Les dues ermites, junt amb l’església parroquial, i l’ermita de la Trinitat es troben dintre la mateixa coordenada, o si ho prefereixen dintre un mateix traç d’una línia recta. M’ho va fer observar el recordat amic Ramon Soler, quan un dia em va convidar a pujar al campanar del Vinyet. Des d’allà a dalt es veia perfectament com els campanars de les tres esglésies, s’intuïa la Trinitat, coincidien en el mateixa alineació i camp òptic.
Però malgrat la proximitat al mar de les tres, l’ermita del Vinyet la podem considerar que aporta la vessant més camperola, pel fet de que el seu enclavament estava envoltat de camps i vinyes. Algunes s’enfilaven cap a la muntanya, a l’altre costat de la via del tren, hi trobàvem la masia de can Pei, propietat dels germans Carme i Salvador Soler i Forment i on, durant molts anys en van ser masovers la família Muntané. A sobre hi havia la hisenda de can Lleuger, on els últims que van treballar la terra van ser els germans Vicenç i Bartomeu Lluís. Aquest últim molt aficionat a córrer en bicicleta. En Bartomeu estava casat amb la Concepció Pàmies, del matrimoni va néixer la Vinyet. El pare va inculcar a la filla l’afició a l’esport i, aquesta, de ben segur desprès de tant contemplar el mar des de la masia, es va decantar per la natació. Esport on va aconseguir molts èxits i satisfaccions per a l’esport local.
Malauradament, aquests dies, la família ha patit una greu desgràcia. Quan a la matinada del passat dissabte es va incendiar el seu habitatge i a resultes del qual va morir l’espòs de la Vinyet Lluís i el pare d’en David i la Noemi, en Josep M. Martínez Rodenas. Una persona bona, senzilla i afectuosa amb tothom. La vida ens depara aquests sobresalts i que ens fa reflexionar sobre el febles que som i de com en un instant la vida fa un gir inesperat.
I que queda de tot plegat, a banda dels records? De ben segur ni que sigui un alè de fe, que no s’apaga mai, per punyents que siguin les circumstàncies, i que sobresurt en mig de tanta foscor. Com quan s’entra al Vinyet i la llum del cambril llueix amb poca intensitat, ara ja no, i avances en mig de la foscor i només aquella llum et guia en el camí i et permet trobar el teu lloc.
Però aquest mateix punt de referència es converteix en un esclat de lluminositat, quan es tracta de celebrar la vida. Com ha succeït durant la recent festivitat de Sant Esteve i en l’Ofici que es celebra en el seu honor. Efemèrides, on aquesta resplendor ha lluït més que mai, gràcies a la cura que en tenen els seus actuals administradors, en Josep Maria Rosés a qui acompanya la Conxita Bartés, la seva muller i la Marta Jordà junt amb la seva germana, l’Àngels.
Des de la mateixa administració s’ha informat de les millores que es porten a terme de manera continuada. Per a l’ocasió s’ha pogut admirar, des del cambril de la Mare de Déu, la cúpula sense cap entrebanc pel mig i que permet la visió complerta de totes les pintures realitzades per l’Agustí Ferrer Pino. Així com també la il·luminació de les pintures on hi ha l’Ecce Homo i que fa 50 anys que va restaurar l’Artur Duch. Sense passar per alt la restauració de l’altar del Sagrat Cor i del Pas de l’Oració de l’Hort, amb la col·laboració de la regidoria de Cultura.
I en mig de tot plegat destaca la restauració dels passos de la passió, obra de l’escultor pessebrista Manuel Muns, que li va encarregar el sitgetà Ramón Gumà. Ell era un apassionat de les coses del poble i un gran pessebrista. Quan va morir la seva esposa, la Rosa Pla i les seves filles, l’Elisabet i la Rosa Maria van fer, l’any 1997, donació al poble de Sitges de tot aquest conjunt, amb la condició que fos exposat permanentment al Vinyet. Desprès de la restauració esmentada, s’ha millorat l’espai on sempre han estat exposats, de manera que aquesta donació de l’amic Ramon llueixi com es mereix.
Demà, dissabte, l’ermita de Sant Sebastià celebra la seva festa que, gràcies a les atencions que també li dispensen els seus administradors, la Maria Dolors Carbonell Tutusaus i l’Esteve Ferré, fa molt de goig. Una ermita situada en un lloc privilegiat i on darrera seu, també s’estenien vinyes de moscatell i Malvasia, conegudes per les vinyes de la Mirona i d’Aiguadolç, que feia que tot plegat configurés el paisatge camperol i pescador que es vinculava a l’activitat del poble.
Avui, la franja litoral que s’estén des de la casa dels Vidal i Quadras fins a l’ermita, segons la meva opinió, conserva l’encant del Sitges mariner.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Siges el 19 de gener del 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada