Vivim en l'era del disseny, tot i que aquest sempre ha anat evolucionant segons les modes que predominen en cada època. Però potser és ara quan és més atractiu i es manifesta en els detalls més inversemblants. Fins el punt que quan ens serveixen un cafè amb llet, la persona que aboca aquesta damunt de la crema existent, té l'habilitat de dissenyar una petita però molt creativa obra d'art. La forma més repetitiva acostuma a ser un cor, una fulla... És de les obres més simplificades, limitada a les mesures de la boca de la tassa, i de les més efímeres, perquè a la primera xarrupada el disseny tan ben presentat es distorsiona ràpidament.
Aquest simple i artístic detall és un exemple de com ha evolucionat la presentació de determinats elements que acompanyen el viure quotidià. I com també alguns costums han canviat. A Sitges els costum d'anar a prendre el cafè estava molt més generalitzat per part dels homes que entre les dones. Per a molts d'ells anar a fer el cafè era un costum ineludible, que es centralitzava desprès de dinar i de sopar. Majoritàriament freqüentaven el Prado o el Retiro i les preferències eren quasi bé sempre les mateixes: cafè sol, cafè i copa, o “carajillo”. La llet hi tenia poca relació, s'hi va anar afegint desprès. Preferien aquests establiments perquè el servien de cafetera de braç. El que sí s'acompanyava era amb una ampolla d'aigua, la qual tenia unes característiques peculiars; de vidre, de broc allargat, de final bombat i del tancament en sortia la canalització per on s'orientava el rajolí d'aigua. El client que s'asseia en una taula es podia passar tota un tarda només consumint el cafè que, una vegada s'acabava, s'allargava a base de rajolins d'aigua que de seguit es tenyia de coloret que, a base d'afegir-ne, es convertia en un cafè cent per cent aigualit.
Un dels altres detalls que s'avenia amb l'entorn d'aquests cafès de poble era l'uniforme que vestien els cambrers que el servien: pantalons i sabates negres, americana i camisa blanca i corbata negra. Uns cambrers que també havien esdevingut institucions en aquestes Societats. Per anomenar-ne un parell: en Quimet Bielsa al Prado i en Salvador Serra al Retiro. Servicials, que no els eximia de mostrar la seva vesant rondinaire quan consideraven que els calia fer-ne exhibició. La seva presència contribuïa a imprimir una imatge icònica dels cafès del poble.
He començat pel complement de desprès dels postres, en un dinar o sopar, tanmateix el disseny també ha entrat a la cuina, em refereixo a la presentació dels plats. Hi ha contribuït les bones arts desenvolupades pels cuiners més carismàtics: en Ferran Adrià, els germans Roca i el nostre veí més proper, l'Oriol Castro. Que junt amb el seu equip del Disfrutar han escalat fins a la cinquena posició d'entre els cinquanta millors restaurants del món. Tot un mèrit.
Aquestes icones dels fogons han desenvolupat una cuina de disseny, que es transmet en la sofisticació de tot el que cuinen i, molt important també, en la presentació. Una projecció culinària a la qual si han sumat bona part dels altres cuiners, que no és que es dediquin a cercar noves sensacions gustatives, sinó que cuinant els plats que són més comuns, és en el moment “d'emplatar” quan tenen molta cura de la presentació, cuidant fins els més mínims detalls, com pot ser una gota de la salsa que taca la blancor del contorn del plat i que de seguit s'afanyen a eixugar. Així com la manera de disposar el menjar que també acompanyen amb el traç del disseny i el colorit que li confereix els rajolins d'unes salsetes que a més de ser decoratives són molt bones.
Igual passa amb les postres que han evolucionat en quant a sabors i formes, totes elles inspirades en el disseny. Dels pocs que es mantenen inalterables són els vinculats a la propera festa de Tots Sants: els panellets. Formes i gustos que els identifiquen des de temps immemorials i que es combinen amb les castanyes, en aquesta bonica tradició de la castanyada.
Durant aquest temps de vida compartida, hem vist com han proliferat els forns que despatxen tota mena de varietats de pa, pastisseria i a més ofereixen la possibilitat de degustar el cafè asseguts en una taula. I al trobar tanta oferta es presta a anar a esmorzar o a berenar en un d'aquestes establiments, on per allò que dèiem que la llet s'ha associat a la perfecció amb el cafè. Ara l'oferta és àmplia: cafè sol, tallat, cafè amb llet, cappuccino, "flat white", cafè americà i un llarg etcètera. Mentre que el cafè amb llet ha estat el complement per excel·lència dels esmorzars i el berenars, on les àvies ja hi sucaven, en la intimitat de les seves cases, les galetes Maries o melindros, tot i que aquests eren els preferits per sucar amb la xocolata desfeta.
Això sí, en aquell temps, no existia el costum de decorar la cremosa superfície d'una tassa de cafè amb llet. I d’això que llavors n’haguessin dit una collonada ara en diem, disseny.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, 29 d'octubre del 2021 )
