ELS REIS ARRIBEN A RIBES ENTRE MARGES

   A darrera del castell i de l’església vella de Sant Pere de Ribes, la toponímia local discórrer per entre un bon nombre de camins, vinyes, masies, muntanyes, amb l’ermita de Sant Pau  i fonts com la d’en Zidro. On sense deixar el camí aquest condueix al Montgròs , la muntanya més alta del Massís del Garraf. Que els dies previs de les festes de Nadal, junt amb el Puig d’en Boronet, també en el  Gafarró, la Trinitat, aquests tres darrers referents a Sitges, s’hi puja i es disposa un naixement, gràcies a aquests amics de la muntanya i de les tradicions, fan possible que aquests tres enclavaments s’envoltin del símbol més eloqüent del Nadal.

  També el mestre Manel Rius i Ramos, que va anar a viure a Sant Pere de Ribes, va composar un pas-doble per a banda que porta per nom El Montgròs. Que ha sonat per aquests camins, sobretot el que porta a Sant Pau, quan és la seva festa.

     Des de sota Ribes el camí condueix a aquest enclavament que es troba al capdamunt del turonet, el paisatge ofereix una disposició on sembla que el temps s’hagi aturat. El mateix passa quan s’arriba a l’ermita de Sant Pau. Darrera mateix de l’església vella, el camí transcórrer entre marges. Marges de pedra ben consolidats que limiten les vinyes, que s’estenen a banda i banda d’aquest camí. I que quan, aquests dies, s’arriba al bosc, les vinyes mostren els ceps despullats dels pàmpols, la qual cosa ofereix un encanteri especial. Tant que ens apropa al pessebre que, entusiastes com en som, ens imaginem a la parella a la cerca posada per passar-hi la nit. I que millor que aquesta església vella, o l’ermita de Sant Pau per  a ser acollits. Les darreres vigílies a Sant Pau, es preparaven per celebrar aquest esdeveniment amb un recital de nadales, a càrrec del col·lectiu poètic ribetà, Rims. I ara em ve al pensament un ribetà que era recordat per la popularitat que li fa conferir la seva manera d’ésser, em refereixo a l’Alfons Ramos, un entusiasta de la música i que ell mateix es presentava, en la seva targeta de visita, de la següent manera: Alfonso Ramos “xinxen”, professor de maraques i panderetes. Un instrument, aquest darrer, molt apreciat entre el seguici pastoril de la nit de Nadal.                                                                                                                                                                                                                                                                              

    I ve que a Ribes s’hi van apropant  els  Reis. I ho fan per aquest mateix  camí dels marges el qual ofereix una sensació de companyia i hospitalitat, que desprès d’adorar i fer parada al poble, per complaure  a petits i a grans, continuen per la riera camí cap el poble veí, Sitges. On també esperem la seva visita. I perquè la parella estava cansada, si no també  l’avinguda al món de l’infant s’hagués pogut produir a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia,  al Vinyet,  Santa Bàrbara, a la Trinitat a la capella de l’Hospital, on aquests dies hi va cantar la Coral tal com Sona, o a l'ermita de Sant Sebastià.

     Però vet aquí que arribats els Reis Mags, encerclant la masia de can Girona i la can Panxampla, es trobaran que els camins que hi havia per sobre el Vinyet, a can Pei i a can Lleuger, han estat urbanitzats, només el camí que voreja   l’autòdrom i a frec de can Baró i el bosc de can Bruguera, encara no ha perdut ni el seu traçat ni el ser un camí de muntanya. Dels últims que travessa el bosc, d’un poble que mira al mar, si més no la muntanya va quedant cada com més esgarrapada per les màquines del progrés.  

    Sitges, poble de mar, que celebra, amb molt entusiasme, les tres nits més rellevants d’aquestes festes: la de Nadal amb la Missa del Gall a la parròquia, amb el cant de la Sibil·la . La de Cap d’any, amb gatzara i desitjos de molta felicitat per aquest any que acabem d’encetar. I la d’aquest proper diumenge, la nit de Reis, que arriben al poble envoltats d’un entusiasme encomanadís. Desprès notem la seva presència, pel so dels timbals que els acompanyen, mentre fan la seva feina. Fins que se’n van i ningú s’adona, com ni quan ho fan. Només de bon matí som conscients de que els Reis ens han visitat.

    Com sempre, anirem a dormir aviat, deixarem les sabates i tres gotets amb Malvasia per a fer més agradable la seva visita. I a esperar que ens porten els Reis i que ens depara l’Any. El més principal, que tinguem salut. 

                                                    J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 3 de gener del 2025)

UNA ALTRA NIT DIFERENT

      En pocs dies haurem viscut tres nits especials, diferents una de l’altra : la nit de Nadal, la de cap d’any i aquesta de Reis. Les dues primeres el seu protagonisme està centrat en les dotze, dit de manera més correcta: a les vint-i-quatre hores. Malgrat que la tradicional nadala hi fa menció amb els següents  termes: “les dotze van tocant…”. 

   Els castellans, em refereixo als que viuen fora de Catalunya, acostumen a celebrar el Nadal durant la nit de la vigília, un costum que ha acompanyat a tots els qui han vingut a viure entre nosaltres. Aquests, nosaltres, som de celebrar-ho el mateix dia 25, el dia pròpiament dit de Nadal.

    Tots, també habitants d’altres parts del món, coincidim en la celebració de la nit del dia 31, la de Cap d’Any. Una de les nits més llargues i més mogudes: amb sopars i balls i la primera nit de l’any que ens disfressem, hi ho fem amb el contingut d’una bosa especial, aquesta que  coneixem per : “la del Cotillón”. Tots amb els mateixos ingredients de la festa que s’entenen  del cap fins al coll: gorret  de forma cónica, antifaç, trompeteta, collaret de paper de colorins i l’espanta sogres que, junt amb la trompeteta, és el detall més sorollós i mortificador de la nit. Una bona manera de donar la benvinguda a un nou any.

   Coincidint amb el primer dia de gener, des de l’any passat, s’ha organitzat, de manera oficial, el primer bany de l’any. Un costum que ja portaven a terme un grup d’amics d’una manera més íntima. Aquest any, amb les temperatures més altes pel temps que estem, ja hem pogut veure a gent que freqüentaven les nostres platges i no només això, sinó que alguns s’endinsaven en el mar. Sense haver d’esperar el dia u que, com una excepcionalitat, hi ha una remullada generalitzada, on tot els qui ho desitgen hi poden participar. Em refereixo a una excepcionalitat, fins ara es pot dir que ho era, perquè quasi ningú es banyava en aquests dies de Nadal, a excepció de les populars travesies nadant, que sempre s’han fet, i les que tenien lloc a la piscina municipal, com la del mateix dia de Reis.

    I és que la prudència aconsellava a esperar fins el trenta de “mayo”, que era quan el refranyer popular aconsellava no treure’s el “sayo”. Una teoria que ha quedat desbordada des de fa temps. Des de que s’observa que la gent cada vegada té més ganes de tirar-se de cap en mar - en el més bon sentit de la paraula- i no esperen que arribin les dates més adients per fer-ho. I el que és més curiós: es banyen ara i potser no ho fan quan sembla que és l’época més propicia per fer-ho. Els dubtes apareixen quan estem acostumats a veure que les excentricitats, en algunes ocasions i termes, superen la lógica. D’aquí l’èxit de participació que ha correspost a la crida dels organitzadors. 

   Un any, ja en fa uns quants, la Cabalcada de Reis va transcórrer acompanyada d’un fred intens. A primeres hores del matí fins i tot tot van caure unes diminutes volves de neu, però no van quallar. El que va fer que els més grans estiguéssim més pendents del que passava a l’exterior que no pas del que ens havien portat els Reis. Com a músic havia participat en moltes cabalgades i quan més cap a l’interior hi feia un fred que pelava, fins al punt que acabàvem el recorregut enrabanats. 

     De continuar amb les temperatures més altes del normal, els tres Reis s’hauran de treure les seves   gruixudes capes i optar per robes més lleugeres. Si més no els encarregats de fer les corresponents prediccions metereologiques, anuncien que per a partir del començament de l’any, les temperatures baixaran i tornaran als valors propis d’aquestes dates. De les tres nits al menys que una s’ajusti a la normalitat de la climatologia d’abans.

  Sigui com sigui, les regles establertes no serem pas nosaltres qui les modificarem: anirem a dormir aviat, deixarem una mica la finestra oberta i no ens oblidarem de posar uns gotetes plens de malvasia de Sitges. I doncs, per què es pensen que els Reis cada any tornen a Sitges? De ben segur  que ho fan atrets per les excel·lències del nostre mocatellet.

   Bon any! I que els Reis, els d’Orient, els hi portin moltes coses.

 

                                                J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 5 de gener del 2023 )