ELS REIS ARRIBEN A RIBES ENTRE MARGES

   A darrera del castell i de l’església vella de Sant Pere de Ribes, la toponímia local discórrer per entre un bon nombre de camins, vinyes, masies, muntanyes, amb l’ermita de Sant Pau  i fonts com la d’en Zidro. On sense deixar el camí aquest condueix al Montgròs , la muntanya més alta del Massís del Garraf. Que els dies previs de les festes de Nadal, junt amb el Puig d’en Boronet, també en el  Gafarró, la Trinitat, aquests tres darrers referents a Sitges, s’hi puja i es disposa un naixement, gràcies a aquests amics de la muntanya i de les tradicions, fan possible que aquests tres enclavaments s’envoltin del símbol més eloqüent del Nadal.

  També el mestre Manel Rius i Ramos, que va anar a viure a Sant Pere de Ribes, va composar un pas-doble per a banda que porta per nom El Montgròs. Que ha sonat per aquests camins, sobretot el que porta a Sant Pau, quan és la seva festa.

     Des de sota Ribes el camí condueix a aquest enclavament que es troba al capdamunt del turonet, el paisatge ofereix una disposició on sembla que el temps s’hagi aturat. El mateix passa quan s’arriba a l’ermita de Sant Pau. Darrera mateix de l’església vella, el camí transcórrer entre marges. Marges de pedra ben consolidats que limiten les vinyes, que s’estenen a banda i banda d’aquest camí. I que quan, aquests dies, s’arriba al bosc, les vinyes mostren els ceps despullats dels pàmpols, la qual cosa ofereix un encanteri especial. Tant que ens apropa al pessebre que, entusiastes com en som, ens imaginem a la parella a la cerca posada per passar-hi la nit. I que millor que aquesta església vella, o l’ermita de Sant Pau per  a ser acollits. Les darreres vigílies a Sant Pau, es preparaven per celebrar aquest esdeveniment amb un recital de nadales, a càrrec del col·lectiu poètic ribetà, Rims. I ara em ve al pensament un ribetà que era recordat per la popularitat que li fa conferir la seva manera d’ésser, em refereixo a l’Alfons Ramos, un entusiasta de la música i que ell mateix es presentava, en la seva targeta de visita, de la següent manera: Alfonso Ramos “xinxen”, professor de maraques i panderetes. Un instrument, aquest darrer, molt apreciat entre el seguici pastoril de la nit de Nadal.                                                                                                                                                                                                                                                                              

    I ve que a Ribes s’hi van apropant  els  Reis. I ho fan per aquest mateix  camí dels marges el qual ofereix una sensació de companyia i hospitalitat, que desprès d’adorar i fer parada al poble, per complaure  a petits i a grans, continuen per la riera camí cap el poble veí, Sitges. On també esperem la seva visita. I perquè la parella estava cansada, si no també  l’avinguda al món de l’infant s’hagués pogut produir a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia,  al Vinyet,  Santa Bàrbara, a la Trinitat a la capella de l’Hospital, on aquests dies hi va cantar la Coral tal com Sona, o a l'ermita de Sant Sebastià.

     Però vet aquí que arribats els Reis Mags, encerclant la masia de can Girona i la can Panxampla, es trobaran que els camins que hi havia per sobre el Vinyet, a can Pei i a can Lleuger, han estat urbanitzats, només el camí que voreja   l’autòdrom i a frec de can Baró i el bosc de can Bruguera, encara no ha perdut ni el seu traçat ni el ser un camí de muntanya. Dels últims que travessa el bosc, d’un poble que mira al mar, si més no la muntanya va quedant cada com més esgarrapada per les màquines del progrés.  

    Sitges, poble de mar, que celebra, amb molt entusiasme, les tres nits més rellevants d’aquestes festes: la de Nadal amb la Missa del Gall a la parròquia, amb el cant de la Sibil·la . La de Cap d’any, amb gatzara i desitjos de molta felicitat per aquest any que acabem d’encetar. I la d’aquest proper diumenge, la nit de Reis, que arriben al poble envoltats d’un entusiasme encomanadís. Desprès notem la seva presència, pel so dels timbals que els acompanyen, mentre fan la seva feina. Fins que se’n van i ningú s’adona, com ni quan ho fan. Només de bon matí som conscients de que els Reis ens han visitat.

    Com sempre, anirem a dormir aviat, deixarem les sabates i tres gotets amb Malvasia per a fer més agradable la seva visita. I a esperar que ens porten els Reis i que ens depara l’Any. El més principal, que tinguem salut. 

                                                    J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 3 de gener del 2025)