En Joan Tutusaus publicava, en la revista On del mes d’abril que es lliura junt amb l’Eco, els diferents itineraris per pujar al Puig d’en Boronet, on es troba ubicada la popular creu de Sant Isidre, una singular obra que va aixecar l’Agrupació Excursionista Amunt, de la qual en formaven part la família Casanovas que vivien al carrer Sant Bonaventura. El qui va dirigir l’obra va ser el pare, en Vicenç i li feien costat la Remei, la Consol, mossèn Santiago i en Josep, pel que fa a la susdita família. Que junt amb els altres components de l’Agrupació hi pujaven cada festa a treballar per a que la creu arribes a ser una realitat.
Coincidències de la vida, una setmana abans el 19 d’abril, un grup familiar varem emprendre el itinerari del Gafarró, el de la zona d’esbarjo que il·lustra una d’aquestes fotografies, amb la intenció de coronar el Puig i d’allà continuar cap a la Trinitat. Ja endinsats en el camí que va traçar l’Abelard Franco, havíem transcorregut pocs metres, quan en Manel, el meu cunyat, que apareix assegut en la taula del Gafarró, de sobta, sense més ni més, li va agafar un fort dolor al braç esquerra, una opressió al pit i molta angoixa. De seguit vam entendre que eren uns símptomes greus. Sort de portar mòbil que ens va facilitar poder connectar amb el 112. Com bonament es va poder, fou traslladat al costat del camp de cultiu que també descriu en Tutusaus. Això va permetre que l’ambulància i la UCI ambulant arribessin fins allà mateix. Gent molt efectiva i ben preparada que prèviament per accedir van haver de tallar els tancadors de la cadena que barra el pas, just davant de l’antic abocador. Tots teníem el cor molt encongit i espantats, els serveis mèdics van diagnosticar el que ens temíem, un infart. Mentre s’intentava estabilitzar a en Manel, el personal sanitari ens alliçonava del perillós que és anar per la muntanya sols, ja que si no hagués estat per la nostra companyia, les conseqüències haguessin pogut ser nefastes. També es va poder constatar l’eficàcia del mòbil i del número per a tenir sempre en compte, el 112. Actualment, desprès d’haver-li practicat un cateterisme en el Hospital de Bellvitge, on el van portar i d’aplicar-li, al interior de l’arteria taponada, una molleta que torna a facilitar la circulació de la sang. Renoi quins invents. En Manel està fora de perill i a casa seva.
Aquest dissabte, 2 de maig del 2009, amb els meus fills i uns cosins vinguts de Saragossa, ho hem tornat a intentar. Sortosament no ha passat res de particular, sols queda per explicar que va fer un dia preciós i per a que tots els qui seguiu aquest bloc ho podeu constatar, us penjo unes quantes fotografies de la sortida, al Puig d’en Boronet i a l’ermita de la Trinitat. El mar i el cel lluïen el millor blau de Sitges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada