesta vol transmetre.
Precisament el
Festival de Cinema Fantàstic i de Terror, aquest afegit terrorífic es va
incorporar després, es va gestar va durant la celebració del I Saló Internacional
de Fotografia de Sitges, el qual va comptar amb la participació de destacats
fotògrafs d’arreu. Dintre del que es va anomenar la I Setmana Internacional de
Cine - Foto i Audio . Al susdit saló de fotografia s’hi va afegir la projecció
de curts cinematogràfics, que s’aglutinaven dintre les Jornades Internacionals
de Cinematografia, amb projeccions de pel·lícules, sorgides de l’àmbit
universitari, al Prado. Tot plegat es
complementava amb unes conferències que impartien rellevants personalitats del
món del cinema. Certamen que es va celebrar en la primera setmana d’octubre del
1967. Era alcalde de la Vila el Sr.
Josep A. Martínez Sardà.
Va ser durant la
clausura del certamen que va tenir lloc a l’Hotel Calipolis, quan es va produir
un fet insòlit. Com que la majoria dels participants eren universitaris,
aquests van esperar el moment culminant de l’acte per llegir un manifest amb el
qual demanaven la supressió de la censura pel que feia al cinema. La protesta
dels estudiants per un dret legítim va provocar una airada reacció per part
d’algunes personalitats assistents a la vetllada. Tan va ser així que es va
lliurar una autèntica batalla campal, en la qual fins i tot l’alcalde va
repartir algun que altre mastegot.
Com és de
suposar no va tardar gens a arribar la notícia de l’enfrontament a les autoritats
competents i aquestes van sentenciar que
als organitzadors no els hi donarien més permís per portar a terme un altre
certamen d’aquestes característiques. Les parts afectades es van afanyar per anar a parlar amb el
ministre corresponent que era el Sr. Manuel Fraga i Iribarne. Els va rebre amb presses,
però el just per fer-los saber que no
obtindrien el permís si volien continuar amb aquell projecte. Però que
s’avindria a autoritzar, per exemple, un altre festival que no incités al
desordre. Només sortir del despatx, la
delegació van començar a barrinar i de tot plegat va sorgir l’embrió del Cinema
Fantàstic i de Terror, Una idea que, com
ja els havia anticipat , va recolzar el ministre.
El Sitges
Foto-Film, comptava amb un nombre
important de sitgetans apassionats per la fotografia i tenia el seu domicili
social en el carrer Sant Francesc,
concretament on hi havia la impremta del
Sr. Joan puig Mestre, també un gran aficionat a la fotografia. A ell hi acudia
el pare amb alguna que altra ampliació a sota el braç per a que opines al
respecte i per a ser alliçonat pels seus coneixements en el tema. Paral·lelament a
l’afició fotogràfica que en aquells moments encapçalaven sitgetans com: en Josep Tutusaus Zarran, Baltasar Ramon,
Antoni Corella, Josep Mª. Jornet, el propi Joan Puig, Carles Guillen, Manel
Vericart, Francesc Barnés, Joan Olivé, Félix
Lorenz, Josep Barnad, Joan Manel Marcè, Antoni
Rafàles Gil, Pere Sarramalera Cosp... Aquests dos últims a més tenien
inquietuds cinematogràfiques i gràcies a elles van donar el tret de sortida a
questa ja important trajectòria dintre un gènere molt concret, la fantasia
lligada al terror.
El primer
festival es va celebrar sota la direcció d’Antoni Rafales Gil. Pere Serramalera Cosp i Joan Manel Marce Gea.
Aquell any va comptar amb el suport
tècnic del director cinematogràfic, l’Antoni Cervera. Es celebra a l’octubre de l’any 1968 i coincideix també
amb una nova edició del Saló de Fotografia
Internacional. Les projeccions continuen tenint lloc a la sala del Prado i pocs anys després, degut
a l’èxit, es van fer projeccions simultànies també a la sala del Retiro. Una
oportunitat que va permetre que el centre de la Vila fos també l’epicentre de l’ambient que generaven els cada vegada
mes nombrosos seguidors . Potser mai com aquells anys el Festival de Sitges va
estar tan a prop de la gent del poble, afavorint un clima de convivència ben entesa.
L’acte de clausura continuava tenint
lloc als salons de l’Hotel
Calipolis. Els premis consistien en “Els
Clavells de Sitges”, com el seu nom indica eren uns clavells de ferro forjat
que realitzava l’artesà sitgetà el Sr. Llorenç Garcia, emmarcats i sobre un
fons de vellut verd claret.
Als pocs anys
de celebrar-se va deixar de formar part de l’organització en Josep Manel Marcé,
si més no van continuar sent els màxims responsables l’Antoni Rafales i en Pere
Serramalera , fent les funcions de secretària la Pilar Rafales Escalona i el
marit d’aquesta el Ignasi Marín d’ajudant de la complexa organització.
Fins que a
l’any 1982 l’Antoni Rafales deixa la direcció al mateix temps que el
Festival s’allunya del poble i estableix la seva seu principal en un
establiment hoteler de les afores del poble, que compta amb auditori on es porten a terme les estrenes i els
reconeixements als artistes convidats .
El poble de Sitges, el nucli central, no ha perdut contacte amb la gent del
cinema que ens visita, però no és el mateix que abans, quan les dues sales on es feien les projeccions eren Retiro i
Prado. Tanmateix el pitjor que va perdre pel camí va ser el nom
Sitges, estant substituït pel de Catalunya .
Amb tot,
cinquanta anys fantàstics . Un bon motiu de celebració i de fer honor a la memòria
d’aquella gent del Sitges Foto – Film
que es van convertir en els pares de la criatura, en uns moments
difícils.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 29 de setembre del 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada