Durant bastants anys una acreditada marca de torrons, centrava la seva campanya nadalenca en una recomanació que, com diríem ara, es va fer viral: “vuelve a casa por Navidad”. Un missatge que convidava a reunir a la família en una festivitat tan entranyable.
Totes les festes guarden entre si unes essències i un significat que les fan diferents les unes de les altres i desprès cadascú de nosaltres mostrem les seves preferències. Les que estableix l’església, aquesta s’encarrega de que la celebració sigui compartida entre els seus feligresos, als quals s’hi afegeixen els qui els agrada fer festa, que som quasi bé tota la resta dels mortals. I freqüentem o no el seu redós, sobretot en els pobles pel fet de ser tots més propers, estem amatents dels qui tenen sota la seva responsabilitat ja sigui la parròquia i també l’Ajuntament. Es dona el cas que aquí a Sitges tenim una institució al costat de l’altra: l’Ajuntament, la rectoria i l’església. Estaments que acullen alegries, tristeses i mal amaro, com no fa gaire s’ha viscut a la Casa de la Vila. Sortosament, costat per costat, ja que parlem de proximitat, hi ha també la pastisseria de can Sabaté. Un altre establiment que igualment podem qualificar d’institució i que s’afegeix a les de l’entorn, contribuint a endolcir els moments amargs, tot sovint entre excentricitats, les que en qualsevol moment poden sorgir, i que ens fan adonar que la vida sempre es mou entre la màxima seriositat i també des d’una vesant humorística i desenfrenada que alegra aquest transcórrer. Quan això últim es produeix, ho hem de saber aprofitar.
Una de les veïnes més veteranes de tot el veïnat, la Pili Queralt Garcia, té el privilegi d’haver estat testimoni, de primera fila, dels canvis que s’han produït a l’Ajuntament. Davant d’ella han desfilat alcaldes, regidors/es, alcaldessa, secretaris, empleats. Uns d’emblemàtics com la Lola Ferret de l’Ajuntament, que va tenir el privilegi de viure dintre les seves interioritats.
El mateix li ha passat amb els estadants de la rectoria, amb qui també ha col·laborat: una llista llarga de rectors i vicaris, majordones, sagristans, escolans, beates, gent que no ho han estat tant, catequistes i tants altres col·laboradors/es de la parròquia.
I fins i tot ho ha estat de la pastisseria Sabaté, una talaia on es contempla l’activitat municipal i religiosa entre les dolçors del sucre, les pujades de to en alguns plens i la pau i la serenor que aporten els representants de l’església a tot plegat. És el potencial energètic d’aquest, el sucre, el que fa veure la vida des d’un angle més optimista i permet afrontar el dia a dia amb alegria. D’aquí que en aquesta parcel·la on es centre les institucions més rellevants de la vila, hi trobem els estats d’ànims més canviants.
Vet aquí, però, que quan s’apropava Nadal, al Senyor Rector mossèn Josep Pusas i Mas, la seva salut li fa una mala passada i li aconsellen que, momentàniament, vagi a viure a la residència de sacerdots que hi ha Barcelona. Des d’aquell moment la rectoria continua estant molt ben atesa pel vicari mossèn Josep Ramon Ruiz, però orfe de la personalitat que li confereix en Pausas. Són molts anys entre nosaltres com per a que la seva absència ens deixi indiferents.
Passa Nadal, Sant Esteve, la Quaresma, Setmana Santa... i el mossèn continua recuperant-se. Fins que arriba un moment, això ens passa a tots, que et creus amb el dret de dir prou! Quan intueixes que això tan pot durar un any, dos, o tota la vida. Una decisió, com aquesta, és la que permet que el mossèn torni, sense estar influenciat per l’anunci de torró. Per tant, abans de Nadal. Concretament per les vigílies del diumenge anterior al de la festivitat de la Trinitat. I aquí es retroba amb els feligresos, dels quals sap el nom de quasi tots. Conscient de que pel sols fet de guaitar per les finestres de la casa rectoral, les que s’aboquen al mar, li passaran tots els mals. Diuen que la fe cura. Ell que n’és un divulgador en deu estar convençut. Tot hi ajuda.
Han passat moltes coses durant tot aquest temps..., malgrat tot el calendari avança. Hem arribat a les vigílies de Sant Joan, una festa alegre i bulliciosa. Les cases són obertes de bat a bat per acompanyar, amb revetlles, els solstici d’estiu. Que per cert, parlant de cases, l’Hospital de Sant Joan Baptista celebra també el seu patró. Un jorn alegre que repercuteix en els seus estadants que viuen dintre el seu aixopluc i on reben les atencions dels seus responsables. Tot això té lloc en un barri, el del Poble Sec que també està de festa. Quantes coincidències.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 30 de juny del 2023)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada