Si tinguéssim de resumir el Carnaval en dues paraules, poques en trobaríem de tan adients com aquestes: alegria i disbauxa. El dos termes han anat de bracet, com hi van les parelles que participen en les Comparses de Vilanova. Dos Carnavals diferents però que coincideixen amb l’arribo tot i que a Sitges el fem el dijous i a Vilanova el divendres. Desprès tot i que les essències del Carnaval són les mateixes, canvia molt la manera de ser presentades. A Vilanova més informal, com és el cas de la desfilada del Vidalot, que té lloc el dimarts a la nit que ve d’una tradició que ha anat perdent força, com és llançar gra d’ordi i donar copets a la gent amb l’espolsa-matalassos. Tot i que encara hi ha algun grup que continua amb aquest costum, cada vegada en són menys. I tot al ritme de la marxa militar “El Turuta”.
A Sitges ens hem decantat per un Carnaval més espectacular, el podríem anomenar de lluïment. Però on cada vegada més hi trobem colles on predomina el “fardo”, que per mi amb tots els respectes a les colles de ploma, amb tots els components ben formats i seguint una coreografia molt assajada, on hi hagi el “fardo”, amb el seu ambient satíric i burlesc, aquest és el genuí, el divertit. Sense treure mèrits, faltaria més, al de lluïment.
En el transcurs de la presentació de la Reina, ja hem pogut veure, en les maneres de vestir del seguici i d’ella mateix, conformen uns plantejaments que ja no volen imitar la pompositat que llueixen altres famosos Carnavals. Per altra banda he tingut el plaer d’escoltar, entre les músiques que han acompanyat aquests escenificació, uns compassos de la marxa que no para de sonar en el Carnaval de Vilanova.
I sembla ser que l’arribada del Carnestoltes, per la creativitat i la sàtira que caracteritza a la colla de Paperets Club, la cosa es mourà entre el seu estil. Com el d’una empresa de construcció que ara se li ha girat molta feina. Mentre ja parlen de que acabaran les obres del Retiro en un tres i no res. I em va agradar que estan pendents de tots els detalls, quan un dels encarregats va preguntar on s’havia de col·locar el Gall. D’això se’n diu estar per la feina i no perdre el sentit de l’humor.
El nostre Carnaval ha sobreviscut a canvis generacionals. El dels nostres pares, que també era molt participatiu, amb la rivalitat que es creaven entre les societats del Retiro i Prado, per veure quina era la que treia més parelles al carrer. I que es va interrompre amb l’arribada del franquisme, on la festa de Carnestoltes estava prohibida, tot i això aquí a Sitges es va continuar sortint al carrer, fent honor a la sàtira. Aquell va ser el Carnaval que vaig viure en la meva joventut. En el qual ens havíem disfressat, amb la “caruta” que compràvem a la botiga d’en Pere Cosialls Hill. I per vestit, qualsevol roba posada amb una certa gràcia. Si érem espectadors ens posàvem al Cap de la Vila i allà hi acudien tots i sempre n’hi havia que sobresortien més que altres, dintre la picaresca, la sàtira i l’art de representar del que anaven disfressats.
Quan es van tornar a recuperar les rues, van sorgir unes colles que es van envoltar de creativitat, com aquella que anomenàvem de l’Auto Escola. O la colla del Cable, per ser en Pedro Sánchez i la Rosa Andreu Almirall un dels seus components. Era un altra incorporació que venia del Carnaval “d’antes” i que l’elegància amb que es vestien conferien categoria i bon gust al d’aquells anys. La suma dels quals va donar com a resultat la presència prematura del si no fos i ve que la Colla fa un pas al costat i dona al relleu a unes noves generacions. No fa gaire que ens ja deixat la Lolita Cloquell, esposa d’en Josep Serra, retiristes fins el moll de l’os, i components d’aquesta emblemàtica colla.
Si poguéssim disfressar els anys i que aquesta disfressa anés associada a recuperar tot el que s’ha perdut pel camí, la pregunta “que no me conoces ?” En el cas de recuperar “prestacions”, la resposta s’avindria a la quimera que diu: no et coneixerà ni la mare que et va parir. En lloc de la més pessimista, qui t’ha vist i qui et veu.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 28 de febre del 2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada