MOMENT FM

       Vet aquí un anunciat que pot portar a la confusió, a la ràdio la FM és sinònim de diversitat i modernitat pel que fa al contingut de la seva programació radiofònica. A la nostra vila aquesta FM es concentra a abreviar un anunciat que aglutina la festa amb la qual més ens sentim identificats la gent del nostre poble, la Festa Major. En ella  no li falten sintonies que es tradueixen en les músiques populars interpretades pels grallers que sonen en els moments més puntuals de la vigília i del dia . Que junt amb el remor dels timbals, el so de flabiol i el del sac de gemecs, la banda i la Cobla, configuren les sintonies més nostrades de la música de casa, escoltades sense interrupció.

     Tanmateix aquest moment FM, el qual em faig ressò al començament no és correspon a cap orientació musical, sinó que més aviat ho apunto per referir-me  a un moment concret i  també al lloc on es produeix. M’explico, els sitgetans i les sitgetanes  tenim certes preferències pels seguicis: entrada de gralles, processons  -cívica  i religiosa- matinal i que per veure-ho cada any acudim al nostre lloc preferit.

    Així l’amic Joan Sella i Barrachina i la seva recordada Maria Teresa Marcet Roc amb la seva família, també quan residien amb ells aquelles nenes que van acollir i que posteriorment han tornat moltes vegades en vigílies de la FM, cada any ens retrobem en el mateix lloc, davant de la que havia estat la botiga de casa al carrer Sant Francesc.

    I com ells altres que, moments abans del migdia, es van col·locant al llarg d’aquest carrer, ocupant  l’espai on cada any tenen per costum posar-se. I aquesta mateixa idea la tenen altres i allà coincideixen i el  comentari és el mateix: “ja ha passat un altre any i sembla ahir”.

     L’amic Lluís Massó Mestre,  la processó de Sant Bartomeu té per costum anar a veure-la al carrer Jesús, on havia estat la botiga d’en Pere Cosialls Hill. Allà, sense necessitat de quedar, es troba amb en Santi. Aquest costum ve d’anys fins el punt que ha quedat establert. Durant l’any potser poques vegades coincideixen pels carrers, si més no aquest dia i en aquesta hora la tradició els permet que es retrobin en el seu espai FM, mentre fan recompte  del nombre de processons que han vist passar. 

     Al Passeig de la Ribera, als peus de l’entarimat de la Cobla, s’hi apleguen altres amics, els quals cada any hi fan cap i des d’allà veuen el pas de la processó. Ens saludem i ens congratulem de tornar al lloc que la festa ens té reservat. Nosaltres com a músics i ells com espectadors.

     D’uns anys cap a aquí, durant el castell de foc de la vigília, existeix un espai on aquest es pot contemplar assegut a la cadira, el que es coneix com el castell de foc a la fresca. Antigament, quan aquest espectacle es pot dir que es contemplava en família, la gent s’asseia a la platja i mentre el gaudien menjaven la síndria que prèviament havien tinguda submergida a la voreta del mar i que aquest mateix la refrescava. 

     D’aquesta manera ens adonem que la pròpia Festa Major crea un seguit de costums entre la nostra gent i que  no es repeteixen en les altres festes que durant la resta de l’any es celebren. Així anar a veure la sortida de les 2 al Cap de la Vila és un clàssic que molts no es volen perdre. Esperant el moment quan els gegants  arriben al cap de vall del carrer Major i no poden aguantar l’estar parats i travessen la rotllana de la sardana, en mig d’un Oh! Que va de boca en boca. Altres prefereixen assistir al moment en què just toquen les 2 en el rellotge del campanar i, d’una embranzida, els gegants són trets de dintre l’Ajuntament. Un altre moment exclusiu de la Festa, que també és aclamat amb molt entusiasme per tots els presents. 

     Qui més qui menys, tothom té el seu lloc preferit per seguir tots i cadascun dels actes  programats. El que he anomenat moment FM. I d’aquests moments se’n succeeixen molts i les preferències també són força variades. Amb el que tots coincidim és que la nostra Festa ens entusiasma i l’esperen amb molta il·lusió. Avui ja  la tenim a tocar, gaudim-la en el lloc i en el moment que més ens agradi i amb la mateixa complicitat de sempre.

                                           J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 22 d'agost del 2024)