El Centre Excursionista de Sitges organitza, en el transcurs de l’any, unes caminades que assoleixen un encant especial, pel fet de poder compartir companyonia amb un grup de persones, als quals ens motiva el caminar, plegats, pels camins de la nostra Geografia. Aquesta activitat et permet també contemplar paratges molt bonics, que si no t’endinses vers les entranyes de la muntanya no hi coincideixes.
Continuant amb el traçat del GR 5, han arribat a Montserrat i com aquesta muntanya és dipositaria d’enormes encants paisatgístics, hi fan una parada abans de continuar i així poder realitzar una caminada per dintre les seves interioritats. Aquest darrer diumenge, festivitat de Santa Llúcia, ha estat el dia escollit per pujar des de l’ermita de Santa Cecília, des de el peu de la carretera a Sant Jeroni i, des d’allà, fins al seu mirador, per a tot seguit baixar, per entre un gran nombre de graons, fins a pocs metres del monestir.
Varem endevinar el dia, es va sortir de Sitges plovisquejant, la qual cosa feia preveure que la jornada seria passada per aigua, amb la consegüent molèstia que suposa caminar per aquells camins estrets amb pluja. Però sortosament no va ser així, arribats al lloc de sortida, no havia plogut ni una sola gota, tot i que el dia estava molt tapat. Només començar l’ascensió, van caure les primeres volves de neu, molt febles i disseminades. La boira dificultava, enormement, la visió del paisatge que, del contrari, havia d’ésser espaterrant. Però al menys es mantenia sense ploure, malgrat les ganes que teníem de delectar-nos amb les vistes, des de la perspectiva d’un dia lluminós. En el pla de la Trinitat, on vam esmorzar , es divisava un bonic espectacle, el cel no estava gaire tapat i les roques que ens envoltaven es distingien amb tota claredat, estàvem per sobre dels núvols, circumstància que es va aprofitar per fer nombroses fotografies.
Continuem camí i quan som quasi a l’ermita de Sant Jeroni, la nevada s’intensifica i poc a poc va quallant. L’espectacle és d’una vellesa sensacional i tots arribem a la conclusió que ha valgut la pena que no tinguéssim sol, perquè l’excursió la podem repetir quan ens plagui i segur que un dia o altra l’endevinarem i podrem gaudir-ne de diferent manera, per contra coincidir en un dia amb neu i que aquesta no es converteixi en un impediment, ja és més difícil.
En l’estació de l’antic aeri la nevada començava a ser important i d’aquí cap avall, ens va acompanyar un paisatge bucòlic, nadalenc, bastant emblanquinat, però sense perill de quedar aïllats. Les fotografies són, ara, el testimoni d’una sortida on, segons les previsions meteorològiques, havia de convertir-se en infructuosa, va esdevenir un gratificant i profitós plaer visual.
Continuant amb el traçat del GR 5, han arribat a Montserrat i com aquesta muntanya és dipositaria d’enormes encants paisatgístics, hi fan una parada abans de continuar i així poder realitzar una caminada per dintre les seves interioritats. Aquest darrer diumenge, festivitat de Santa Llúcia, ha estat el dia escollit per pujar des de l’ermita de Santa Cecília, des de el peu de la carretera a Sant Jeroni i, des d’allà, fins al seu mirador, per a tot seguit baixar, per entre un gran nombre de graons, fins a pocs metres del monestir.
Varem endevinar el dia, es va sortir de Sitges plovisquejant, la qual cosa feia preveure que la jornada seria passada per aigua, amb la consegüent molèstia que suposa caminar per aquells camins estrets amb pluja. Però sortosament no va ser així, arribats al lloc de sortida, no havia plogut ni una sola gota, tot i que el dia estava molt tapat. Només començar l’ascensió, van caure les primeres volves de neu, molt febles i disseminades. La boira dificultava, enormement, la visió del paisatge que, del contrari, havia d’ésser espaterrant. Però al menys es mantenia sense ploure, malgrat les ganes que teníem de delectar-nos amb les vistes, des de la perspectiva d’un dia lluminós. En el pla de la Trinitat, on vam esmorzar , es divisava un bonic espectacle, el cel no estava gaire tapat i les roques que ens envoltaven es distingien amb tota claredat, estàvem per sobre dels núvols, circumstància que es va aprofitar per fer nombroses fotografies.
Continuem camí i quan som quasi a l’ermita de Sant Jeroni, la nevada s’intensifica i poc a poc va quallant. L’espectacle és d’una vellesa sensacional i tots arribem a la conclusió que ha valgut la pena que no tinguéssim sol, perquè l’excursió la podem repetir quan ens plagui i segur que un dia o altra l’endevinarem i podrem gaudir-ne de diferent manera, per contra coincidir en un dia amb neu i que aquesta no es converteixi en un impediment, ja és més difícil.
En l’estació de l’antic aeri la nevada començava a ser important i d’aquí cap avall, ens va acompanyar un paisatge bucòlic, nadalenc, bastant emblanquinat, però sense perill de quedar aïllats. Les fotografies són, ara, el testimoni d’una sortida on, segons les previsions meteorològiques, havia de convertir-se en infructuosa, va esdevenir un gratificant i profitós plaer visual.
Ja en el recinte del monestir, la neu no havia fet acte de presència, tan sols va acariciar als qui caminàvem pels cims.
1 comentari:
Amic Joan,quines fotos d'excel.lència...!.Sempre vaig admirar-te per les fotos-.I és que aquestes de Montserrat són una Mostra del teu ingeni fotogràfic.Enhorabona i fins les properes.Els textos ja els llegeixo directament a l'Eco,que molts són d'excel.lència també perquè és la Història Popular de Sitges (sic).
Publica un comentari a l'entrada