ESCENARIS DE FESTA

   

  La nostra Festa Major té molts escenaris i, durant tot l’any, va teixint un bon nombre d’incògnites que es resolen durant aquest mes de juliol. La primera ha quedat desvetllada quan, en l’escenari amb el bonic teló de fons com és la nostra Biblioteca Santiago Rusiñol, es va presentar  el que serà l’atractiu cartell de la Festa, obra de la Kàtia Plana, qui ha tingut la brillant idea de fer-hi participar totes les cosidores que, en un moment o un altre, treballen per la causa o fan repunts per deixar ben cosit tot el que, artísticament, té a veure amb els neguits culturals i associatius del nostre poble.

Tot això en un mes de juliol que, a part de la sufocant calor que estem patint, ha estat prolífer d’esdeveniments. Va començar el diumenge dia 5 amb el pas del Tour de França pel nostre poble, un fet que ha creat molta expectació, prova d’això és que l’escenari per on ha corregut s’ha vist molt concorregut de gent que ha gaudit del moment, perquè en qualsevol cursa ciclista el seu pas es desenvolupa en un instant, quan t’adones els participants ja es perden de vista davant de la teva mirada. 

    He recordat en Miquel Utrillo i Vidal, que tenia predilecció per les curses ciclistes, sobretot per la Vuelta, en què participava en la seva faceta de periodista, les seves cròniques les publicaven  rotatius madrilenys. Una activitat que va desenvolupar durant la dècada dels seixanta, en ple apogeu del gran ciclista Federico Martín Bahamontes. Quan acabava la temporada ciclista tornava al seu poble, al pis que tenia llogat a la família Peris al carrer de Sant Gaudenci. Només arribar-hi es vestia amb el mambo florejat, calça curta i espardenyes de betes, i s’acompanyava d’una gran dosis de conversa escandalosa que impartia a tort i a dret  per on passava i en els locals que freqüentava. 

   Una setmana després, el diumenge 12, l’escenari escollit va ser el de la parròquia, amb motiu de la celebració del nomenament de diaca permanent del nostre amic i sitgetà Esteve Ferré i Planas. Aquesta cerimònia era la continuació de la celebració que havia tingut lloc a la seu de diòcesi de Sant Feliu, on el seu bisbe, fra Xabier Gómez, en va fer l’ordenació, acte que també va comptar amb una bona representació sitgetana.

   La nostra església  em va recordar un ofici de Festa Major, amb molts moments emotius que l’Esteve va saber encomanar als qui el vam acompanyar. Aquest és un pas important que consolida la fe que professa i que pot sentir-se molt cofoi d’aquest acompanyament i de la implicació que li ha demostrat tot el poble, així com de la presència sacerdotal a l’altar. Aquest va estar presidit per l’actual rector, mossèn Rafael Vilaplana, i el seu antecessor, mossèn Josep Pausas, a més del qui va ser vicari, mossèn Josep Ramon, i el també sitgetà i monjo de Montserrat, Josep Enríquez, entre d’altres. Sense oblidar-nos d’en Pere Jou, que és un eficient escolà, persona molt vinculada també a la parròquia i de qui cal destacar la gran ajuda que hi dispensa.

Sort en tenim, de l’Esteve, que està permanentment pendent de tot el que es desenvolupa en ella i que vetlla, en tot moment, perquè tot surti bé. Detallista com és, a partir d'ara ho serà també com a integrant de la nostra  comunitat religiosa.

   I la gran prova ciclista que pràcticament va començar entre Barcelona, Tarragona i Sitges, ha acabat als carrers de París. Entremig, el campionat mundial de futbol que s’ha saldat amb la victòria de la selecció que ha comptat amb diversos jugadors de la plantilla del Barça. Un mèrit, aquest triomf esportiu, en què no hi hem de barrejar la política, perquè és el resultat de l’esforç, la dedicació i el talent dels esportistes que practiquen aquest esport per tal d’aconseguir guanyar.

   Ahir l’escenari era La Torreta, un espai que mira al mar i on ens vam aplegar per guaitar a la Festa Major que ja s’albira no gaire lluny. De la mà de la Comissió, que presideix en Xavi Salmerón, hem conegut els seus protagonistes, així com detalls i novetats de la mateixa. Abans, però, compartirem altres escenaris, com aquest pel qual sentim molta estima i devoció: el Vinyet. Sortosos nosaltres, que disposem de tants escenaris -i quasi tots per fer sobresortir les nostres festes- i també els moments estel·lars del nostre viure quotidià.

                                           J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 31 de juliol del 2026)

DE CAMPDÀSENS AL TOUR

 Fotografia de l'any 1972 on hi apareixen aquells mítics "Amics del Garraf"

Aquest cap de setmana coincideixen moltes coses: unes amb connotacions populars i una altra amb segell internacional. Torna la festa de les Cases Noves i, com al Poble Sec, la seva característica més evident és l’afegitó de "popular" que caracteritza totes dues festes. Però també se li pot atribuir a la de Campdàsens aquesta denominació tan específica, una identificació que s’avé amb el tarannà de les persones que hi participen: la gent de casa nostra.

Tant al Poble Sec com a les Cases Noves, un dels actes que els distingeix i fa lluir la popularitat esmentada és la revetlla. Sobretot el ball que s’hi fa i que em recorda uns amics que hi sentien una especial predilecció, com en Josep Ferret i Camps, que va ser durant molts anys operari del taller de casa, i la seva muller, la Isabel Tutusaus Peñas; els quals, a més dels lligams de familiaritat que els unien, tenien passió pel ball. Eren d’aquells que ballaven des de la primera peça fins a l’última.

I això fa que, per a molts, aquestes festes de barri siguin un motiu de diversió que s’espera amb un cert deliri, cosa que fa que la gent del propi barri i dels que viuen en altres sectors del poble hi acudeixi i, una vegada allà, hom s’hi trobi bé. Perquè no calen gaires faustos per divertir-se: envoltar-se d’amics i coneguts en un ambient distès i festiu és suficient motiu per gaudir de la festa, mai millor anomenada, popular.

Consumida amb comptagotes la nit de revetlla, el ressorgir del nou dia promet. Fa anys que a Campdàsens s’hi anava a peu; els integrants de la fotografia així ho feien, i no només s’hi dirigien caminant el dia de la seva festa, sinó que també recorrien tots els camins del Garraf qualsevol diumenge de l’any. Amics als quals els entusiasmava la muntanya, amb predilecció per les que tenien tan a prop. Sospesades les circumstàncies referents a l’amistat i l’arrelament a la terra del massís, es van agrupar sota un enunciat: "Amics del Garraf". No haurien pogut trobar cap identificació més encertada que aquesta.

Caminar amb ells no era només fer exercici, sinó que també aprenies lliçons magistrals de toponímia local, de detalls carregats de popularitat i de vivències que els seus components havien viscut i les transmetien als qui freqüentaven la muntanya o el taller d’en Sebastià Yll Bages , que compartia saviesa amb el seu fill Joan. Sense oblidar-nos d’un altre dels puntals de la festa, en Joan Ferrer, de can Terradeus. Perquè tots plegats van voler recuperar aquesta festa camperola i no només ho van aconseguir, sinó que perdura fins als nostres dies gràcies al relleu de la colla d’amics que hi posa l’ànima i la il·lusió perquè aquesta no decaigui.

En el nostre poble hem tingut la sort de disposar d’uns entreteniments que s’han completat amb les obligacions que cadascú de nosaltres hem desenvolupat. Així mentre a uns els agradava anar a caminar per la muntanya, altres els agradava anar a nedar i també els qui tenien el cigró per la bicicleta. Era poble també de bons ciclistes i d’acollida d’altres, com es produïa cada diumenge en el Bar Español que regentava l’amic Joan Ossó. Sota el tendal de la terrassa s’hi repartien un bon nombre de bicicletes, mentre que els ciclistes esmorzaven sense mirament. Desprès, tips com a “guitllos”, totes les pujades els hi semblaven ports de primera categoria.

En Ramon Viñola va regentar un local de venda i reparació de bicicletes i motos. Mentrestant, “Ciclos Pérez” s’obria camí al carrer de les Parellades, i ciclistes com en Mela, els Ollé, en Bartomeu Lluís, en Salvador Paretas, en Bruno (aquest darrer cada dia pujava amb bicicleta fins a la Trinitat) portaven la seva afició a la bicicleta al màxim; molts estaven associats a la Penya Ciclista Maricel, que tot sovint organitzava curses, essent les més populars les que tenien lloc per la Festa Major.

Els qui tornin de Campdàsens, juntament amb els que haguem sortit al Passeig o a la carretera, serem testimonis d’un fet extraordinari: el pas del Tour de França pel nostre poble. Això són paraules majors, però una cosa no treu protagonisme a l’altra. Perquè viurem un cap de setmana amb connotacions festives, populars i de fama internacional. I tot plegat ho assimilarem  des de l’estima als valors que ens distingeixen com a poble. Al text dels cartells que trobem en el recorregut: “ Tu pots” hi podríem afegir un de molt emprat quan es tractava de donar suport a un esforç físic: “Apreta pigat “ .