PETIT SANT BARTOMEU

    

       Un 25 de setembre d’un d’aquests anys passats, ens trobaven de pas per la ciutat de Pamplona i quina no va ser la nostra sorpresa quan vam coincidir amb un seguici festiu, amb gegants i tot el folklore corresponent. Ens afanyarem a preguntar el motiu de la celebració i ens van assabentar del que es tractava: “San Fermín chico”. Commemoren el martiri del Sant  i sembla ser que aprofiten per celebrar la festa petita.

     Això de les mides, quan es tracta de mesurar la magnitud de la festa, és molt relatiu. Perquè no hi ha cap celebració festiva que no sigui magnificada. A nosaltres ens passa, tenim una gran predilecció per la Festa Major, que celebrem en honor de Sant Bartomeu, però només amb un mes de diferencia tornem a estar de celebració, la festivitat de Santa Tecla, amb un seguit d’actes que poc es diferencien  entre una festa  i  l’altra.

     Tornant a les mides, ara ens centrarem en les mesures de la imatgeria. La imatge més alta que es venera a la comarca del Garraf és la de sant Pau, que a Sant Pere de Ribes celebren la seva conversió el 25 de gener i és considerada la festa major petita. Per la corpulència i alçada de l’Apòstol s’ha convertit en un referent, quan ho comparem amb una persona d’alçada  considerable , dient-li: “ets alt com un Sant Pau”.

    Si més no la  que aquests dies s’exposarà  on ha designat el pendonista i  sortirà al carrer en processó, la imatge de Sant Bartomeu, és una bonica talla d’estil barroc que es trobava a Campdàsens per ser propietat de la família Robert, fins que va passar a ser-ho del poble. Les mesures no són gaire grans.

    De les mans del nostre artista, en Daniel Monzó i Bertran, ha sorgit aqueta imatge de Sant Bartomeu, la fotografia de la qual he volgut que il·lustrés el meu article. En Daniel ens ha delectat amb totes les figures del nostre folklore, especialment  les parelles de gegants, el drac i l’àliga... i ara ens sorprèn amb una reproducció exacta d’un  Sant Bartomeu  petit. És una aportació més al conjunt de la seva obra festamajorenca.

    Com ho han fet altres artistes locals els quals han pintat la Festa. Com el propi Felip Masó i Falp amb la seva espectacular i fantasiosa  obra de la Processó de Sant Bartomeu. Un altre ha estat l’Agustí Ferrer Pino, autor del drac que el va pintar amb uns colors que van desaparèixer al repintar-lo de nou. Després dels anys, en Josep Pascual, el va restaurar i li va tornar el colorit original . Com que la moda de la fotografia està tan secundada, he pensat afegir-me a les pinzellades dels pintors/res que han dedicat obra a la nostra Festa. Entre altres el mateix Agustí Ferrer, que  va deixar pintats quadres d’aquesta temàtica, amb preferència pel ball de bastons i del  mític flabiolaire en Pep Capelles. Un altre artista que va pintar la Festa va ser el recordat Salvador Marcet, en”Teio” . També l'Agustí Albors, autor de les esperades i sensacionals portades de l'Eco dedicades a la festa. En  Ramon Cenzano, en Pere Ros . En Rafel Monzó, germà de l’autor d’aquesta petita i extraordinària obra d’art. La Núria Bartés i la Núria Corretgé, la Núria Fortuny. Així com la Blanca Benitez Montané, autora del cartell d’aquest any i el de la Festa Major del 2007. Que ens fa recordar a la seva mare,  la Blanca Montané que havia pintat amb aquarel·la els llocs més significatius de casa nostra. La filla ha superat a la mare, com ha de ser, i ens delecta  pintant  la nostra Festa amb una inspiració sublim.

  El Petit sant Bartomeu, obra d’en Daniel Monzó, el meu veí, és fruit del bon record que va deixar la presència del  gran, quan aquest va estar exposat al taller de casa. Allà on l’ombra dels plataners va acollir a la gent amiga que s’hi va apropar. Entre ells la Rosa, la mare de l’artista, a qui el detall de tenir la imatge tan a prop de casa seva la va fer molt feliç i en va gaudir plenament.  Ha passat un any i ara Sant Bartomeu i després Santa Tecla,  aquesta imatge obra de l’escultor Pere Jou, tornaran a tenir el seu protagonisme. Quan s’escaigui  seran exposades per a complaença i admiració de la gent del poble.  Després  d’intervenir-hi  les bones arts i el gust exquisit  amb el qual ens té acostumats l’amic Esteve Ferré i el seu equip.

   Que tinguem tots, una bona Festa Major.      

                                                                        J. Y. M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el18 d'agost 2017)

SANT BARTOMEU ENTRE FUSTES

    Quan el proper dilluns  tornem al taller ho farem contents de saber que ens visitarà  Sant Bartomeu.  Està aviat dit això. Serà  un visita  excepcional,  perquè la seva presència en el nostre  espai no és ni serà freqüent. Podem referir-nos a un visitant  poc exigent,  que es mereix tots els respectes. Vindrà acompanyat d’una comitiva festiva que, des de la seva casa, es dirigiran a aquest carrer que no  té res d’interessant, que per no tenir no té ni sortida, si més no, en aquestes hores del matí, ofereix un aspecte de carrer privilegiat. Amb els arbres que li donen ombra.  I que la gent de més edat anomenen  el torrent, perquè no ho ha deixat mai de ser.

    Un carrer que arrenglerava les dependències de l’anomenada fàbrica nova dels germans  Benazet. Un espai on han compartit protagonisme les sabates, també les gasoses que embotellava el Sr.  Magrans, “en Mamita”,  i fins i tot, no ser qui,  hi despatxava llegiu. Allà,  en els mateixos  baixos,  hi va obrir un taller de calçat en Pablito Garcia. Just al costat de la casa on hi ha viscut, fins que ens va deixar, un personatge molt conegut que més aviat tenia fama del que no era, però com a la  gent ens agrada portar les comptes dels demés, a la Rosa Ballaster Carbonell la coneixien més per “la millones“que no pas pel seu nom. La seva casa limitava amb la fàbrica de capses de cartró de can Selva.  I per l’altra costat, al final del corraló, la casa que va fer construir un dels germans  “Pericos”, en Pepito Balcells, que va tenir dos fills en Pere i en Josep   Lluís. “Festeros” , sobretot del Carnaval del Retiro del qual  presumien enfundats  amb les mítiques americanes verdes, tot  acompanyant a la xaranga que venia  de les terres de Pamplona, de per allà el poble on n’era oriünda   la seva  mare. I que durant els dies que durava la festeta  s’hostejaven en els apartaments d’unes quantes cases més enllà de la seva. Allà on, en els baixos, hi viu la Rosa Bertran, filla de l’Agustí del Coro, junt amb el seu fill en Daniel Monzó, molt vinculat a la Festa Major per la gran quantitat de gegants i dracs que ha realitzat i que són unes singulars obres d’art.

    Una mica més enllà de la casa de la Rosa Ballester  hi havia el garatge de la fàbrica Benazet i en el pis de sobre la vivenda del xofer. Avui  en aquells baixos està ubicat  aquest petit  taller familiar  que comptava amb  la presència del meu pare Josep i el seu germà, l’ oncle Joan. I també amb la col·laboració d’en Josep Ferret Camps, el qual  va passar bona part de la seva vida laboral al nostre costat. En Josep es va jubilar, el pare ens va deixar i va quedar l’oncle Joan amatent a la feina del seu fill David i de la meva. Fins a l’últim moment va acudir al taller i en aquesta darrera etapa, deslliurat del treball físic, venia i s’arrambava en aquestes portes grans, les originals de quan hi havia el garatge., i des d’allà contemplava el pas del temps. Ara, degut a la immediatesa de tan  distingida visita, el seu net, en David Yll Àvila, les ha envernissat acuradament, seguint amb la consigna de  que tot ha de fer  goig.

   Quan aviat  hi arribi Sant Bartomeu  es faran presents el garbuix de tots aquests records i, a més, l’acompanyarà l’olor de fusta que nosaltres ja no notem. Flaire que  es barrejarà  amb el perfum de les flors que amb tanta delicadesa i bon gust  hauran disposat  l’Esteve Ferré i la Fina, la seva mare. Sense oblidar-nos de la col·laboració que també hi ha esmerçat l’Ignasi Rubí i en Josep Carbonell  a qui ells, recordant també els seus avantpassats, l’anomenen en Japet.I en Jordi López.

    I aquesta arribada, respectant les diferències, em recordarà quan a casa la Rosa Ballester li portaven aquelles caixetes que guardaven la imatge de la Sagrada Família, de sant Josep... i que ella exposava, amb una llàntia encesa, a l’entrada de casa seva. Fins que a l’endemà o quan estigués establert, l’anava a portar a la casa que la seguia en el torn.

   Quasi amb la immediatesa de la permanència d’aquella caixeta,  a la imatge de Sant Bartomeu la passaran a recollir just a l’endemà. I, per acompanyar-la de  tornada a casa, la comitiva encara serà molt més nombrosa i folklòrica de quan la van portar. Haurà estat una visita de metge, la qual haurà servit per curar  o afeblir els desànims de tot plegat, retornant l’alegria que l’acompanyarà carrer enllà.  No podrà estar més entre nosaltres  perquè al dia següent   ha de   presidir l’Ofici religiós. Tot i que  tornarà a sortir al carrer,  en lluïda processó,  al vesprejar.

     Com a amfitrió  que sóc de la seva estada al taller de casa, junt amb els meus fills, en Joan i la Carme, els quals  m’acompanyen en l’honor que m’ha estat atorgat, convidem a  tot el poble de Sitges a apropar-se fins al  taller, a compartir la satisfacció que representa tenir tan a prop   la imatge de Sant Bartomeu.  Igualment us convidem a que   l’acompanyeu en la processó que es fa en el seu honor, ja  a les acaballes del dia. Diuen que la processó és llarga, nosaltres hi afegim, i el ciri és curt, si més no és un privilegi participar d’aquest acompanyament festiu i emotiu que només té lloc dues vegades a l’any, per Sant Bartomeu i per Santa Tecla. En honor dels qui són els patrons de la nostra Vila.

  Quan tanquem les portes del taller la normalitat  planarà  per entre la intimitat del passatge i tot tornarà a ser com abans.  Quedarà, per sempre més, el record de l’estada d’un convidat d’excepció  dintre del redós d’un taller familiar .  Però  tot això sona a final, a comiat, i encara està tot per fer.  Gaudim del moment,  de la nostra Festa Major  i per aquest motiu i pels altres esmentats els hi desitjo que la visquin amb tota la intensitat.

  Mentre ens afegim al clam generalitzat; “Gloriós Sant Bartomeu que de Sitges sou patró” .

                                                                                              J. Y. M.

     ( Article  publicat a l'Eco de Sitges el 22 d'agost del 2016)