EL DOCTOR ALMIRALL I LA SEVA MOTO

Podem presumir d’un paisatge que captiva i aquest entorn és el que fa que un poble sigui diferent a un altre. Si més no les persones que habitem, el conjunt de tots ells, tenim certes semblances o afinitats. Perquè els oficis, les arts, la ciència..., fins i tot les aficions, no és una  exclusiva de cap col·lectiu en concret, sinó que s’obren a les preferències i aptituds de cadascú.

     Altra cosa diferent és la popularitat que es recrea entre els seus habitants. A casa nostra aquesta particularitat aconsegueix involucrar a un bon nombre de convilatans.  Avui em plau recavar en el record d’un sitgetà que va vetllar per la salut de la seva gent. I aquesta aciençada faceta el va convertir en un metge molt popular. El doctor Rafel Almirall i Carbonell, vivia i tenia la consulta, en la casa pairal del carrer de l’Aigua, just en aquest revolt on la ciència i la música s’han agermanat per complementar, encara més, la popularitat dels dos veïns més propers, el doctor Almirall i el mestre Pallarès.

    El metge arrossegava les seqüeles de la poliomielitis que el va afectar quan tenia dos anys. D’aquí que el seu impediment per caminar era ostensible.  Per desplaçar-se feia servir una moto amb sidecar, on en lloc visible dels laterals hi tenia escrit el distintiu que l’identificava: “Medico”. Una especificació que per a la gent de Sitges era innecessària,  perquè tothom associava el conjunt  de les dues peces amb ell. Quan no estava de servei hi pujaven la seva muller, la Mª. Teresa Pelegrí i Mas i les seves filles, la Mª. Vinyet i l’Esperança. Era el moment de conduir amb prudència, no així quan anava sol que agafava el revolt del carrer de l’Aigua a una velocitat un xic temerària, perquè li agradava el brunzir accelerat del motor. El metge va obrir consulta en la casa d’aquest carrer a l’any 1928, fins a la seva mort ocorreguda a l’any 1957, quan tenia 60 anys. Abans d’estudiar la carrera de medicina, havia fet la de farmàcia. I va treballar com a farmacèutic a la farmàcia Font, preparant formules de laboratori. Si més no va considerar que la medicina li oferia un ventall de possibilitats més ampli i molt més complex.

     Prior de la Confraria de la Minerva, la veu popular i la sensibilitat de les persones afins a la poesia, el van declarar el poeta del Corpus. Degut a les delicades estrofes que aportava en les estampes que es repartien en l’ofici de la festivitat. La serenor que s’embolcallava en aquella casa compartint ciència amb  la vida familiar, així com la complicitat del metge i poeta, amb la música que sorgia dels baixos de davant, van contribuir a que el revolt posiciones les dues cases, amb uns estadants sensibles a l’art i, també, compartint una popularitat que la gent de Sitges els hi va atorgar.

    President d’una altra institució de molta trajectòria en el poble, el Moto Club, l’home, apassionat de la moto, organitzava excursions pels pobles de la nostra geografia i amb la càmera de fotografiar en deixava constància gràfica. Entre tantes facetes, s’inclou la d’haver estat un dels pioners de la secció fotogràfica local, en un temps en què l’art de la fotografia es complementava amb la feina de laboratori.

   L’espetegar  de la moto del doctor Almirall va emmudir quan l’home se’n va anar, no sense abans, haver deixat escrita una de les pàgines d’aquest conviure singular de la gent de casa nostra, les quals són recordades per detalls específics de tota una singladura. En els anys posteriors les seves filles li van perdre el rastre. Les casualitats de la vida han propiciat un retrobament amb la moto,  ara sense sidecar, del metge. Per elles la troballa les ha omplert de joia , ha estat el barber Pere Sánchez Andreu, del Cable, qui  les ha posat en contacte amb en Joan Merlos Navarro, gran entusiasta i entès en motos d’una certa antiguitat, ell guarda informació gràfica i ha estat qui les ha informat que un tal Artur Bujaldon, en el seu dia, va coincidir amb la moto que un veí de Sant Pere de Ribes  havia fet servir per repartir fruita. A la troballa s’hi associa una anècdota molt jocosa. El sidecar el van guardar en una mena d’altell i resulta que en aquell lloc hi van obrar, van tancar l’espai amb unes finestres i quan van voler treure el sidecar   no passava per enlloc. Propietari i comprador van arribar  a un acord i l’Artur l’ha restaurat amb molta cura. Paral·lelament va iniciar un seguiment per a saber a qui  pertanyia aquesta BSA del 1933. Estirant els fils arriba fins el doctor Rafel Almirall.

    El destí també ha volgut que aquest any el Ral·li obris la porta a la participació de motocicletes, d’aquí que hem gaudit del privilegi de  tornar  a veure transitar la moto del metge pels carrers del poble. Pels més grans el soroll del motor els haurà aportat el record d’aquell sitgetà que es valia d’ella per anar a passar visita. Per aquells que hem sentit parlar-ne, es converteix en un testimoni valuós, el poder apreciar com era. Amb el convenciment que la persona que l’ha conduït poc haurà hagut de bregar, perquè la moto quasi bé avançaria per inèrcia per uns carrers per on tantes vegades havia circulat . La desfilada acaba passant per davant de la casa del germà del metge, el Sr. Antoni Almirall, que junt amb la seva muller, la Loreto Andreu, guaitaven darrera el finestral de la planta baixa enlairada, oferint una imatge d’una familiaritat exquisida i d’uns costums molt arrelats a la vida sitgetana.

    Avui, aquesta secció, ha volgut convertir-se en una finestra, des on guaitar als detalls singulars d’un metge sitgetà, veí del carrer de l’Aigua i conductor de moto amb sidecar.

                                                                                                     J. Y. M.

  ( Article publicat a l'Eco de Sitges el 4 d'abril del 2014 )