ARRIBA LA TARDOR ACOMPANYADA DE FESTA

    

   En el transcurs de la meva vida tenia assimilat que totes les estacions començaven el dia 21 del més corresponent. Fins arribar a un punt que, segurament degut a la precisió que aporten les noves  tecnologies, la teoria que s’havia establert ha sofert unes modificacions. Així, pel que fa a la tardor, aquesta diuen que comença a les nou  i vint-i-un minuts del dia 22 de setembre. Ara mateix puc presumir que escric l’article quan encara és estiu i sortirà publicat acabada d’estrenar la tardor. 

    I es dona la casualitat que li donem la benvinguda estant  de Festa Major. La festivitat de Santa Tecla, retorna als nostres carrers un esquitx festiu del  que podríem anomenar una altra Festa Major a mitges. Tot i que, per aquesta ocasió, ja es pot fer alguna cosa més que per Sant Bartomeu. Vist l’evolució de la pandèmia, que sembla ser que, gràcies a les vacunacions, ens permet progressar cap a la  normalitat. 

     Que la situació  va canviant a millor, és evident. Es van programant actes que estaven limitats. Així el passat divendres, es va poder fer el relleu del pubillatge, desprès que a l’any passat, degut a la situació,  es van prorrogar les funcions de la Pubilla i de l’Hereu els quals, pels mateixos motius, no van poder exercir com a màxims representants del pubillatge, amb la participació  en actes i fetes que es porten a terme durant l’any . Que des de en fa 41 el nomenament, primer com a reina i després com a  Pubilla, s’ha portat a terme ininterrompudament fins a l’any passat.

   Tot va començar amb la primera Festa de la Verema de Sitges a l’any 1961 que, organitzada pel Foment de Turisme de Sitges, sent el president el Sr Teodor Sardà Miret, també amb la col·laboració de l’Ajuntament i sota l’important mecenatge i col·laboració de la família Torres. En aquesta nova festa  hi tenia un protagonisme destacat la que s’anomenava Reina de la Verema, així com un il·lustre pregoner. Entre ells, a  l’any 1987, en fou en Jaime Mora y de Aragón L’elecció de la Reina  requeia en una noia de la colònia, la qual designava les seves Dames d’Honor. La primera escollida va ser la senyoreta Mari Lys de Rueda i de Sanz de Garza, filla del comte de Rueda. La van seguir altres noies del mateix  rang social i la influència dels respectius pares, en algunes edicions de la susdita festa, havien intercedit per a que  com acompanyant d’aquella cort  de privilegiades, també s’escollís a la filla d’algun matrimoni sitgetà amic, d’aquesta manera es convertien en les úniques representants sitgetanes, perquè la resta només freqüentaven la vila degut a que les seves respectives famílies venien a estiuejar a Sitges.

    Fins que a l’any 1979, coincidint amb les primeres eleccions democràtiques per escollir els  ajuntaments, s’acorda que l’elecció de la Pubilla sorgís d’entre les noies presentades per les diferents entitats locals i associacions veïnals. En aquella convocatòria va ser  escollida la sitgetana Marina Roure i Carbonell, la qual era proclamada Pubilla Major de la Verema i l’acompanyen la resta de noies participants en aquella elecció. En aqueta mateixa edició de la Festa -també per primera vegada- és escollida una pregonera, l’honor recau en la  sitgetana Vinyet Panyella. De tots aquests detalls i molts altres, en deixa constància l’Antoni Mirabent Muntané en el llibre que va escriure sobre la Festa de la Verema. 

   Fins que, amb bon encert, la designació de la Pubilla passa per aconseguir un major protagonisme al no limitar-se el seu pubillatge només a la Festa de la Verema, sinó que per extensió al de Sitges. Era l’any 1999. I des del  2013 s’incorpora l’Hereu, coincidint que presideix Foment de Sitges, la Maria Marín. Aquest any 2021 s’ha produït el relleu i els escollits han estat: Judith Vallverdú, Pubilla de Sitges i Lucas Estruch, Hereu. Algunes de les nostres Pubilles també han estat escollides Pubilles de Catalunya. La primera pubilla sitgetana amb qui va recaure aquest honor va ser la Carme Serra, que  fa poc ens ha deixat. 

      Un dels primeres funcions que són reservades a les Pubilles i Hereus, després de la nit de la seva elecció, és la participació en la festa de Santa Tecla, com a portadores del tabernacle amb la imatge de la Santa. El moment més emotiu de tot el recorregut es produeix a l’entrada de la imatge al temple, on moltes d’elles no poden contenir les llàgrimes d’emoció. 

    Ahir es va tornar a repetir aquesta tradició,  dintre un context diferent al que estàvem acostumats i amb recorregut també fora de l’habitual. Però amb la Dora Pons com a pendonista, la seva germana Carme i la filla Lourdes com a cordonistes. Les tres van poder portar el penó, un privilegi que la pandèmia també havia restringit.     

          

                                                                   J.Y.M.

  ( Articole Publicat a l'Eco de Sitges el 24 de setembre del 2021 )

DONES DE CASA NOSTRA

     Les sitgetanes, com totes les dones, són el pal de paller de la societat desenvolupada. Malauradament no podem dir el mateix de les que habiten en altres llocs de la terra on són menystingudes i explotades en tots els aspectes. Les cultures, els costums, la igualtat d’oportunitats, tenen molt a veure en el desenvolupament de la dona .

    Gràcies a la sensibilitat de les dones de casa nostra, el poble ha perseverat en molts aspectes. Elles s’han preocupat  dels petits detalls. Així, fent honor a la seva feminitat, només començar el dia, escombraven el seu tros de carrer i, abans d’anar a buscar el pa i la llet,  repassaven alguna emmascarada de la paret, amb la calç que sempre tenien a punt, dintre de la galleda que guardaven darrera la porta del cancell. I quan s’esqueia desfeien una mesura de blauet i repintaven el viuet blau del final de la paret. Endreçades les exterioritats, entraven a la casa i deixaven la clau posada al pany, un detall que transmetia confiança i hospitalitat.

   I així va ser durant molt temps, la seva constància feia possible que Sitges es distingís per la  blancor i per la florida que lluïen els balcons. Mentre, el poble s’anava fent gran i aquest creixement transcorria paral·lelament amb l’auge de la industria del calçat, que donava feina a bona part dels homes i també a les dones. Elles es passaven moltes hores assegudes davant de la màquina de cosir, perquè havien de tenir la feina enllestida  abans que tanquessin la fàbrica. A aquella hora, era un constant anar i venir de dones amb els mocadors de farcell amb la marrada disposada en el seu interior.

   Coincidia amb l’activitat de la fàbrica de ciment de Vallcarca, on hi havien vingut a treballar gent de diferent procedència. Les dones dels treballadors es desplaçaven fins el poble per tal d’ajudar a les sitgetanes en les tasques de neteja de les seves cases. Aquest detall deix entreveure un cert alliberament de les dones de casa nostra  en les tasques més feixugues de la llar.

   Per altra banda les  filles de les nouvingudes  treballaven de dependentes en les botigues i altres van entrar  a la que  anomenàvem “ la fàbrica dels sostens”. 

    A part de les modistes, les que havien de tenir cura de les tasques adjacents a les labors de la gent de la pagesia, com era el d’haver de cuidar el bestiar i anar a vendre a la plaça. Com també les polleres, les carnisseres i les peixateres. Les sitgetanes, com la majoria de les dones d’aquell temps, es preparaven per saber portar una casa. Doncs es tenia el concepte que quan la dona es casava havia de saber respondre a les moltes ocupacions que requereix tenir-ho tot a punt.

   Va ser una mestra, entre altres, la que va alliçonar a moltes sitgetanes durant el temps d’escolarització. Em refereixo a la senyora Maria Ossó que era de Reus, a qui tothom coneixia per “doña Maria”. A partir d’aquí també va destacar la tasca docent que van desenvolupar les mares Mercedàries. Mentrestant els temps evolucionaven a una transformació generalitzada, en la qual a la dona se li tenia reservat un altre protagonisme. Sobretot en quant a poder disposar de les mateixes oportunitats per accedir als estudis universitaris i a partir d’aquí poder ocupar càrrecs amb  igualtat de condicions. Una igualtat que no sempre ha estat així, d’aquí les seves justes revindicacions.

   Va ser amb la formació del primer Ajuntament democràtic, sorgit de les urnes, i presidit per en Jordi Serra i Villabí,  que la dona, per primera vegada, aconseguia representació en el cartipàs municipal. En van ser tres les que van ocupar regidories:  la Elisabet Ribas, la Dolors Montaner i la Carme Tort. Però encara no s’ha donat la circumstància que el nostre ajuntament el presideixi una alcaldessa, tot i que actualment l’Aurora Carbonell ostenta el càrrec de  tinent d’alcalde.

   Poc li ha costat a la dona sitgetana adaptar-se a les constants evolucions, així com en els diferents àmbits:  la música, la pintura i la cultura en general. Com  la Vinyet Panyella que és la Directora - gerent dels Museus de Sitges. També amb  dues sitgetanes al capdavant de les dues Societats centenàries del poble: El Retiro i el Prado. Amb l’Elena Ferré i la Carme Artigas com a presidentes respectivament. Un  càrrec, aquest, que era exclusivament reservat als homes. També la Maria Marín, presidenta de Foment de Sitges. I recentment la Núria Amigó nomenada presidenta del Grup d’Estudis Sitgetans.  I en les nostres tradicions cal destacar a l’Angelina Salesas, presidenta de les festes de corpus. I la Maica Diez, presidenta de la Comissió de Festa Major. Com també la Loreto Baqués , presidenta de l’Agrupació de Balls Populars.

  Dins l’àmbit musical hem de recordar la presencia de la dona sitgetana en aquella formació orquestral , els Iberos del Jazz, que comptava amb la col·laboració de dues germanes, la Maria Lluïsa Àlvarez que era la pianista i la seva germana Beatriu, la cantant. També en la  docència musical trobem a sitgetanes que s’ hi han dedicat. Un referent ha estat la senyora Esperança Urgell, esposa del mestre Torrents. També la  Mª. Dolors Ferret Camps i la Montserrat Almirall Andreu. La recordada i estimada “senyo”.  

   A totes les dones, sitgetanes o no, el més sentit homenatge amb motiu del dia de la dona que es va celebrar ahir, amb jornada de vaga  inclosa a favor dels seus drets. El mateix dia que el nostre poble rebia a una bona representació de totes elles. Les que han tornat a la vila portades per la seva afició  a aquesta modalitat creativa i artística  anomenada patchwork.

   Elles, les dones, han estat i seran sempre un referent en el món civilitzat on s’han preparat per accedir, amb igualtat de condicions, a càrrecs de màxima responsabilitat. I si abans dèiem que a casa els pantalons els portaven els homes, quan elles també els van començar a vestir, aquest símbol jeràrquic ha esdevingut una altra personificació  de la igualtat.  Arribats aquí, no cal entrar  en més detalls.

                                                                                                                                    J. Y. M. 

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 9 de març del 2018 )