En uns anys en què anar ben vestit no tenia res a veure amb l’economia familiar, la gent es mudava per diferencia un dia de cada dia amb els diumenges i dies de festa. L’excepció la trobaven en els senyors de la colònia, que es mudaven cada dia per anar al despatx dels seus negocis a Barcelona. I com que l’amo s’hi presentava mudat, els empleats no havien de desentonar i, per consegüent, també vestien elegantment. Si anaves a l’estació a primera hora del matí, la gent que esperava el tren anaven elegantment vestida. I no només es concretava aquesta elegància entre aquells que hi anaven a treballar, sinó que pel simple fet de viatjar a la capital la gent es mudava.
Així, en Josep Roca Colet que durant tota la seva vida laboral va treballar a Barcelona, sempre va portar americana i corbata i n’estava tan acostumat que quan es va retirar, aquesta va continuar sent la seva indumentària. Durant tots aquells anys, un referent de la moda masculina va ser Sr. Pantaleoni que, com altres, estiuejava a la vila i anava i venia cada dia de Barcelona, on regentava la reconeguda sastreria, Pantaleoni Hermanos. Una marca que anava lligada a la també prestigiosa Sastreria Modelo, de la Rambla de Canaletes, a la qual també s’hi van associar altres marques, fins el moment del seu tancament.
Quan ja avançada la tarda arribava el Sr. Pantaleoni a Sitges, es retrobava amb el seus amics en el Passeig i junt passejaven, elegantment vestits, conferint a aquell espai un toc d’elegància i distinció, on ningú desentonava perquè tothom anava ben vestit, sinó tan elegant com aquells senyors, perquè era un dia de cada dia, sí de manera molt correcta i digna.
Mentre escric em ve al pensament el que m’havia explicat la Toya que, junt amb la seva germana la Rosa Peris, van vestir a unes quantes generacions de sitgetanes, sitgetans i gent de la colònia. Entre la seva clientela la Toya tenir als fills d’aquests senyors, que havien heretat el bon gust en el vestir de les seves famílies i es mostraven poc exigents en el moment de visitar la botiga de la nostra amiga. S’ho emproven i tot els hi estava bé mentre exclamaven: “me queda de puta madre”. Cosa de la qual ella se’n alegrava; embolica i “piticling”.
Eren els mateixos que semblava que volien avançar-se a les temporades, perquè a començament d’abril ja vestien amb màniga curta i, a l’agost, per anar a veure el Castell de Foc, es posaven un
jersei. Potser per cridar l’atenció i ser més originals que cap altre.
Sense oblidar-nos de les botigues de roba masculina que van influir en les maneres de vestir dels sitgetans. En ple Cap de la Vila hi havia la sastreria i botiga “El Siglo” del senyor Albert Carbonell Parera i el seu fill, en el carrer Parellades, El Pic, de la família Bassols. Com menció especial es mereix la botiga d’en Sebastià de la roba, del carrer Jesús, que desprès va regentar el fill d’aquest, en Joan Carbonell i la seva muller, junt amb la Blanquita i l’home d’aquesta en Gaudenci Mirabent. També el senyor Manuel Requena Galdeano i la seva esposa la Lucia Pérez i les seves filles, de ca la Requena. Uns i altres proporcionaven als homes, d’una certa edat, les populars “Guayaberas”. Sent les preferides les de color blanc i si a més es combinava amb un pantaló del mateix color, l’elegància estava assegurada .
Tot això ha vingut arran de referir-me a les robes “de quita y pon”, que avui n’hi ha per remenar i triar. I quan es vesteix igual els diumenges que els dia de cada dia.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 31 de gener del 2025 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada