Sempre s’ha dit, a veure qui li posa el cascavell al gat, donant per fet a que la gran majoria de gats són feréstecs i no se’ls pot manipular així com així. El que passa es que acostumen a ser difícils de domesticar. Allò que diguem, que no es casen amb ningú. Sembla ser, però, que cada vegada més, el gat, com animal de companyia, es va adaptant al confort de la llar i no en refusen, a no ser que els tractin malament. De ben segur que s’han adonat que estan millor a sota aixopluc que al carrer.
Els que viuen a la intempèrie sort tenen de les seves protectores, persones que a determinades hores els hi porten menjar i la colònia de gats ja les espera. Fins aquí ho tenen assumit, perquè els hi va la seva subsistència, però d’això a deixar-se pentinar hi va un abisme, doncs no es deixen ni tocar, no els importa anar despentinats. Que es fa més evident quan s’estarrufen i es mostren amenaçadors, mentre del seu interior deixen escapar un esbufec, tot preparant les ungles per si cal recórrer a l’esgarrapada com a defensa .
El carrer de casa, el de Pau Benazet, allà al torrent, era un carrer de gats. I ho va ser fins que no hi van deixar aparcar els cotxes, mentre no va ser així una colònia de gats i gates, compartien l’espai, tot aprofitant l’escalforeta que propiciava el motor del cotxe quan s’hi aparcaven. A més també tenien la seva protectora, la Rosa Ballester, més coneguda per la “Millones”, la qual atenia als que tenia a casa seva, que compartien atencions amb un parell de gossos, dels quals només em recordo del nom d’un: “el castís”, per ser un nom que es prestava a fomentar simpatia. Les atencions de la dona les compartia, també, amb els que vivien al carrer, que no eren quatre gats.
Vist el que he vist, tenir una certa passió pels gats no és una exclusiva de les senyores. Jo que he conegut al mestre Gabriel Pallarès, vaig poder comprovar que a ell que, no l`havia vist, ja no només córrer, sinó tampoc apressar el pas en cap moment, se li alterava aquesta parsimònia quan la Sra. Dolors Carbonell la seva esposa, l’avisava que un dels dos gats havia fugit. Que li havia dit!, engegava a córrer per anar l’encontre del fugitiu. Uns gats que en aquests dies de quaresma, mentre ell sopava, li feien companyia a damunt la taula i li motivaven la inspiració per compondre els compassos justos i necessaris per anar, al cap de poc, a fer el corresponent assaig de les Caramelles al Retiro.
Un altre amic que ara se’ns mostra apassionat del gats, és l’artista sitgetà Pepe Nebleza. Em va donar prova d’aquesta preferència quan, junt amb altres artistes, tot homes, van fundar el col·lectiu que van anomenar “Els quatre gats “, i no va tardar gaire que l’anunciat es pogués especificar encara més: gats i gates, degut a la incorporació, al grup, de pintores.
A partir d’aquí, en Pepito que, a més de pintor, és un bon músic i acordionista excepcional, sembla ser que quan es va jubilar de la seva activitat professional i davant la suposada falta de feina, no es va dedicar a pentinar gats, sinó que ha compaginat la pintura en totes les temàtiques i també s’ha especialitat a pintar gossos i gats, donant continuïtat a la denominació amb la qual són coneguts, per la veu popular, els artistes que es dediquen a la pintura artística i els anomenen, “pinta mones”. Més inspiradora i tendra és la fisonomia d’un gat que la d’aquests primats i menys perillosa de portar a terme. Total, que a l’amic li surten uns gats que només els hi falta miolar. Davant de tanta perfecció, tan sols cal saber si els models escollits són gats mesquers o gates maules.
Una col·lecció de tots ells, aquests dies, es poden admirar al pati de la Biblioteca Santiago Rusiñol. Curiosament en un barri on convivien gran quantitat de gats i gates i que la Tomasa, que vivia a frec del Mercat Vell, era una de les principals protectores de l’espècie. I fins i tot, el que són les casualitats, a l’Ajuntament hi havia treballat un servidor de l’ordre públic, a qui la mateixa veu popular mal l’anomenava, “el gato con botas”.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 15 de marca del 2024 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada