Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

02 de gener 2009

LA FELICITAT

Durant aquests dies, de ben segur que un polsim de felicitat s’ha espargit per entre les interioritats de les nostres llars. Però diuen, també, que la felicitat no es compra ni es ven. Sortós la persona que amb una petitesa sap ésser feliç.
Hem repetit, abastament, bon Nadal i feliç any nou. Uns desitjos que formen part del protocol d’aquests dies i que en segons quins aspectes ens afectarà a tots, fins a diversificar-se i entrar en el terreny més personal. Intervenen un cúmul de circumstàncies que faran que la felicitat sigui o no del tot complaent. Sovint ho patim en les nostres famílies, tenim a favor tots els elements per a ser feliços, però.... És quan diguem que no hi ha felicitat complerta.
Estem travessant per moments difícils, d’incertesa, i això, lògicament, ens preocupa, ens fa estar neguitosos, expectants, que la nostra felicitat es ressenti i, amb ella, la implicació amb la quotidianitat de la vida. I per consegüent ens assetja el temor de no poder assolir la satisfacció que desitgem. Hi ha molts factors que, actualment distorsionen la felicitat. De segur que vindran temps millors.
Vaig trobar unes estrofes, anònimes, o a mi al menys m’ho semblen, dedicades a la felicitat, i avui que en parlo ho aprofito per portar-les a aquesta secció. Diuen així:

On vas felicitat
que matineges com la gavina
per fugir mar endins
i retornes al capvespre
com un miner amb llàgrimes negres.
On vas tan lluny a cantar-li a l’ànima
que et perds en paisatges sense nom
i retornes sense veu per a consolar.
On vas tan silenciosa
que ni ombra deixes per admirar.
On vas que atures el temps
Per amagar-te del vigor del sol
i de la tendresa de la llum.
Deixa’t sentir pels sentits.
Deixa que e temps t’acaroni.
Deixa’t de cercar-te.
I seràs feliç de ser feliç.

Aquesta estrofa final, m’encanta, resumeix un apèndix prou eloqüent de la felicitat, entesa i adaptada a una conclusió indiscutible. Ser feliç de ser feliç, és una expressió encertada. Quan a voltes sembla com si la felicitat complerta no existeix de veritat. Recordo a un amic que em comentava: “ em preocupa no saber de que preocupar-me”.
A la vila hem viscut jornades i esdeveniments que han aportat felicitat. Aquests dies, envoltats per un ambient familiar, seguim en la tònica, potser perquè les preocupacions queden aparcades. Qui més qui menys exalta: “ ja en parlarem, ja ho farem desprès de festes...”.I així queda la cosa, s’obre un parèntesis a la felicitat i s’aparquen els marrons fins a desprès de Reis.
Els veïns i comerciants del carrer Jesús, Cap de la Vila, Parellades i Platja Sant Sebastià i també a la resta de vilatans, ens embolcallarà una renovada felicitat quan les obres que es porten a terme en aquests indrets s’hagin acabat i puguem gaudir de les millores realitzades. Ara per ara, és una felicitat en suspens. Ja ho diu l’adagi: “per a presumir, a voltes, s’ha de patir”.
No sempre tot són flors i violes, ni els diners fan la felicitat. Però, caram, hi ajuden. I no és més feliç el qui més té, sinó aquell que es conforma amb el que té. Són, en definitiva, variacions sobre la felicitat.
Dintre les celebracions del Nadal, hem tingut oportunitat d’acaronar la felicitat dins un àmbit musical. La presentació d’una nova cobla, la Maricel i un nou concert de la Suburband. Són dos projectes que ens fan molt feliços i on no és menester establir comparacions amb altres realitats, el que importa és sumar i no restar. És bo per a Sitges que hi hagi una altra cobla de sardanes, com ho és aquest impuls de la banda, cada vegada amb incorporació de gent més jove i compromesa amb la música local. És un fet destacable perquè contribueix a motivar que els joves estudiïn solfeig i instrument, sabent que poden entrar a formar part d’aquestes formacions musicals. No s’imaginen vostès, el feliç que es troba un aprenent de músic, interpretant música acompanyat per altres músics i escoltant com s’acobla el que ell fa amb els altres. Però sempre sense deixar que els fums es pugin al cap, perquè les fumarades de l’èxit, també acaben distorsionant la pròpia felicitat.
Tanta repetir aquesta paraula, no obstant, passat demà, durant la nit de Reis, en el moment de despertar d’aquesta nit màgica, una immensa felicitat s’estendrà per totes i cada una de les llars sitgetanes. És la il·lusió convertida en felicitat. És el somni fet realitat. És la força de la tradició que hem de mantenir, malgrat la intromissió d’altres personatges que no formen part dels nostres costums. És l’exaltació de la innocència, que bé prou que s’anirà perdent .
Demanem a aquest any 2009 que la felicitat ens acompanyi. Sempre amb l’esperança d’un demà millor i amb la satisfacció d’haver pogut donar-li la benvinguda.
Que siguin molt feliços.

J. Y. M.

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez