En pocs dies haurem viscut tres nits especials, diferents una de l’altra : la nit de Nadal, la de cap d’any i aquesta de Reis. Les dues primeres el seu protagonisme està centrat en les dotze, dit de manera més correcta: a les vint-i-quatre hores. Malgrat que la tradicional nadala hi fa menció amb els següents termes: “les dotze van tocant…”.
Els castellans, em refereixo als que viuen fora de Catalunya, acostumen a celebrar el Nadal durant la nit de la vigília, un costum que ha acompanyat a tots els qui han vingut a viure entre nosaltres. Aquests, nosaltres, som de celebrar-ho el mateix dia 25, el dia pròpiament dit de Nadal.
Tots, també habitants d’altres parts del món, coincidim en la celebració de la nit del dia 31, la de Cap d’Any. Una de les nits més llargues i més mogudes: amb sopars i balls i la primera nit de l’any que ens disfressem, hi ho fem amb el contingut d’una bosa especial, aquesta que coneixem per : “la del Cotillón”. Tots amb els mateixos ingredients de la festa que s’entenen del cap fins al coll: gorret de forma cónica, antifaç, trompeteta, collaret de paper de colorins i l’espanta sogres que, junt amb la trompeteta, és el detall més sorollós i mortificador de la nit. Una bona manera de donar la benvinguda a un nou any.
Coincidint amb el primer dia de gener, des de l’any passat, s’ha organitzat, de manera oficial, el primer bany de l’any. Un costum que ja portaven a terme un grup d’amics d’una manera més íntima. Aquest any, amb les temperatures més altes pel temps que estem, ja hem pogut veure a gent que freqüentaven les nostres platges i no només això, sinó que alguns s’endinsaven en el mar. Sense haver d’esperar el dia u que, com una excepcionalitat, hi ha una remullada generalitzada, on tot els qui ho desitgen hi poden participar. Em refereixo a una excepcionalitat, fins ara es pot dir que ho era, perquè quasi ningú es banyava en aquests dies de Nadal, a excepció de les populars travesies nadant, que sempre s’han fet, i les que tenien lloc a la piscina municipal, com la del mateix dia de Reis.
I és que la prudència aconsellava a esperar fins el trenta de “mayo”, que era quan el refranyer popular aconsellava no treure’s el “sayo”. Una teoria que ha quedat desbordada des de fa temps. Des de que s’observa que la gent cada vegada té més ganes de tirar-se de cap en mar - en el més bon sentit de la paraula- i no esperen que arribin les dates més adients per fer-ho. I el que és més curiós: es banyen ara i potser no ho fan quan sembla que és l’época més propicia per fer-ho. Els dubtes apareixen quan estem acostumats a veure que les excentricitats, en algunes ocasions i termes, superen la lógica. D’aquí l’èxit de participació que ha correspost a la crida dels organitzadors.
Un any, ja en fa uns quants, la Cabalcada de Reis va transcórrer acompanyada d’un fred intens. A primeres hores del matí fins i tot tot van caure unes diminutes volves de neu, però no van quallar. El que va fer que els més grans estiguéssim més pendents del que passava a l’exterior que no pas del que ens havien portat els Reis. Com a músic havia participat en moltes cabalgades i quan més cap a l’interior hi feia un fred que pelava, fins al punt que acabàvem el recorregut enrabanats.
De continuar amb les temperatures més altes del normal, els tres Reis s’hauran de treure les seves gruixudes capes i optar per robes més lleugeres. Si més no els encarregats de fer les corresponents prediccions metereologiques, anuncien que per a partir del començament de l’any, les temperatures baixaran i tornaran als valors propis d’aquestes dates. De les tres nits al menys que una s’ajusti a la normalitat de la climatologia d’abans.
Sigui com sigui, les regles establertes no serem pas nosaltres qui les modificarem: anirem a dormir aviat, deixarem una mica la finestra oberta i no ens oblidarem de posar uns gotetes plens de malvasia de Sitges. I doncs, per què es pensen que els Reis cada any tornen a Sitges? De ben segur que ho fan atrets per les excel·lències del nostre mocatellet.
Bon any! I que els Reis, els d’Orient, els hi portin moltes coses.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 5 de gener del 2023 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada