El nom de Vinyet ve precedit d’una llarga projecció
històrica que es situa en l’antiga ermita de les afores del poble, envoltada de
camps i vinyes, algunes d’elles de Malvasia . Sembla ser, però, que fins al
segle XVIII no es va començar a posar el nom de Vinyet a les sitgetanes.
L’altra data
històrica es centra a l’any 1648, quan a petició de l’Ajuntament, s’obté del Vaticà la concessió de celebrar la
seva festa el dia 5 d’agost, coincidint amb la Mare de Déu de les Neus. Abans
es celebrava el 8 de setembre, dia de les mares de deus trobades. Per tant
aquest any es compleixen 370 anys d’aquest privilegi.
La devoció que
la gent de casa professem a la Mare de Déu del Vinyet ve de lluny. La qual cosa fa que una bona representació de
sitgetanes porten el seu nom. Curiosament altra gent que, per diferents
circumstàncies, van arribar a la Vila, a
l’integrar-se amb els nostres costums, potser coincidia amb el naixement d’una
filla, a aquesta la batejaven amb el nom
de Vinyet. Aquest fet propicia que el nom de Vinyet hagi assolit una projecció,
fins i tot, internacional.
Un altra
circumstància es dona amb les Vinyets sitgetanes que han anat a viure a fora de
les nostres fronteres. Com és el cas de la Vinyet Jou i Andreu, filla de
l’escultor Pere Jou i Francisco i de la seva muller, la sitgetana Antònia
Andreu i Mitjans. La Vinyet als seus 92 anys, en fa molts que viu a Dinamarca.
Junt amb el seu marit van fixar la seva residència en una illa idíl·lica d’aquell país, a la mort del seu
espòs va decidir anar a viure a prop de Copenhaguen. Curiosament la vida de la Vinyet, a més
d’identificar-se amb el nom, ha estat molt vinculada a la imatge actual degut a
que el seu pare va reproduir l’antiga, molt malmesa a causa del temps que va
restar enterrada sota terra en el període
de la guerra. És una bona ambaixadora del seu nom i de Sitges,
perquè sempre que en té ocasió aprofita
per parlar del seu poble, i el que representa el nom de Vinyet.
Ens consta que
famílies estrangeres, per diferents circumstàncies, han posat aquest nom a la filla. Les mateixes excepcionalitats
que s’aprecien amb noies de procedència oriental, amb la faiçó de la cara que
ho delta, obeeixen al nom de Vinyet.
Ve sent costum,
seguint una iniciativa del batlle Miquel Forns, a la vigília de la festa oferir una recepció a totes les
nenes, noies i senyores que porten el nom de Vinyet. L’acte que s’ha celebrat
en diferents escenaris, aquest any tindrà lloc a la plaça de l’Ajuntament, sota
una denominació comú: “Em dic Vinyet, un nom de Sitges”. Que es manifesta amb
una devoció que es fa palesa durant tot l’any i amb les curiositats que es
produeixen sempre que coincidim amb la persona que, lluny de casa, relaciona el Vinyet amb Sitges, perquè ha
estat a la vila i ha visitat l’ermita.
També enguany,
després de l’Ofici del dia de la festa, el col·lectiu teatral “La Palmera”,
tornarà a representar “el Ball de Nostra Senyora del Vinyet”. Un ball
parlat que canta la llegenda de la
troballa de la imatge per un moro que
cavava la terra sota les ordres de can Milà dels Ferrers.
Al coincidir el
5 d’agost en plena temporada turística, moltes són les famílies sitgetanes que,
vivint, durant tot l’any en destins més o menys allunyats, aprofiten el dia de
la festa del Vinyet per tornar a casa. Entre ells, el Sr. Oriol Canals
Casacuberta que assegut a l’entorn de l’era, aprofita per venir a saludar a la
Cobla i a rememorar records que ens transporten a la casa dels seus pares en el
carrer Jesús . Una edificació senyorial, amb portalada i arcada de pedra que es
conserva igual.
Com el matrimoni
Canals el retrobament de moltes famílies es barreja amb un nombre de turistes
que descobreixen, en aquest indret, les essències de les tradicions del poble
on han vingut a passar uns dies de descans i aprofitar per fer turisme. Capten
el moment amb un seguit d’imatges que automàticament envien als seus familiars
i amistats. D’aquesta manera, el Vinyet i la seva festa, aconsegueix una
exclusiva que ultrapassa els límits locals per esdevenir un missatge amb
projecció mundial.
Degut a la
internacionalitat de les Vinyets i a tots aquests avenços tecnològics, la
intimitat de l’ermita i el seu entorn, s’ha fet, ara en diuen,
viral. A diferència de quan estava envoltada de camps i vinyes. On només es
desbaratava una mica la tranquil·litat ambiental, quan a la seva festa hi acudien la gent de la vila, a peu i també amb carro.
Succeïa quan Sitges era poc més que un poble de pescadors i de pagesos. Aquests
aprofitaven aquesta trobada en el Vinyet per valorar l’estat de la vinya, del
raïm que era quasi a punt per poder ser collit. I vet aquí que les converses
esdevenien monotemàtiques, tot girava a l’entorn de la collita, de les singularitats
de la climatologia, de les recomanacions per trobar l’acord consensuat per tal de poder començar la verema
amb garanties. La veneració a la imatge
precedia el retorn al poble.
Seria a partir
que s’hi va disposar una mica de fira, que es van començar a entretenir-se amb
un al·licient afegit. Mentre altres es van firar comprant els terrenys acabats
d’urbanitzar i si van fer construir una casa. El Vinyet va anar perdent la seva
solitud i la modernitat va fer la resta. Ha perdurat, però, la devoció a la
mare de Déu que s’hi aixopluga, que ha estat i serà el far que ens guia, encara
que els antics camins hagin desaparegut.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 2 agost 2018)
1 comentari:
Nom molt bonic i catala
Publica un comentari a l'entrada