Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Duran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Duran. Mostrar tots els missatges

08 de novembre 2025

LA VIDA ENTRE POESIA


   


    Quan  anava a l’escola, a l’apropar-se Nadal, t’ensenyaven un vers que l’havíem de memoritzar. Era senzill però tenia un fons que, a més de nadalenc, resultava simpàtic, sobretot quan a la sobretaula  el recitàvem pujats a dalt de la cadira. Jo diria que era el primer encontre que teníem amb la poesia.
    Els versos nadalencs duraven uns quants anys, fins que allò de: “com que soc tan petitet i m’agraden els torrons…, sobretot pel que fa “al petitet”,  quedava desfasat. Així que el vers de Nadal va anar evolucionant amb l’edat, fins que t’acompanyava un cert sentit de la vergonya.

    A casa el vam continuar recitant fins i tot quan ja estàvem casats. Això sí, vam canviar el contingut pastoril per unes estrofes, que també les fèiem rimar i que servien per a fer  una mena d’inventari de tot el més rellevant que havíem viscut en el si de la família durant tot l’any. Amb un final on no hi faltaven els bons desitjos per aquestes festes. 

    El següent contracte amb la poesia era quan, els més poètics, dedicaven versos a les noies perquè consideraven  que la poesia era el llenguatge més bonic  per a comunicar-se amb la persona estimada. Fins que tenia el seu colofó, el dia del casament, quan el padrí de noces anava a casa la núvia a lliurar-li el ram i recitar-li uns poemes  sorgits  de la seva inspiració.

    Vet aquí quan la poesia  abraça una etapa important de la vida de cadascú. I de la mateixa que és molt personal sentir-se a tret per ella i dedicar-se a escriure’n  com han fet i fan les poetesses i poetes locals, que han deixat escrites pàgines brillants de poesia. Les més populars i que serveixen per enaltir  la tradició és la poesia de les Caramelles. Uns poemes dedicats a les noies sitgetanes, a la primavera i, evidentment, a la Pasqua. Un dels poetes que en va publicar un recull de les seves lletres en va se el director d’aquest setmanari, en Josep M. Soler i Soler, que va titular “Les meves lletres de Caramelles”, majoritàriament per a la Colla del Retiro. Sent el seu net l’Albert Soler i Marcé qui abans va publicar “Les Caramelles de Sitges”, un interessant treball sobre aquesta tradició i on també hi trobem les lletra  d’algunes de les Caramelles més emblemàtiques escrites per poetes de casa nostra. També poetesses com: la Toni Pañella, àvia d’en Joan Duran, la Maria Dolors Pujadas, la Maria Dolors Juan Ill, la Vinyet Panyella, la Maria de Frederic... i la qui fa poc  que ens ha deixat, la Lali Veges, han estat molt vinculades a la poesia de les nostres Caramelles.

     Sense deixar la tradició, arribem a la Festa Major i en ella hi trobem uns versos molt esperats, diferents, els dels dimonis. Que tot i ser escrits cercant la crítica, també els han de fer rimar una mica. Precisament fa poc que l’Alba Gràcia, ha publicat un interessant llibre, on els ha recopilat i mitjançant aquest versos es pot dir que es visualitza  la història del nostre poble, d’una manera divertida i amb un rerefons poètic que és el testimoni del més rellevant que ha passat al poble des de una Festa Major a l’altra.

    Fins que arribem a la Festa de la Poesia, de la qual demà dissabte es complirà els 18 anys, majoria d’edat. I que des de la primera edició han organitzat i conduït en Joan i la Cèlia. Una festa Per on han passat un nombre molt important de poetesses i poetes i que molts pocs s’han volgut perdre l’oportunitat de tornar-se a retrobar en aquesta convocatòria tan especial. De tots hem gaudit del millor de la seva obra, que recitaven en moments estel·lars de la festa. On prèviament han  tingut una  rebuda al més pur estil  d’en Rusiñol.

     A Sitges la poesia hi té dedicada una festa i que jo sempre, quan s’escau, tinc en el pensament el record de les poetesses i poetes locals i de fora, els que ens han precedit i els d’ara. perquè sense ells no tindríem tantes pàgines de poesia dedicades al poble i a la seva gent. Una quantitat tan gran, que ens fa adonar-nos que les nostres vides, han transcorregut entre poesia. Les que, en un moment o altre,  hem recitat, modestament hem escrit , o hem gaudit escoltant-la per part dels qui en saben. 

 

                                   J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 7 de novembre del 2025)

05 de juliol 2021

ENTRE EL SO DE LA GRALLA I LA POESIA





      Molts caps de setmana el nostre poble es converteix en un interessant aparador, on es mostren les essències de la cultura en totes les vessants. Tot emmarcat per les singularitats més destacables de la vila, com és el seu incomparable  paisatge que contribueix a que l’aparador atregui totes les mirades.

    El darrer dissabte es va produir un fet que ens fa pujar un graó més en aquesta anomenada “nova normalitat”. Quan se’ns ha permès poder-nos treure la mascareta mentre freqüentem l’aire lliure. Una sensació estranya em va causar sortir al carrer amb aquesta peça a la butxaca. I que tanta malícia feia quan  t’adonaves que no la portaves i havies de tornar a buscar-la. També de les dificultats que hi va haver per aconseguir-les quan  les autoritats sanitàries només aconsellaven que la portéssim. Les farmàcies tenien una llarga llista d’espera, mentre els hi arribaven a comptagotes. Davant la mancança es va aguditzar l’enginy de les persones que en van confeccionar de ben originals. 

    De totes maneres son moltes les persones que la segueixen portant. Perquè ha coincidit que el nostre poble registra el nombre més alt de contagis de tot Catalunya. Els més afectats els jokes que encara no estan vacunats. Una situació preocupant, quan én semblava que havíem guanyat la partida a la pandemia, malgrats que les autoritats sanitarios no ho han considerat mai així. Tot el contrari no deixen de manifestar que el virus encara és entre nosaltres. 

    El diumenge abans d’aquest alliberament, va tenir lloc al jardins del Retiro el ja tradicional concert de gralla i timbal, que es va aprofitar per presentar el programa que han preparat els components de l’Escola de Grallers de Sitges amb motiu dels cinquanta anys de la seva fundació, que entre altres va tenir al capdavant a en Blai Fontanals. I que el president actual, en Marius Collado ens va informar que per l’Escola hi han passat uns sis-cents aspirants a grallers i d’entre els quals ho  han aconseguit uns tres-cents. Que si els sumem amb les altres colles existents, el nombre total ens fa ser molt optimistes de cara el futur. Perquè les xifres garanteixen la continuïtat i al tenir la certesa que a Sitges difícilment tindrem manca de grallers.

     Un optimisme que no van poder mostrar el responsables d’organitzar la Festa Major d’antany, davant la manca de grallers i sempre pendents de que els pocs que hi havia el dia assenyalat acudissin a la cita. Quan hem de tenir en compte que, davant dels pocs mitjans de comunicació que hi havia, els grallers es pot dir que quedaven contractats quan just s’acabava la festa i els hi feien saber que per a la del proper any tornaven a comptar amb ells i a partir d’aquí a confiar.  

   Atenent que molts vivien en masies disperses per allà Begues i altres indrets, es desplaçaven fins aquí a peu. I allà al cantó de can Perico, si n’ha estat d’important aquest enclavament, els   organitzadors els esperaven, mentre no les tenien totes que hi fessin cap. Quan els veien arribar es deslliuraven d’una preocupació. Però llavors havien de tenir cura de cuidar de la seva imatge. Els portaven a la barberia per a que els afaitessin i tallessin el cabell, per a després tractar-los a cos de rei per tal de que quedessin contents i els successius anys no se’ls hi passes les ganes de tornar.  Amb els primers grallers locals es va donar el primer pas per a que el so de la gralla estigui garantit.

     La poesia ho ha tingut més bé, o si més no ha esdevingut font d’inspiració permanent de poetesses i poetes locals, els quals s’han afegit a la  ben nodrida representació del més reconeguts representants de la poesia d’arreu. Alguns d’ells com en Josep Carner, del qual acabem de celebrar el seu Any, desprès que els 2020 es van complir els cinquanta anys de la seva mor, i que va dedicar el seu carismàtic “ Madrigal a Sitges”.

    Que Sitges és també una vila de poetesses i poetes, ens ho recorden cada any els amics Joan Duran i Cèlia Sánchez-Mústich, organitzadors de la Festa de la Poesia, amb la col·laboració de l’Ajuntament i dels mecenes. Que torna aquest any  acomboiada per les avantatges que suposen poder moure’ns entre aquesta “nova normalitat”.

   Una festa que conserva el mateix encant i interès que la primera que es va celebrar. Que es correspon amb una originalitat i espontaneitat que la fan única. Sitges, la seva gent, sap convertir les petiteses del dia a dia, en sublims obres d’art.

    El so de les gralles, la poesia, formen part d’una tradició que ens ve de lluny i que pel camí s’hi ha anat integrant nous representants que han sabut mantenir, i si cap enaltir encara més, la vesant cultural a la qual em referia al començament. 

    Bé sigui amb el so estrident, però festiu, de la gralla, o amb les boniques paraules que sorgeixen de la poesia, inaugurem l’estiu amb aquests suggestius aires de festa que s’inicien aquí  i s‘escampen fins al llogaret  de Campdàsens, on  diumenge es celebra també la seva festa.       

     Quants ingredients per tornar a ser feliços. 


                                           J. Y. M.

( Articole publicat a l'Eco de Sitges, el 2 de juliol del 2021)

   

    

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez