Les nits semblen diferents segons sigui el lloc i el moment en què les compartim, perquè no és el mateix abraçar-la en un poblet allunyat del bullici que en un on predomina aquest. Recentment s’ha aixecat el toc de queda i els entesos diuen que hem recuperat la llibertat i alguns joves, emparant-se amb aquesta, ho celebren ingerint grans quantitats d’alcohol. M’ha semblat una incoherència amb nefastes repercussions pera a tots els que han confós la recuperació de la llibertat amb el descontrol dels impulsos que els avoquen a situacions de nefastes conseqüències.
Aquests dies el nostre poble és notícia perquè ahir dijous ha tingut lloc un assaig clínic, m’ha encuriosit molt el terme que es fa servir per qualificar l’obertura de cinc locals d’oci nocturn del carrer 1r de maig, amb l’assistència de 400 persones, que prèviament s’han fet un test d’antígens per tal de certificar que no són positius en Covid. L’experiència està pensada per demostrar que l’oci nocturn és segur. I si el resultat és satisfactori, demanar a les autoritats implicades que facin possible la reobertura dels locals destinats a l’oci nocturn. Establiments que la pandèmia els ha castigat durament, degut a que porten molts mesos tancats i d’aquesta activitat econòmicament en depenen moltes famílies: propietaris, treballadors i tots els serveis que hi van associats. Tant de bo que l’assaig clínic resulti un èxit, el qual podrà servir per a certificar que la covid durant les nits d’oci està dormida. Cosa que fins ara no descansava ni de nit ni de dia i que tant mal ha causat a milions de persones a tot el món i molts encara estan patint les seves conseqüències, com tantes altres que malauradament no les han pogut superar.
El que sí que podem considerar un bon assaig clínic és el que han desenvolupat els científics, que en relativament poc temps han aconseguit treure unes vacunes que cada dia que passa fa possible que un nombre més gran de persones quedem immunitzats. Tots recordarem el dia en què vam estar citats per a rebre una dosi d’alguna d’elles, per a ser completada amb una segona que ens aparta, de moment, dels atacs d’aquest malvat virus que ha trastocat la manera de viure i ha interferit en els costums dels habitants de l’univers.
Aquest temps en què ens toca viure, cada dia dona la sensació que ens reinventem. Perquè anem recuperant, amb totes les mesures i precaucions necessàries, esdeveniments que fa un any s’havien hagut de suspendre. Un d’aquest és el Dia Internacional dels Museus. A casa nostra que tenim la sort de comptar amb uns més que interessants temples de l’art, entre els actes programats es troba el que per mi té un encant especial. Es tracta de la visita nocturna al Cau Ferrat i al Maricel, que si la visita diürna ja resulta molt interessant, la de la nit és especial. Em representa traslladar-me als anys en què aquests llocs eren habitats pels seus respectius propietaris, en Santiago Rusiñol i Mr. Deering i la seva família. M’imagino al senyor del Cau assegut a la sala del brollador, amb els finestral oberts per on hi penetrava la llum de la lluna i aquesta tenyia de plata els seus peus, mentre l’acompanyava el degoteig de l’aigua del brollador i el remor del mar. És una sensació que a l’igual que ell, nosaltres hem pogut gaudir abans d’anar a dormir. Perquè quan la son ens venç és igual dormir al Cau Ferrat que a casa nostra, però només un dia a l’any podem recórrer la casa aliena en l’hora més intima. Com també passava quan l’amo i els seus convidats, no els calia fer assajos clínics, perquè també sabien dels efectes que produïa la graduació de determinats xarops i no sols això, sinó el gaudi que els produïa aquelles tertúlies i festes que es prolongaven fins que es feia de dia. I és que veure sortir el sol des del Cau o des de la sala-mirador del Maricel ha de ser d’una bellesa indescriptible. M’atreviria a demanar que a l’igual que es programa una visita nocturna s’organitzés una visita matinera, a fi de contemplar la sortida del sol. El mal seria que el dia escollit s’aixequés ennuvolat.
En quant a la visita nocturna al Maricel de Mar, ens permet imaginar la nocturnitat de la família propietària del Palau. Que quan la nit era estelada i lluïa una esplendorosa lluna plena, no trobarien el moment de deixar el lloc per retirar-se a descansar. Perquè, com ens passa a nosaltres, els sabria greu deixar de contemplar com la nit jeu a sobre el mar enjogassat.
Aquestes són nits amb encant, quan hom se’n va adormir satisfet d’haver aprofitat la seva alliçonadora nocturnitat. Esperar la nit per sortir a emborratxar-se, l’assaig clínic resultant esdevindrà un fracàs per la salut de qui ho practica, sota el pretext de celebrar la llibertat.
Hi ha maneres i maneres de viure la nit, cal buscar la millor. Per poder anar a dormir sentint-nos lliures de debò.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 21 de maig del 2021)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada