El setembre s’ha
estrenat amb una frescor ambiental que ens redimeix d’una calor abusiva,
molesta, que ens ha portat a proclamar la conclusió que quasi bé repetim a cada
estiu: “com aquest any mai”. En
segons quins aspectes la ment fa gala d’un clar afany de mostrar-se
oblidadissa, de no retenir aspectes tan passatgers com pot ésser una calor
puntual que ens castiga sense concedir treva. Però una Festa Major, en concret
la Sortida d’Ofici, tampoc seria el mateix sense la implicació de les altes
temperatures, que ens fa suar sense pietat. És el petit sacrifici que s’ha de
suportar per gaudir d’una tradició que, per l’època de l’any que es porta a
terme, el que seria insòlit fóra que en l’ambient hi predomines una fredor
desmesurada.
Aquesta mateixa
escalfor ambiental, va contribuir a mantenir el caliu d’un homenatge singular,
la commemoració del centenari de l’edifici de l’Hospital. Pel que representa,
per la incidència que la institució, que s’hi aixopluga, té en la vida
sitgetana, parlar de l’Hospital equival a aglutinar molts sentiments ,
propostes de benestar que cadascú aportarà en aquesta etapa crucial de la vida. Es va parlar que
desprès de l’Ajuntament, com a institució ciutadana, li segueix aquesta casa, refugi
de moltes vivències, símbol de generositat que la gent del poble ha fet patent
a benefici d’una bona causa. l’Hospital és també una casa gran que ha conviscut
entre penes i tristeses, però que la comunitat de les religioses Conceptistes,
primer, i ara sota el servei dels professionals que en tenen cura, és fa palès
que uns i altres han fet i fan possible que un bri d’alegria, de complaença, de
familiaritat, siguin la tònica d’una
institució que s’esmerça també per realçar la bella imatge d’un edifici blanc,
ben cuidat, un símbol de cent anys que mostra que el temps transcorregut
enforteix lligams i il·lusions i que els anys no són un impediment per a
continuar esperonant una convivència basada en l’experiència i les vivències
dels seus estadants.
També aquest
començament de setembre coincideix amb
la difusió, en les xarxes socials, d’aquest setmanari, el qual es fa
present darrera una dreça que és sinònim de modernitat: www.lecodesitges.cat . En una trajectòria de cent anys i escaig,
sobrepassant els vint-i-cinc més, és significatiu com han canviat les coses. De
com la nissaga dels Soler han passat de confeccionar l’Eco, els textos, de lletra en lletra de plom, a fer servir les
noves tecnologies, les quals ens permet enviar la nostre col·laboració sense
moure’s de casa i passar de l’ordinador a la màquina d’impressió sense gaires manipulacions que els pertinents
retocs de correcció lingüística que porta a terme el incansable director, en
Josep Manel Soler i Soler. Ell, quasi bé cada dia, deixa el redós de l’Hospital
per apropar-se a la casa del carrer Bonaire i desenvolupar, des de la seva
talaia preferent, l’eficient tasca de
corrector i supervisor. De l’Hospital a
l’Eco perquè, sortosament, la presència de les persones encara no les pot
suplir els nous invents. Aquest avanç és una cosa extraordinària, com un somni
fet realitat. A partir d’ara connectar-nos en aquest apartat de l’Eco digital,
ens permetrà disposar d’un avançament de notícies i col·laboracions de l’edició
impresa i aportacions que, per la seva extensió, suposaria un increment del
nombre de pàgines i la consegüent despesa. Hem guanyat una altra alternativa,
amb la particularitat que aquesta arribarà fins al lloc més remot, allà on hi
hagi qui activi l’adreça electrònica. Són avantatges de la modernitat que ens
permet estar presents arreu del món i al instant.
Just
finalitzada una etapa, la d’oficialitzar la commemoració del centenari de
l’edifici de l’Hospital, en els cellers
de la casa, els preparatius posen de manifest que la verema és a punt de
començar. Les vinyes acolliran la presència dels veremadors i el silenci que ha
imperat fins ara, es desbaratarà. Vindrà a ésser com un pregó que vol anunciar
que un nou moscatell i una nova malvasia, així com altres vins marca de la
casa, aportaran, després de tot el procés, una nova anyada que s’afegirà a les
que reposen dintre les botes a l’espera d’ésser embotellats. L’hospital, un
lloc que ha mimat tantes fragilitats, té cura també de mimar uns xarops que no
són remei per a guarir cap desgavell, si més no contribueixen a fer feliç el
paladar i produir aquesta escalforeta
reconfortant que llisca cap a les interioritats del cos, per alegrar
sensibilitats i preferències i, segons com, per a tornar els ullets petits i envidriats.
L’edifici
blanc, lluminós, és esquitxat, a partir de quan
rebroten els ceps, d’un verd que predomina per entre la vinya que s’estén al llarg d’aquest
lateral que s’aboca al carrer. Potser l’única vinya que està envoltada de
cases, tan a prop del centre, un detall amb el qual s’engalana un barri de Sitges que ostenta la
categoria de poble: el Poble Sec. Ben pocs hospitals alternen el repòs, la
funció de vetllar per la salut dels seus estadants, amb el trafegar de la
verema, amb el flaire del most que penetra a dintre de les seves interioritats
i li confereix aquest regust camperol que tant caracteritzava el poble quan
apareixia el setembre, amb el seu sol daurat i els cups del cellers oberts, amb
la premsa ben disposada per ajudar a acabar d’esprémer la polpa prèviament trepitjada pels peus despullats
dels pagesos.
Les vinyes de
l’Hospital aporten al seu celler la matèria prima, per elaborar i extreure unes
dolçors que, des de temps immemorial, porten el segell d’aquesta casa i
l’afegitó que són fruit del llegat de la família Llopis. La malvasia i el
moscatell que han estat un dels millors referents del nostre poble, tenen
continuïtat, sobretot gràcies a les persones que al llarg del temps n’han
tingut bona cura i en part, també, a la clàusula que els donants van establir
que ho llegaven amb la condició que s’havia de continuar elaborant els susdits
productes. No sols és així, sinó que s’ha expandit i comercialitzat la
producció amb altres varietats de vins i espumosos. Que fan que la marca de la
casa hagi aconseguit un nom dintre l’ampli i variat ventall del competitiu món
vinícola.
El setembre
acaba de començar amb el ressò del centenari de l’edifici de l’Hospital, amb la
verema que es porta a terme en les seves vinyes i celler. I l’Eco n’ha fet
ressò en les seves pàgines i en la incorporació a les xarxes socials a través
de les quals es consolida plenament com un mitjà que s’ha abraçat a la
modernitat, als invents més consolidats i de més projecció del segle XXI.
Mentre una nova
edició de la Festa de la Verema, que ha canviat una mica el seu format, agafa
el relleu a tot aquest gruix de festes i celebracions que han tingut lloc a les acaballes de
l’agost i en aquest començament de setembre, en vigílies d’una nova Diada, la
del 11 de setembre, reivindicativa de tants aspectes per part d’una societat,
la nostra, que no passa pels seus
millors moments. Amb el desig que ben aviat torni a ser: “Rica i plena”.
J. Y. M.
(Article publicat a l'Eco de Sitges el 7 de serembre 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada