Obrir i tancar la porta de l’ermita de Sant Pau, correspon als ermitans que en tenen la clau. Aquest cronista va ser testimoni de l’amabilitat d’aquests, quan un dia que m’hi vaig apropar i, mentre voltava encuriosit pel seu exterior, em van preguntar si volia veure el seu interior, detall que els hi vaig agrair molt. A l’obrir la porta s’accedeix a una ermita lluminosa, de parets blanques, de dimensions espaioses i amb la imatge de Sant Pau que la presideix. I si et causa bona sensació en el moment d’entrar-hi, aquesta no queda desvirtuada en el moment de la sortida, perquè el full de la porta que queda oberta, emmarca una postal d’un Ribes que ha crescut molt, però que des de aquest emmarcat el poble es redueix a la imatge de la seva majestuosa església, la qual sempre l’he considerat massa gran, es nota que quan la van construir no venia d’un pam, ni per qüestió de terreny, ni tampoc monetàriament. Una església construïda per a ser vista des de lluny, nosaltres ja l’albirem de de la creu de Ribes. Si era aquest l’objectiu, ho van ben aconseguir.
Demà, dissabte, festivitat de Sant Pau, els ribetans celebren la seva Festa Major d’hivern, on la seva ermita aconsegueix un protagonisme destacat. Un detall que em cridava molt l’atenció, era l’elegància que mostraven la gent del poble per aquesta ocasió. Destacant la presència de les ribetanes amb els seus elegants vestits, però sense perdre de vista un detall que ha estat el complement identificatiu dels ribetans. Els agradava vestir amb un barret, que l’anaven alternant i escollint les seves teles, segons fos la temporada. Curiosament a Sitges, llevat excepcions com, entre altres, el Sr. Salvador Soler i Forment, Josep Carbonell i Gener..., el barret no ha cobert gaires més caps, més aviat es tendia a fer servir la boina. Com la que portava el mestre Pallarès, l’Agustí Montornès Pino...
Com home de boina també ho era el ribetà Josep Rafel de can Maurici, que a més de fuster també era músic. La resta: el Sr. Jacas, tots els Ramos, el Sr Rossell de can Quirico i també en Sadurní Mestre Butí de can Paf, entre altres, eren gent de barret.
Que per cert els barrets que coincidien per Sant Pau a l’ermita, eren el del Sr. Jacas, els Ramos, oncle i nebot i en Sadurní. Aquest hi acudia, elegantment vestit, com a membre de la banda de música que amenitzava la cercavila de la pujada i de la baixada. Company seu era en Josep Torrens Urgell, al qual l’elegància estava barallada amb ell, res a veure amb el seu pare en Manuel Torrens i Girona, que també era home de barret. Per a l’ocasió en Josep tocava la caixa i poca broma, havia fet tots els cursos al Conservatori de Liceu i això li permetia ser un caixista d’estudis. Tenia tècnica, però molt poca jeia quan l’havia de tocar, on se li apoderaven els tics i, sobretot, la manca d’elegància en el moment de la interpretació. Fet que desesperava al de can Paf, que si no li va agafar un treball, quan el veia tocar, poc li deuria faltar. Pulcre com era l’home en el vestir i quan tocava els platets, no podia suportar la manera com en Josep tocava la caixa, on donava la sensació que, en un moment o altra, es trencaria. Aquest fet treia de polleguera al company músic, que li dedicava unes bronques descomunals, a les quals el caixista no s’immutava. Si més no aquesta actitud d’en Sadurní obeïa a un rerefons, l’home estava obsessionat a quedar bé en el seu poble i trobava que l’actitud d’en Josep, que anava entrejat però descamisat, amb la caixa arriada que li tocava allò que no sona, no era la imatge que el ribetà volia transmetre de la banda a la gent del seu poble. El fumut era que en Josep, per aquesta mena de cercaviles, en tenia la plaça fixa, perquè preferia el timbal que haver de bufar el clarinet. I com que no convocàvem oposicions..., la plaça era seva.
Tot plegat, un pas de comèdia. Davant de l’actitud pulcre i elegant que mostraven els ribetans, que vestien amb barret. Un complement que els distingia i els resguardava el cap del fred del mes de gener.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 23 de gener del 2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada