Les vinyes que hi havia a frec de la creu dels Escarabats eren de moscatell, Ens podem imaginar el paisatge que s’albirava quan s’arribava Sitges per les Costes de Garraf. El verd intens dels pàmpols dels ceps contrastava amb el blau del mar i la combinació oferia una bonica postal, on la principal activitat dels seus habitants consistia en anar a pescar i a treballar la terra.
Aquest paisatge es va mantenir així fins que el poble es va anar expandit cap a les afores, degut al progressiu increment del nombre d’habitants, fins el punt que era necessari augmentar el nombre de cases per tal de fer front a aquest creixement . Ja en el 1918 es van construir al carrer Espalter 19 cases amb regim de cooperativa, on els qui van ser beneficiats per la concessió d’una d’aquestes cases pagava cada mes la quantitat de pessetes acordada. Com que l’import era assumible per les famílies, la veu popular les va denominar les Cases Barates.
Això va ser així fins que a l’any 1928 se’n van construir una altra fase, amb les mateixes condicions, al costat de l’Escorxador. I a l’any 1954, en els terrenys de sota Els Molins, es construeixen 16 blocs, amb un total de 102 pisos, els quals s’adapten al que ara anomenem vivenda social, llavors de l’Obra Sindical, que van ser inaugurades el 1957. Davant la novetat d’unes cases acabades de construir, no hi cabia altra denominació que la de Cases Noves. On hi trobem, també les Cases dels Pescadors, habitades per gent en què la pesca era el seu ofici.
Posteriorment es van construir una nova ampliació, afegint el que es coneixia també per les Casa dels Mestres, destinada a acollir als professors de l’escola pública i que fa poc han estat destinades a vivenda social. Aquesta ampliació es va produir tant allà com a l’Escorxador, aquí amb vivendes de planta baixa i pis. Portades a terme per la continuïtat de la cooperativa que va fer possible la construcció de les Cases Barates del carrer Espalter.
Quedava així configurat el contorn que encerclava el centre de la vila: Cases Noves, Poble Sec i les Cases del Sord. Aquestes últimes sorgides per la iniciativa d’un tal Josep López Ramos, que era sord, i propietari d’una franja de terreny que va parcel·lar i on s’hi van construir unes casetes. Situades a prop de la masia de can Pei i de la de can Lleuger. Un indret, per aquells anys, allunyat del poble i que avui la masia de can Pei ha donat nom a una zona residencial que ha deixat les casetes del Sord dintre del seu voluminós perímetre. A mig camí d’aquesta circumval·lació hi trobàvem les cases de ca l’Antoniet, unes construccions afegides a la masia d’on procedeix el nom. Actualment una altra zona urbanitzada.
No gaire lluny, a l’altre costat del càmping el Garrofer, ja a la voreta del mar, s’aixequen les cases d’en Nuñez que la mateixa veu popular va atorgar aquesta denominació perquè en va ser la coneguda promotora Nuñez i Navarro qui les va construir, mentre que la denominació oficial és Parc de Mar. I si les cases de l’altre extrem oposat les coneixem per les Cases Noves, aquestes bé les podríem denominar les “Cases Cares”, on el terme ganga i la vesant social, no el busquis per enlloc
Ja en el centre del poble, en el Passeig de Vilanova, hi trobem les Cases d’en Peretò. Dues iguales, una al costat de l’altra. Que va fer construir el ribetà Pere Montaner Capdet, que va fer les Amèriques i vivia, del que se’n deia, tallar el “cuponet”. Quan la guerra, el feien passejar pel poble tirant de carretó. I si li preguntaven per aquest canvi tan sobtat, els contestava: “hay que trabajar, chico” . Per si algú havia arribat a pensar, que se les guanyava dolces.
De les altres cases, no siguin mal pensats, no n’hi han hagut gaires, encara que sembli el contrari. El que sí sempre ha existit, és moltes ganes de festa. I tot aquest preàmbul bé, perquè la gent de les Cases Noves celebren la seva festa de barri. Ells mateixos per apropar-se a les que es celebraven al poble, per no haver de fer tanta volta, al costat de la carboneria de can Guirro, de la fàbrica de persianes Miradell i de la manyeria d’en Llorenç Garcia, havien obert un caminet i tothom: músics, cambrers, modistes, sabaters, pescadors... el transitaven. En deien: baixar al poble.
Aquests dies serem nosaltres els qui pujarem a les Cases Noves. Entre altres camins, pel carrer Sant Honorat. Que és el patró dels forners, com aquells que enfornaven en el forn de l’anomenada Panificadora. I durant un temps va coincidir que mentre ells elaboraven el pa, al seu costat, la gent ballava i s’ho passava bé. Avui, ells ja no hi són però la festa continua. Som-hi!
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 7 de juliol del 2023)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada