Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ermita de la mare de deu de gracia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ermita de la mare de deu de gracia. Mostrar tots els missatges

17 de març 2025

ELS REIS ARRIBEN A RIBES ENTRE MARGES



   
A darrera del castell i de l’església vella de Sant Pere de Ribes, la toponímia local discórrer per entre un bon nombre de camins, vinyes, masies, muntanyes, amb l’ermita de Sant Pau  i fonts com la d’en Zidro. On sense deixar el camí aquest condueix al Montgròs , la muntanya més alta del Massís del Garraf. Que els dies previs de les festes de Nadal, junt amb el Puig d’en Boronet, també en el  Gafarró, la Trinitat, aquests tres darrers referents a Sitges, s’hi puja i es disposa un naixement, gràcies a aquests amics de la muntanya i de les tradicions, fan possible que aquests tres enclavaments s’envoltin del símbol més eloqüent del Nadal.
  També el mestre Manel Rius i Ramos, que va anar a viure a Sant Pere de Ribes, va composar un pas-doble per a banda que porta per nom El Montgròs. Que ha sonat per aquests camins, sobretot el que porta a Sant Pau, quan és la seva festa.

     Des de sota Ribes el camí condueix a aquest enclavament que es troba al capdamunt del turonet, el paisatge ofereix una disposició on sembla que el temps s’hagi aturat. El mateix passa quan s’arriba a l’ermita de Sant Pau. Darrera mateix de l’església vella, el camí transcórrer entre marges. Marges de pedra ben consolidats que limiten les vinyes, que s’estenen a banda i banda d’aquest camí. I que quan, aquests dies, s’arriba al bosc, les vinyes mostren els ceps despullats dels pàmpols, la qual cosa ofereix un encanteri especial. Tant que ens apropa al pessebre que, entusiastes com en som, ens imaginem a la parella a la cerca posada per passar-hi la nit. I que millor que aquesta església vella, o l’ermita de Sant Pau per  a ser acollits. Les darreres vigílies a Sant Pau, es preparaven per celebrar aquest esdeveniment amb un recital de nadales, a càrrec del col·lectiu poètic ribetà, Rims. I ara em ve al pensament un ribetà que era recordat per la popularitat que li fa conferir la seva manera d’ésser, em refereixo a l’Alfons Ramos, un entusiasta de la música i que ell mateix es presentava, en la seva targeta de visita, de la següent manera: Alfonso Ramos “xinxen”, professor de maraques i panderetes. Un instrument, aquest darrer, molt apreciat entre el seguici pastoril de la nit de Nadal.                                                                                                                                                                                                                                                                              

    I ve que a Ribes s’hi van apropant  els  Reis. I ho fan per aquest mateix  camí dels marges el qual ofereix una sensació de companyia i hospitalitat, que desprès d’adorar i fer parada al poble, per complaure  a petits i a grans, continuen per la riera camí cap el poble veí, Sitges. On també esperem la seva visita. I perquè la parella estava cansada, si no també  l’avinguda al món de l’infant s’hagués pogut produir a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia,  al Vinyet,  Santa Bàrbara, a la Trinitat a la capella de l’Hospital, on aquests dies hi va cantar la Coral tal com Sona, o a l'ermita de Sant Sebastià.

     Però vet aquí que arribats els Reis Mags, encerclant la masia de can Girona i la can Panxampla, es trobaran que els camins que hi havia per sobre el Vinyet, a can Pei i a can Lleuger, han estat urbanitzats, només el camí que voreja   l’autòdrom i a frec de can Baró i el bosc de can Bruguera, encara no ha perdut ni el seu traçat ni el ser un camí de muntanya. Dels últims que travessa el bosc, d’un poble que mira al mar, si més no la muntanya va quedant cada com més esgarrapada per les màquines del progrés.  

    Sitges, poble de mar, que celebra, amb molt entusiasme, les tres nits més rellevants d’aquestes festes: la de Nadal amb la Missa del Gall a la parròquia, amb el cant de la Sibil·la . La de Cap d’any, amb gatzara i desitjos de molta felicitat per aquest any que acabem d’encetar. I la d’aquest proper diumenge, la nit de Reis, que arriben al poble envoltats d’un entusiasme encomanadís. Desprès notem la seva presència, pel so dels timbals que els acompanyen, mentre fan la seva feina. Fins que se’n van i ningú s’adona, com ni quan ho fan. Només de bon matí som conscients de que els Reis ens han visitat.

    Com sempre, anirem a dormir aviat, deixarem les sabates i tres gotets amb Malvasia per a fer més agradable la seva visita. I a esperar que ens porten els Reis i que ens depara l’Any. El més principal, que tinguem salut. 


                                                    J.Y.M.


( Article publicat a l'Eco de Sitges el 3 de gener del 2025)

30 de desembre 2021

EL NADAL A LES ERMITES

    



   El paisatge de Nadal no és un paisatge qualsevol i l’encanteri que el fa diferent es troba en el mateix hivern. Però encara hi ha més, es fa més real i íntim quan el sol es retira i la foscor empeny. A cada minut que passa el paisatge s’assembla a un pessebre acabat de fer. I si la posta es fa mirar, el mateix passa quan el dia neix. A casa nostra ho fa per darrera l’ermita de Sant Sebastià. I deu venir a ser com aquella nit, quan tothom es va posar a caminar guiats pe la llum de l’estel.

     I és que el paisatge de Nadal  també  és més de poble que de ciutat, perquè en els pobles hi coincideixen detalls que el fan més singular. I quan més petit és el poble més pinzellades de tradició nadalenca  hi trobem.

    Potser el nostre  va perdent el pedregui nadalenc si el comparem amb altres indrets, si més no encara conserva uns llocs que s’inspiren en aquest propera nit de la vigília, quan Josep i Maria  busquen un aixopluc per poder descansar i passar la nit.

     L’ermita de la Trinitat quan la nit s’imposa, una capa desordenada d’estels posa el sostre més natural i bonic de tots els que hom es pugui imaginar. També el silenci s’hi arrauleix, mentre que un fred gebrador fa que el lloc aconsegueixi tots els ingredients per a que el pessebre sigui més semblant al de veritat. Més enllà, apartant-nos del mar, engolida pel Massís del Garraf hi ha la que havia estat església del llogaret de Jafre. És fàcil imaginar la gent que hi habitava, deixar l’escalfor de la llar de foc per anar a Missa del Gall, acompanyant-se d’un fanalet. Una tradició que veïns de casa nostra hi van continuar anant a peu amb la mateixa finalitat.

      Un altre indret amb moltes similituds amb el pessebre, el trobem a Campdàsens, amb la seva capella al peu de les vinyes, on el silenci també s’ha imposat i ha fet emmudir el batec de la   campana que només repica el dia de la seva festa.

         I tornem a la vila per aturant-nos en una capella, que en aquestes vigílies bé podria acollir a la parella que busca posada. La de l’Hospital de Sant Joan,  que des del primer  dia  dona  aixopluc a les persones que hi acudeixen a la recerca de la tranquil·litat que tota persona anhela quan el camí es fa una mica més costerut. 

    Reprenem aquest, el camí,  i l’ermita de Santa Bàrbara se’ns mostra senzilla, perfecta per fer una aturada en aquesta nit. La llàstima que es troba desendreçada, abandonada. Quan amb l’excusa de la modernitat es van obrir nous camins, aquesta mateixa modernitat la va recuperar i l’ha posat tan a peu del camí, tant, que potser tornarà a sucumbir, no al pas dels anys però sí davant de la desídia de les persones,

      I d’allà arribem a l’ermita del Vinyet, un far que il·lumina el recorregut en aquest nit tan fosca, però estelada. Una ermita que ha inspirat molts pessebres, desprès de que tots hem tingut la mateixa visió, el mateix pensament. Un redós perfecte per aquesta parella que implora a la comprensió i l’hospitalitat de la gent. Sabedors que podria ser el lloc escollit, hi han disposat un pessebre que també és molt semblant al de veritat i igual que aquell, està envoltat de silenci i sota la protecció de la Mare de Déu del Vinyet.

      Sola, també rònega i malmesa, trobem a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia. On una mica més enllà de la seva ubicació hi ha  l’únic lloc del poble des d’on es veuen les muntanyes de Montserrat. Un altre punt de referència en aquest recorregut  de la Nit de Nadal. 

     I d’aquí el camí ens porta a l’ermita de Sant Pau de la veïna població de Sant Pere de Ribes. Situada entre vinyes, és potser l’indret on el pas del temps sembla que s’hagi aturat. Amb l’oratori del Sant Pau xic i no gaire lluny, el castell de Ribes i l’església vella. Un recorregut perfecte en una nit diferent.

     Josep i Maria tenen per escollir. Demà és Nadal i malgrat els moments difícils, la vida ens depara l’oportunitat de tornar a buscar, en aquest camí per on caminem, un recer on hi reneixin els petits detalls que tant ajuden a viure. Perquè els grans, aquests que de ben segur més anhelem, potser no fan la felicitat. 

    Que siguem molt feliços, ara i sempre.


                                    J.Y.M.

Article publicat a l'Eco de Sitges, el 23 de desembre del 2021

       

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez