Quan el proper dilluns tornem al taller ho farem contents de saber
que ens visitarà Sant Bartomeu. Està aviat dit això. Serà un visita excepcional,
perquè la seva presència en el nostre
espai no és ni serà freqüent. Podem referir-nos a un visitant poc exigent, que es mereix tots els respectes. Vindrà
acompanyat d’una comitiva festiva que, des de la seva casa, es dirigiran a
aquest carrer que no té res
d’interessant, que per no tenir no té ni sortida, si més no, en aquestes hores
del matí, ofereix un aspecte de carrer privilegiat. Amb els arbres que li donen
ombra. I que la gent de més edat
anomenen el torrent, perquè no ho ha
deixat mai de ser.
Un carrer que arrenglerava les dependències de
l’anomenada fàbrica nova dels germans
Benazet. Un espai on han compartit protagonisme les sabates, també les
gasoses que embotellava el Sr. Magrans, “en Mamita”, i fins i tot, no ser qui, hi despatxava llegiu. Allà, en els mateixos baixos, hi va obrir un taller de calçat en Pablito
Garcia. Just al costat de la casa on hi ha viscut, fins que ens va deixar, un
personatge molt conegut que més aviat tenia fama del que no era, però com a la gent ens agrada portar les comptes dels demés,
a la Rosa Ballaster Carbonell la coneixien més per “la millones“que no pas pel seu nom. La seva casa limitava amb la
fàbrica de capses de cartró de can Selva. I per l’altra costat, al final del corraló, la
casa que va fer construir un dels germans “Pericos”,
en Pepito Balcells, que va tenir dos fills en Pere i en Josep Lluís.
“Festeros” , sobretot del Carnaval del Retiro del qual presumien enfundats amb les mítiques americanes verdes, tot acompanyant a la xaranga que venia de les terres de Pamplona, de per allà el
poble on n’era oriünda la seva mare. I que durant els dies que durava la
festeta s’hostejaven en els apartaments
d’unes quantes cases més enllà de la seva. Allà on, en els baixos, hi viu la
Rosa Bertran, filla de l’Agustí del Coro, junt amb el seu fill en Daniel Monzó,
molt vinculat a la Festa Major per la gran quantitat de gegants i dracs que ha
realitzat i que són unes singulars obres d’art.
Una mica més enllà de la casa de la Rosa
Ballester hi havia el garatge de la
fàbrica Benazet i en el pis de sobre la vivenda del xofer. Avui en aquells baixos està ubicat aquest petit
taller familiar que comptava amb la presència del meu pare Josep i el seu germà,
l’ oncle Joan. I també amb la col·laboració d’en Josep Ferret Camps, el qual va passar bona part de la seva vida laboral al
nostre costat. En Josep es va jubilar, el pare ens va deixar i va quedar
l’oncle Joan amatent a la feina del seu fill David i de la meva. Fins a l’últim
moment va acudir al taller i en aquesta darrera etapa, deslliurat del treball
físic, venia i s’arrambava en aquestes portes grans, les originals de quan hi
havia el garatge., i des d’allà contemplava el pas del temps. Ara, degut a la
immediatesa de tan distingida visita, el
seu net, en David Yll Àvila, les ha envernissat acuradament, seguint amb la
consigna de que tot ha de fer goig.
Quan
aviat hi arribi Sant Bartomeu es faran presents el garbuix de tots aquests
records i, a més, l’acompanyarà l’olor de fusta que nosaltres ja no notem.
Flaire que es barrejarà amb el perfum de les flors que amb tanta
delicadesa i bon gust hauran disposat l’Esteve Ferré i la Fina, la seva mare. Sense
oblidar-nos de la col·laboració que també hi ha esmerçat l’Ignasi Rubí i en
Josep Carbonell a qui ells, recordant
també els seus avantpassats, l’anomenen en
Japet.I en Jordi López.
I aquesta
arribada, respectant les diferències, em recordarà quan a casa la Rosa
Ballester li portaven aquelles caixetes que guardaven la imatge de la Sagrada
Família, de sant Josep... i que ella exposava, amb una llàntia encesa, a
l’entrada de casa seva. Fins que a l’endemà o quan estigués establert, l’anava
a portar a la casa que la seguia en el torn.
Quasi amb la immediatesa de la permanència d’aquella
caixeta, a la imatge de Sant Bartomeu la
passaran a recollir just a l’endemà. I, per acompanyar-la de tornada a casa, la comitiva encara serà molt
més nombrosa i folklòrica de quan la van portar. Haurà estat una visita de metge,
la qual haurà servit per curar o afeblir
els desànims de tot plegat, retornant l’alegria que l’acompanyarà carrer enllà.
No podrà estar més entre nosaltres perquè al dia següent ha de presidir l’Ofici religiós. Tot i que tornarà a sortir al carrer, en lluïda processó, al vesprejar.
Com a amfitrió que sóc de la seva estada al taller de casa,
junt amb els meus fills, en Joan i la Carme, els quals m’acompanyen en l’honor que m’ha estat
atorgat, convidem a tot el poble de
Sitges a apropar-se fins al taller, a
compartir la satisfacció que representa tenir tan a prop la
imatge de Sant Bartomeu. Igualment us
convidem a que l’acompanyeu en la
processó que es fa en el seu honor, ja a
les acaballes del dia. Diuen que la processó és llarga, nosaltres hi afegim, i
el ciri és curt, si més no és un privilegi participar d’aquest acompanyament
festiu i emotiu que només té lloc dues vegades a l’any, per Sant Bartomeu i per
Santa Tecla. En honor dels qui són els patrons de la nostra Vila.
Quan tanquem les
portes del taller la normalitat
planarà per entre la intimitat
del passatge i tot tornarà a ser com abans.
Quedarà, per sempre més, el record de l’estada d’un convidat
d’excepció dintre del redós d’un taller familiar
. Però tot això sona a final, a comiat, i encara està
tot per fer. Gaudim del moment, de la nostra Festa Major i per aquest motiu i pels altres esmentats
els hi desitjo que la visquin amb tota la intensitat.
Mentre ens afegim al clam generalitzat; “Gloriós Sant Bartomeu que de Sitges sou
patró” .
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 22 d'agost del 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada