Tenim un alcalde que té facilitat de paraula, una característica quasi bé comuna en tots els polítics que acostumen a estar dotats d’una oratòria fluida, sempre necessària quan es tracta de convèncer o intentar explicar decisions que s’han de prendre durant el seu mandat, o projectes de futur. En Jordi Baijet sap explicar, amb tota mena de detalls, el que té entre mans. Quan l’altre dia en el saló de plens de l’Ajuntament ens va exposar el projecte Qualia, d’una manera tan planera i amical, hi havia moments que semblava que et trobessis gronxant un Sitges pròsper, fruit de la projecció mundial que li donaria el conjunt de tot aquesta magna idea que té per nom una paraula no escollida a l’atzar, sinó que aquesta s’obté del resultat d’una acurada investigació que va portar a terme una noia japonesa que viu entre nosaltres. Qualia, doncs, és una combinació de creativitat, sentiments, art, cultura, i tot el que es podeu imaginar que s’ajusti a l’impuls de les sensibilitats més fructíferes.
Per posar un exemple senzill, per tal que resultés molt entenedor, l’alcalde va raonar que molt a prop d’allà, concretament a la pastisseria d’en Joan Sabaté, a can “Quildu”, a petita escala, però, s’estava desenvolupant Qualia. Perquè el seu projecte de reforma de l’establiment s’avenia amb una certa creativitat, barrejada amb sentiments i sensibilitat, en definitiva, una cosa diferent. Ves per on i ho escric de manera agosarada, si més no sense cap altra intenció, la família Sabaté, com altres que aportin dosis de creativitat en els seus establiments, decoració, innovació, com aquell que no vol la cosa estaran desenvolupant les beceroles d’aquesta nova i prominent denominació. Quan curiosament fa unes setmanes em referia als establiments que al final de temporada tancaven i exposaven el motiu: “tancat per reformes”, serà com a més snob que a partir d’ara l’enunciat aporti la paraula innovadora: “tancat per Qualia”. Pel sols fet d’intentar interpretar la raó del tancament ja despertarà expectatives i, en el moment de la reobertura, el retrobament amb l’establiment vindrà marcat per una expectant curiositat. Un reclam legítim i engrescador que sols uns quants, tots els qui ens haguem interessat pels detalls del projecte, sabrem interpretar i valorar amb la justa mesura.
Una altre de les qualitats de l’alcalde, és que sap vendre el producte, les seves dissertacions resulten engrescadores. Amb la seva manera tan planera i entenedora, captiva a l’auditori, fins el punt que si en aquell moment disposessis d’uns cinquanta milions d’euros per invertir, el cop de cap seria en ferm, compraves una d’aquestes universitats i a viure i gaudir de Qualia.
És bo pel poble, de manera més directa per a qui en som els seus habitants, que sorgeixin iniciatives, projectes, de cara el futur. Sense una data límit, ni presses per portar-los a terme, així les idees es van covant i es consoliden els fonaments. Aquet projecte és de gran volada que precisa inversors que hi creguin i sàpiguen trobar el rendiment que qualsevol inversió requereix per a que sigui profitosa i rentable en tots els aspectes. De moment un coetani de la Liverpool Institute of Performing Arts, estan treballant per ja poder impartir classes el 2012. N’han de seguir altres per a completar el campus universitari entre l’ensenyament de les complexes modalitats de l’art i la tecnologia. D’aquesta manera al referent del Sitges turístic, de Vila envoltada de neguits artístics, s’hi afegirà l’aspecte universitari. Un Sitges amb campus contribuirà a completar els ja coneguts atractius, per afegir-li la sempre valuosa faceta de l’ensenyament, l’investigació en el novador camp de la tecnologia que tan ràpid avança.
No obstant tot aquests desenvolupament necessita anar acompanyat d’un seguit d’infraestructures que transcorren paral•leles entre l’ensenyament i les necessitats que comporta. També l’alcalde ho va exposar amb un exemple prou entenedor. El mateix director del Barcelona Institute of performing Arts, que canvia el nom de Liverpool pel de Barcelona, i aquí començo a discrepar perquè si el projecte es desenvolupa i es porta a terme a la Vila, m’imagino que en terrenys cedits pel poble, hauria de portar el nom de Sitges. I que no passi com el festival de cinema que li van manllevar el nom de naixement i la pàtria potestat dels qui el van parir, gent del poble, Ara, sense cap lligam d’identitat, quan els hi passi pel cap, com que s’identifica amb la denominació de Catalunya, el poden desarrelar d’aquí i desviar-lo a qualsevol altre lloc del territori. Deia que el Sr. Giles Auckland-Lewis, que també viu entre nosaltres, li va preguntar a l’alcalde, per comprovar si el poble ofereix possibilitats als futurs estudiants, on es pot comprar una corda de guitarra. La nostra autoritat, en aquell moment, no va saber on indicar-li. Per tant una nova dinàmica dels comerços sitgetans serà dedicar-se a orientar els establiments de cara a uns articles fins ara inèdits, com ho poden ésser les cordes de guitarra, deixant una mica la tònica de la roba de vestir que tan han proliferat i s’ha estancat.
I qui diu cordes, ens podem referir a les mateixes guitarres, sempre hi haurà a qui se l’hi aixafi la guitarra. Però també a tota la diversitat d’instruments com: pianos, trompetes, flabiols...En definitiva, botigues d’instruments de música. I encara buscant altres opcions se m’acut les cases de barrets, per allò que els artistes són molt donats a posar-se gorra i altres capells. Sense oblidar-nos d’aquells singulars i originals birrets que fan servir els rectors i gent doctorada que imparteixen classes en la universitat i se’ls posen quan l’ocasió ho requereix. I les orles, que són com una mena de gorra de plat, salvant les diferències, amb una borla que penja, amb la qual es cobreixen el cap els universitàries quan aconsegueixen la graduació. Vegeu, un modest observador ja ha trobat un fil conductor de negoci, amb aquest parell d’exemples. Sens dubte que tot aquest enrenou comportarà un moviment comercial que ha de beneficiar al poble. I una cosa va aparellada amb l’altra, creació de llocs de treball que bona falta fan. Per això deia que les iniciatives que es plantegin, que s’estudiïn, amb visió de futur, les maneres per poder-les portar a terme, buscant un mínim de garanties per a que tot el plantejament no s’acabi convertint amb foc d’encenalls. Per començar el tema el tracten gent entesa. L’enteniment i la saviesa són dues bones garanties amb les quals avalar Qualia i tot el que comporta.
Altres cultures, altres visions, noves idees, conformen el panorama del futur sitgetà, acomboiades gràcies al talent d’una japonesa la qual, desprès d’aprofundir en la idea li atorga un nom. Darrera s’hi aplega la creativitat, els sentiments, l’art... D’aquí que un servidor, sempre enlluernat per les novetats, he volgut atorgar a l’article d’avui una influència de creativitat, sense descuidar els sentiments. I ara, vist el resultat, em sembla que ho he aconseguit, he fet Qualia. Em sento feliç.
J.Y.M.
Per posar un exemple senzill, per tal que resultés molt entenedor, l’alcalde va raonar que molt a prop d’allà, concretament a la pastisseria d’en Joan Sabaté, a can “Quildu”, a petita escala, però, s’estava desenvolupant Qualia. Perquè el seu projecte de reforma de l’establiment s’avenia amb una certa creativitat, barrejada amb sentiments i sensibilitat, en definitiva, una cosa diferent. Ves per on i ho escric de manera agosarada, si més no sense cap altra intenció, la família Sabaté, com altres que aportin dosis de creativitat en els seus establiments, decoració, innovació, com aquell que no vol la cosa estaran desenvolupant les beceroles d’aquesta nova i prominent denominació. Quan curiosament fa unes setmanes em referia als establiments que al final de temporada tancaven i exposaven el motiu: “tancat per reformes”, serà com a més snob que a partir d’ara l’enunciat aporti la paraula innovadora: “tancat per Qualia”. Pel sols fet d’intentar interpretar la raó del tancament ja despertarà expectatives i, en el moment de la reobertura, el retrobament amb l’establiment vindrà marcat per una expectant curiositat. Un reclam legítim i engrescador que sols uns quants, tots els qui ens haguem interessat pels detalls del projecte, sabrem interpretar i valorar amb la justa mesura.
Una altre de les qualitats de l’alcalde, és que sap vendre el producte, les seves dissertacions resulten engrescadores. Amb la seva manera tan planera i entenedora, captiva a l’auditori, fins el punt que si en aquell moment disposessis d’uns cinquanta milions d’euros per invertir, el cop de cap seria en ferm, compraves una d’aquestes universitats i a viure i gaudir de Qualia.
És bo pel poble, de manera més directa per a qui en som els seus habitants, que sorgeixin iniciatives, projectes, de cara el futur. Sense una data límit, ni presses per portar-los a terme, així les idees es van covant i es consoliden els fonaments. Aquet projecte és de gran volada que precisa inversors que hi creguin i sàpiguen trobar el rendiment que qualsevol inversió requereix per a que sigui profitosa i rentable en tots els aspectes. De moment un coetani de la Liverpool Institute of Performing Arts, estan treballant per ja poder impartir classes el 2012. N’han de seguir altres per a completar el campus universitari entre l’ensenyament de les complexes modalitats de l’art i la tecnologia. D’aquesta manera al referent del Sitges turístic, de Vila envoltada de neguits artístics, s’hi afegirà l’aspecte universitari. Un Sitges amb campus contribuirà a completar els ja coneguts atractius, per afegir-li la sempre valuosa faceta de l’ensenyament, l’investigació en el novador camp de la tecnologia que tan ràpid avança.
No obstant tot aquests desenvolupament necessita anar acompanyat d’un seguit d’infraestructures que transcorren paral•leles entre l’ensenyament i les necessitats que comporta. També l’alcalde ho va exposar amb un exemple prou entenedor. El mateix director del Barcelona Institute of performing Arts, que canvia el nom de Liverpool pel de Barcelona, i aquí començo a discrepar perquè si el projecte es desenvolupa i es porta a terme a la Vila, m’imagino que en terrenys cedits pel poble, hauria de portar el nom de Sitges. I que no passi com el festival de cinema que li van manllevar el nom de naixement i la pàtria potestat dels qui el van parir, gent del poble, Ara, sense cap lligam d’identitat, quan els hi passi pel cap, com que s’identifica amb la denominació de Catalunya, el poden desarrelar d’aquí i desviar-lo a qualsevol altre lloc del territori. Deia que el Sr. Giles Auckland-Lewis, que també viu entre nosaltres, li va preguntar a l’alcalde, per comprovar si el poble ofereix possibilitats als futurs estudiants, on es pot comprar una corda de guitarra. La nostra autoritat, en aquell moment, no va saber on indicar-li. Per tant una nova dinàmica dels comerços sitgetans serà dedicar-se a orientar els establiments de cara a uns articles fins ara inèdits, com ho poden ésser les cordes de guitarra, deixant una mica la tònica de la roba de vestir que tan han proliferat i s’ha estancat.
I qui diu cordes, ens podem referir a les mateixes guitarres, sempre hi haurà a qui se l’hi aixafi la guitarra. Però també a tota la diversitat d’instruments com: pianos, trompetes, flabiols...En definitiva, botigues d’instruments de música. I encara buscant altres opcions se m’acut les cases de barrets, per allò que els artistes són molt donats a posar-se gorra i altres capells. Sense oblidar-nos d’aquells singulars i originals birrets que fan servir els rectors i gent doctorada que imparteixen classes en la universitat i se’ls posen quan l’ocasió ho requereix. I les orles, que són com una mena de gorra de plat, salvant les diferències, amb una borla que penja, amb la qual es cobreixen el cap els universitàries quan aconsegueixen la graduació. Vegeu, un modest observador ja ha trobat un fil conductor de negoci, amb aquest parell d’exemples. Sens dubte que tot aquest enrenou comportarà un moviment comercial que ha de beneficiar al poble. I una cosa va aparellada amb l’altra, creació de llocs de treball que bona falta fan. Per això deia que les iniciatives que es plantegin, que s’estudiïn, amb visió de futur, les maneres per poder-les portar a terme, buscant un mínim de garanties per a que tot el plantejament no s’acabi convertint amb foc d’encenalls. Per començar el tema el tracten gent entesa. L’enteniment i la saviesa són dues bones garanties amb les quals avalar Qualia i tot el que comporta.
Altres cultures, altres visions, noves idees, conformen el panorama del futur sitgetà, acomboiades gràcies al talent d’una japonesa la qual, desprès d’aprofundir en la idea li atorga un nom. Darrera s’hi aplega la creativitat, els sentiments, l’art... D’aquí que un servidor, sempre enlluernat per les novetats, he volgut atorgar a l’article d’avui una influència de creativitat, sense descuidar els sentiments. I ara, vist el resultat, em sembla que ho he aconseguit, he fet Qualia. Em sento feliç.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 27 de novembre 2010 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada