"AVUI FA UN DIA SITGES "

En ple hivern, quan fa un dia rúfol i impera el fred, diguem que fa dia de Nadal. Perquè de tots els dies de l’any, el destinat a aquest festivitat, preferim que no faci sol, tot el contrari com més lleganyós millor, ja que amb aquestes inclemències , dóna la sensació que la diada queda infinitament ambientada que si, per contra, llueix un sol radiant. A l’exterior hi ha d’haver gebror per a que al interior el caliu familiar doni escalf a l’ambient nadalenc.
Durant la resta de l’any les persones hem anat adequant la climatologia segons les preferències i conveniències de cadascú i el clima que més convé, ja sigui per sortir de casa o a l’hora de treballar. Seguint amb aquesta tònica, hem escoltat dir: “ Avui fa dia de musclos”, entenent que l’estat del mar és propici per cabussar-se i la lluna és l’adient per a que estiguin plens. Com també, abans d’arribar a determinada estació, proclamem: “ Avui fa dia de primavera”, és quan durant el hivern surt un dia esplendorós, sense fred i amb el sol que calenta. O a l’inrevés, quan les tempestes d’estiu refreden l’ambient excessivament i l’entristeixen, la conclusió ve a ser la mateixa: “ fa dia d’hivern “. I així successivament, fins i tot adaptant l’ambient exterior a determinats aspectes culinaris. És quan el fred castiga i recapitulem: “avui fa dia de caldo”.
Per tal de promocionar la Vila, els qui en tenen bona cura, han trobat en, “el dia de...”, una formula propagandística, la qual s’afegeix a tants dies que seleccionem per fer quelcom segons sigui la meteorologia o la nostra disposició. D’aquesta manera es convertirà en un bon referent, quan una Sra. Maria, que tan pot viure a Barcelona que a Vilafranca... a l’hora de despertar-se, al retirar la cortina, mentre observa l’exterior, la bonança imperant, el cel blau, una lluminositat extrema, li faciliti l’origen de la seva destinació, el qual més s’adapta a totes les singularitats observades i d’aquesta manera, darrera l’expressió creada a l’efecte: “Avui fa un dia Sitges “, motivi a la família a viatjar fins aquí. O tan sols l’expressió es quedi com un referent, sempre que les característiques esmentades aconsellin fer us de l’expressió que també, al cap i a la fi, serà una bona propaganda. I una pinzellada que es plasma en el subconscient de tots aquests observadors anònims , els quals, sols guaitant a la complexitat de la climatologia, saben com qualificar el dia que es mostra davant la seva mirada.
Paral·lelament a aquest criteri tan d’àmbit local i donat a conèixer de manera elegant, no per això prendrà el protagonisme l’expressió manifestada per qui sempre ha qualificat una determinada bonança amb uns termes vulgars, grollers, si més no igual d’entenedors, a aquesta persona sempre li costarà dir fa un dia Sitges si està vessat a expressar-ho amb aquests altres termes incisius: “ avui fa un dia de collons “. A voltes amb poques paraules n’hi ha prou, malgrat que aquestes no siguin gaire ortodoxes., però sí que, igualment, molt entenedores, massa, i abocades a la familiaritat d’una popular i senzilla parla, la qual té molts adeptes.
Tot sovint en la televisió, quan surt l’home del temps, desprès de les notícies, fa esment, un ús didàctic de la càmera instal·lada a la veïna població de Vilanova, per referir-se a la climatologia de la comarca del Garraf i, quan s’escau, es refereix a Sitges per comentar temperatures o els litres d’aigua caiguts. Si les persones enteses arribessin mai a servir-se de la acabada d’estrenar denominació, la deferència tindria un ressò extraordinari, molt ampli. Estaria en boca de tothom. I el dia Sitges, lluiria més que el sol, que ja és exagerar.
Existeix un col·lectiu important de persones , als quals quasi bé no els cal guaitar enlloc per tal d’esbrinar el temps que fa, o fer un pronòstic d’un cert canvi a hores vista, en tenen prou de fiar-se dels seus ossos, dels dolors que els assetgen, per diagnosticar que la situació del temps ha experimentat un determinada descompensació en quasi tots els aspectes. Tard o d’hora, si ens guiem per aquestes referències, tots acabem pronosticant canvis, esporàdics i puntuals homes del temps, en la vesant fotuda, d’acord amb les fiblades resultants del si no fos. La guitza mortificant de determinades articulacions, de ruptures concises, fins i tot amb el simple enverinament del ull de poll, n’hi ha prou, per quasi predir que el dia Sitges esdevindrà passat per aigua, allunyat de les característiques que degut a una bonança immillorable, l’han consolidat com un bon i simpàtic referent.
També el instint, per altra banda alliçonador, fantàstic, de la gent de la pagesia i dels pescadors, ha servit per preveure canvis de temps, sense necessitat de disposar de mètodes sofisticats. Un amic em comentava que una vegada es va fer a la mar amb la barca de l’Avorrit. L’estat del mar era bo, si més no quan ja s’havien separat de la costa, en un moment donat el mariner va exigir tornar a la platja, el seu esporàdic acompanyant no comprenia la sobtada decisió, mentre l’home insistia i encarava l’embarcació cap terra. De seguit el mar es transformava per moments, de tal manera que van fer just per poder arribar sense cap incident. L’experiència de conèixer la rapidesa amb que es produeixen els canvis, els hi val als pescadors una eficient i reconeguda reputació meteorològica. Els seus coneixements dels vents, els canvis que provoquen, són cabdals per a confiar en la seva experiència, la qual, quan s’escau, els autoritza a fer prediccions, quasi sempre, encertades.
I la diversitat que a voltes es confabula amb aquest: “ avui fa dia de...” ens l’adaptem a les nostres conveniències. De manera que quan ens plau anar a algun que altre lloc, acomodem l’expressió, com pot ser el cas: “avui fa dia d’anar a la muntanya”, perquè tenim ganes d’anar-hi i el temps es converteix en el nostre millor aliat.
Però desprès del dia festiu, l’endemà, arribat el moment del “sant tornem-hi, ens abat la melangia, mentre exclamem: “ avui tindria de ser festa”. És clar que aquest desig s’acabaria fent etern, no trobaríem mai el dia per tornar-hi.
Vet aquí que la diada de Sant Fermí ha acabat entristin al poble de Sitges, pels tràgics fets per tots coneguts. No estem acostumats a aquestes barbaritats, són fets aïllats, no obstant fan molt mal a la família que ho pateix, a les amistats i a tots en general. Que el nom de Sitges quedi tacat, davant la magnitud del succés, no ha de preocupar, és més important una vida humana ja que aquesta no es recupera. Preocupa, també, el comportament de determinats col·lectius que actuen sense contemplacions, amb una violència que fa por.
Tant de bo que de la manera que estan les coses, això no vagi a més. A qui correspongui haurà de vigilar, amb rigor i actuar amb celeritat davant el comportament d’aquesta gent conflictiva que campa en els llocs cèntrics del poble, aliens a totes les més mínimes normes d’urbanitat i és aquí on una cosa porta a l’altra.
Avui fa un dia de Sitges trist.
J. Y. M.

( article publicat a l'Eco de Sitges el 11 de juliol 2009 )