SENSE DEIXAR EL CARRER MAJOR

   

    Em referia, la setmana passada, al nostre carrer Major, com un referent de lloc i on les dones sitgetanes han estat, majoritàriament, al darrere del taulell de les botigues que hi havia. Deixo per altres ocasions continuar aportant, a aquestes pàgines, el protagonisme de moltes altres que han assolit, també, en els establiments d’altres carrers. Perquè en tots, la seva presència ha contribuït a aportar en els negocis, que eren de caire familiar, les bones aptituds de les venedores. Que sabien aconsellar el que més convenia.

  Un  tracte que, ara, el trobem molt a faltar, perquè  la venda s’ha despersonalitzat. Avui la gent entre a les botigues i, sense ni saludar, remenen i se’n van sense badar boca.  Són costums, aquests, adquirits en els grans comerços, on no cal ser gaire primmirat. Començant per ignorar, no tothom fa el mateix, la presencia del responsable/es de l’establiment. 

    Però tornant a la importància  del carrer Major, la té perquè en tots els pobles i ciutats hi és. Pel visitant, saber que es troba en ell, li dona la sensació de caminar pel carrer més important del poble que, curiosament, no sempre és així. Potser altres són més comercials i més freqüentats, que no pas l’anomenat major.

   Altra cosa és que sigui el que t’apropa a l’ajuntament i a l’església, com és el nostre cas. Que a més dels dos edificis més representatius del nostre poble, hi trobàvem el mercat, la biblioteca i per accedir als museus. Sortosament són edificis que no han experimentat transformacions, fora del mercat que fa anys va deixar d’acollir les parades on hi trobàvem tots els productes necessaris per la subsistència, però que manté l’edifici, sortosament recuperat per al poble.

   De totes les veïnes i veïns, de les botigueres, que s’hi han alternat, també ho han fet les cases que han estat reemplaçades per edificacions de construcció nova, però que amb bon criteri, moltes d’elles han mantingut uns elements que ens recorden el seu passat. Com per exemple la casa propietat de la Feliciana Ferret. Un edifici que conserva la seva elegant portalada i que dona a dos carrers. En el carrer Àngel Vidal, destacava  un pati de caire noucentista. De jovenets, la coneixíem com la casa de la Falange, perquè hi havia una seu. Altres que també es van enderrocar, la nova construcció ha respectat el disseny de finestres i balcons com eren abans, com és el cas de can Sales.

   A la part de darrera de la casa del poeta Magí Albert Casanyes, amb entrada també pel carrer d’Àngel Vidal, deia que hi tenia una botiga la Rosa Butí, doncs quan la van enderrocar i fer nova, en un dels locals s’hi va establir l’Amàlia i el seu espòs, que venien: bolsos, cinturons, cabassos, espardenyes... El tarannà alegre de la botiguera contribuïa a exemplificar la manera com les sitgetanes, ella no ho és però com si ho fos,  que estaven a davant d’un negoci, atenien a la seva clientela amb la familiaritat que tan agrada rebre.

     Una casa que ha mantingut intacte el seu traçat arquitectònic, és la casa que havia estat propietat del poeta sitgetà, Salvador Soler i Forment. On fins i tot s’ha mantingut la finestra de la planta baixa. Darrera  la qual hi va haver una botiga de calçat, propietat de la Carme Molina i la Pilar Vehíls. On va estar-hi molts anys de dependenta i encarregada, l’Anna Maria Camps Nicolás. Amb gran experiència en quant a atendre la clientela de les botigues que, al llarg de la seva vida laboral, n’ha estat responsable. Entre la sabateria “Amico” i una botiga de roba del mateix carrer, en el baixos de can Sardà, hi va passar onze anys de la seva vida . Circumstància que, una vegada retirada de la vida laboral, li ha permès mantenir una estreta relació amb els propietaris dels establiments on va treballar i amb la clientela que els van freqüentar.  

      El carrer Major ha estat, és, un carrer viu, si més no un punt de trobada obligat  pel qui ho deixava d’estar. Llavors el carruatge, tirat per cavalls, s’aturava en l’encreuament amb el Cap de la Vila. I allà, el sacerdot, situat al costat de la finestra de la botiga de can Mas, cantava les absoltes. I arri!, cap amunt. 

                                                    J.Y.M.

 ( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 16 de setembre del 2022)