VINYET UN NOM AMB RESSÓ MUNDIAL

El nom de Vinyet ve precedit d’una llarga projecció històrica que es situa en l’antiga ermita de les afores del poble, envoltada de camps i vinyes, algunes d’elles de Malvasia . Sembla ser, però, que fins al segle XVIII no es va començar a posar el nom de Vinyet a les sitgetanes.

   L’altra data històrica es centra a l’any 1648, quan a petició de l’Ajuntament,  s’obté del Vaticà la concessió de celebrar la seva festa el dia 5 d’agost, coincidint amb la Mare de Déu de les Neus. Abans es celebrava el 8 de setembre, dia de les mares de deus trobades. Per tant aquest any es compleixen 370 anys d’aquest privilegi.      

    La devoció que la gent de casa professem a la Mare de Déu del Vinyet  ve de lluny.  La qual cosa fa que una bona representació de sitgetanes porten el seu nom. Curiosament altra gent que, per diferents circumstàncies, van arribar  a la Vila, a l’integrar-se amb els nostres costums, potser coincidia amb el naixement d’una filla, a aquesta  la batejaven amb el nom de Vinyet. Aquest fet propicia que el nom de Vinyet hagi assolit una projecció, fins i tot, internacional.

   Un altra circumstància es dona amb les Vinyets sitgetanes que han anat a viure a fora de les nostres fronteres. Com és el cas de la Vinyet Jou i Andreu, filla de l’escultor Pere Jou i Francisco i de la seva muller, la sitgetana Antònia Andreu i Mitjans. La Vinyet als seus 92 anys, en fa molts que viu a Dinamarca. Junt amb el seu marit van fixar la seva residència  en una illa  idíl·lica d’aquell país, a la mort del seu espòs va decidir anar a viure a prop de Copenhaguen.  Curiosament la vida de la Vinyet, a més d’identificar-se amb el nom, ha estat molt vinculada a la imatge actual degut a que el seu pare va reproduir l’antiga, molt malmesa a causa del temps que va restar enterrada sota terra en el període  de la guerra. És una bona ambaixadora del seu nom i de Sitges, perquè  sempre que en té ocasió aprofita per parlar del seu poble, i el que representa el nom de Vinyet.  

     Ens consta que famílies estrangeres, per diferents circumstàncies, han posat aquest  nom a la filla. Les mateixes excepcionalitats que s’aprecien amb noies de procedència oriental, amb la faiçó de la cara que ho delta, obeeixen al nom de Vinyet.  

    Ve sent costum, seguint una iniciativa del batlle Miquel Forns, a la vigília de  la festa oferir una recepció a totes les nenes, noies i senyores que porten el nom de Vinyet. L’acte que s’ha celebrat en diferents escenaris, aquest any tindrà lloc a la plaça de l’Ajuntament, sota una denominació comú: “Em dic Vinyet, un nom de Sitges”. Que es manifesta amb una devoció que es fa palesa durant tot l’any i amb les curiositats que es produeixen sempre que coincidim amb la persona que, lluny de casa,  relaciona el Vinyet amb Sitges, perquè ha estat a la vila i ha visitat l’ermita.

   També enguany, després de l’Ofici del dia de la festa, el col·lectiu teatral “La Palmera”, tornarà a representar “el Ball de Nostra Senyora del Vinyet”. Un ball parlat  que canta la llegenda de la troballa de la imatge per un moro  que cavava la terra sota les ordres de can Milà dels Ferrers.

   Al coincidir el 5 d’agost en plena temporada turística, moltes són les famílies sitgetanes que, vivint, durant tot l’any en destins més o menys allunyats, aprofiten el dia de la festa del Vinyet per tornar a casa. Entre ells, el Sr.  Oriol Canals Casacuberta que assegut a l’entorn de l’era, aprofita per venir a saludar a la Cobla i a rememorar records que ens transporten a la casa dels seus pares en el carrer Jesús . Una edificació senyorial, amb portalada i arcada de pedra que es conserva igual.

   Com el matrimoni Canals el retrobament de moltes famílies es barreja amb un nombre de turistes que descobreixen, en aquest indret, les essències de les tradicions del poble on han vingut a passar uns dies de descans i aprofitar per fer turisme. Capten el moment amb un seguit d’imatges que automàticament envien als seus familiars i amistats. D’aquesta manera, el Vinyet i la seva festa, aconsegueix una exclusiva que ultrapassa els límits locals per esdevenir un missatge amb projecció  mundial.

   Degut a la internacionalitat de les Vinyets i a tots aquests avenços tecnològics, la intimitat de l’ermita   i el seu entorn, s’ha fet, ara en diuen, viral. A diferència de quan estava envoltada de camps i vinyes. On només es desbaratava una mica la tranquil·litat ambiental,  quan a la seva festa hi acudien  la gent de la vila, a peu i també amb carro. Succeïa quan Sitges era poc més que un poble de pescadors i de pagesos. Aquests aprofitaven aquesta trobada en el Vinyet per valorar l’estat de la vinya, del raïm que era quasi a punt per poder ser collit. I vet aquí que les converses esdevenien monotemàtiques, tot girava a l’entorn de la collita, de les singularitats de la climatologia, de les recomanacions per trobar  l’acord  consensuat per tal de poder començar la verema amb garanties. La veneració a  la imatge precedia el retorn al poble.

     Seria a partir que s’hi va disposar una mica de fira, que es van començar a entretenir-se amb un al·licient afegit. Mentre altres es van firar comprant els terrenys acabats d’urbanitzar i si van fer construir una casa. El Vinyet va anar perdent la seva solitud i la modernitat va fer la resta. Ha perdurat, però, la devoció a la mare de Déu que s’hi aixopluga, que ha estat i serà el far que ens guia, encara que els antics camins hagin desaparegut.

                                                                                             J. Y. M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 2 agost 2018)