Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

11 d’agost 2013

"JAQUE MATE"

Amb aquest terme tan incisiu es dóna per finalitzada una partida d’escacs. Per arribar a aconseguir el triomf de la partida s’ha de poder encerclar la peça del rei, amb les diferents peces que configuren el tauler amb les quals juga l’adversari, de manera que no tingui cap altra escapatòria que claudicar al setge que està sotmès. Qui primer dels dos jugadors que s’enfronten damunt les quadrícules blanques i negres, aconsegueix tal irreversible situació, s’apunta el triomf.

A Sitges, com a tot arreu del món els escacs ha comptat, i hi continuen havent, jugadors que saben jugar d’una manera molt tècnica i altres que just sabem moure les peces i defensar-nos el millor possible. Ha estat un joc propici per ser jugat a aixopluc dels cafès de les nostres Societats, on els jocs de taula han tingut, des de sempre, els seus seguidors: el domino, la botifarra..., el billar i els escacs han comptat amb molts adeptes. Si més no de tots aquests llocs on la participació dels jugadors de les diferents modalitats ha proliferat amb més escala ha estat al Prado. Aquesta Societat s’ha envoltat d’una nodrida representació de socis, que dels escacs n’han fet un emblema que distingeix al col•lectiu pradista . tant és així que es va constituir una penya la qual, després moltes partides realitzades fora d’un context associatiu, a l’any 1932 oficialitzen la seva secció d’escacs, sent ara la secció més veterana del conjunt d’activitats que al seu aixopluc es desenvolupen. I també assolint la tercera secció local més antiga, després de la Societat de Caçadors, creada el 1923, el Club Natació Sitges, el 1925 : I el Club de Golf Terramar, el 1927.

A l’any 2007 la Penya d’Esscacs del Casino Prado, va celebrar el 75 aniversari . Per a deixar constància d’aquesta trajectòria es va publicar un llibre del qual són autors l’Ignasi Mª. Muntaner i en Jordi Ferret, aquest últim una peça cabdal de l’equip del Prado i president que fou d’aquesta secció. Un treball molt interessant que recull una admirable trajectòria, dintre la qual s’han alternat jugadors locals, pradistes o no, altres d’àmbit comarcal, nacional i fins i tot internacional.

Comencen organitzant tornejos locals que encabien dintre de la programació d’actes diversos de la Festa Major. A la quinta edició d’aquests campionats es celebren sota la denominació d’Open d’Estiu , on hi participaven jugadors de fora de Sitges, una participació que començava a ser destacable i assoleix la categoria de campionat comarcal. A partir del 1980 els campionats ultrapassant l’àmbit comarcal i s’obra la participació a jugadors de tot Catalunya , establint-se dos grups el A i el B .Es comença a inscriure’s jugadors estrangers.

Les dependències del Prado compten amb una sala destinada al joc dels escacs que era on es celebraven els campionats, Però degut a que la participació de jugadors anava en augment, els campionats van passar a celebrar-se a l’anomenada sala del Bingo, fins que aquesta també va resulta petita,. Eren els anys de la presència de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo, de la qual en va aconseguir el patrocini i gràcies a la mediació de l’amic Lluís Massó i Mestre, ex-president de la secció, expert jugador i en aquells moments regidor d’Esports de l’Ajuntament, aconseguí que la novena edició del campionat es celebrés en el saló d’Or del palau de Maricel.

Aquest primer i únic canvi d’ubicació va comportar un seguit de problemes logístics, fins el punt que en l’Antoni Ferret i Soler opta per deixar de dirigir l’organització del open del Prado i agafa el relleu en Rafael Marcet i Soler. El trasllat fora les dependències de la Societat fou un canvi que tampoc va ser ben vist pel president de l’entitat en aquella època, el Sr. Ramon Artigas, el qual no concebia que un campionat organitzat per la Societat es celebrés fora de la seu pradista. És així com es decideix que l’open torni a casa i es jugui en el saló teatre. Una decisió molt encertada que permet captivar als jugadors que venen de fora i donar més facilitat de moviment al públic que assisteix com a espectadors i seguidors de les evolucions de les jugades per part dels participants, molt d’ells ostentant la categoria de grans mestres.

En Francesc Gonzàlez Alonso portava l’organització de l’open quan aquest va celebrar la vint-i-cinquena edició, comptant amb l’eficient tasca del qui n’és secretari, en aquell moment, Daniel Marcet. Posteriorment el Sr. Francesc González va ser nomenat president del Prado i actualment continua com a president de la penya d’escacs. No obstant com més gran es fan les coses, sempre flaqueja per la part econòmica, perquè representa que les despeses són també majors. Coincidint amb l’edició de l’aniversari, la qüestió econòmica apunta com una amenaça pel futur de l’open. l’Ajuntament s’implica una mica més, augmentant la subvenció i s’aconsegueix la col•laboració molt valuosa de determinats establiments hotelers que aporten un nombre determinat d’habitacions on poder hostejar a mestres internacionals. Aquest fet permet alleugerir a l’organització d’una carga difícil d’assumir si a més s’ha de fer front a la retribució econòmica amb la qual estan recompensats els guanyadors de les diferents categories.

Fa pocs dies que ha finalitzat la 39edició de l’open d’escacs Vila de Sitges, amb una nombrosa participació de jugadors que han jugat en les diferents categories de l’open. Aquesta nova singladura aconsegueix establir una fita important, una continuïtat que ve avalada per la gran afició i dedicació que han desenvolupant sitgetans i gent vinculada al poble els quals, d’aquelles partides de cafè, van ser els capdavanters d’aquest campionat que ha agafat important rellevància. Molts noms propis encapçalen el palmarès d’aquesta trajectòria. Sobretot gent del Prado que aprofitaven anar a fer el cafè i entaulaven la partida. Pradistes com en Joan Corella i Miracle, els germans Antoni i Enric Almiñana Formento, l’Antoni Marcet i Castelló. En Jordi Ferret i Roca, en Pau Servat i Fontanillas, al qual recordo de professor als escolapis i que participava en el jocs del pati, en aquells vibrants partits de futbol, la seva implicació li va valdrà una inoportuna lesió que li va deixar atrofiada l’articulació del colze. Una altre puntal va ser l’Antoni Jordà i Mateo que a més de bon jugador esdevingué un mecenes de la penya, ja que gràcies a ell es podien fixar bons jugadors. Sento molt haver de deixar-me a tants altres en l’anonimat, per raons d’espai, tanmateix per acabar ho faig amb el record de l’escultor Pere Jou i Francisco qui. a més de ser bon jugador d’escacs, va deixar esculpits en els inacabats capitells de la façana, la representació d’unes partides.

En aquests moments actuals, la sensació és que vivim en un “jaque” permanent. Ho estan els reis de debò, els polítics de tots els àmbits. I com si d’una partida es tractés, uns i altres, trampegen la situació, buscant escapatòria i a ser possible contraatac. Totes les combinacions possibles per evitar el “mate”. Ja veurem com acabarà aquesta patida complicada i de final imprevisible.

                                                                                                                 J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 9 d'agost del 2013 )

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez