Hem arribat al final d’un altre any i, en aquest punt,
les reflexions són les mateixes: “els
anys passen volant”. Sembla que
passi ràpid, però en aquest període de temps poden passar moltes coses.
Esdeveniments, notícies que surten publicades en aquestes pàgines de l’Eco. Un
apropament que es produeix cada divendres, en substitució del dissabte quan
tenia per norma arribar a les cases ja
quasi acabada la jornada laboral. Era quan aquest es treballava com qualsevol altre dia, l’únic
dia festiu de la setmana era el diumenge. La jornada laboral s’ha reduït i amb
ella els costums, els quals estaven adaptats a les circumstàncies. I els
establiments que més activitat registraven a partir de les acaballes de la
tarda del susdit dissabte eren les barberies. Totes estaven ateses per un bon
nombre de barbers. Abans d’entrar-hi o a la sortida, en el Cap de
la Vila es formaven grupets d’homes que fomentaven tertúlies a peu dret.
Em sembla
recordar que les perruqueries de senyores no estaven tan implantades, com ho
van ser desprès, elles tenien prou traça com per endreçar els seus cabells
sense haver de moure’s de casa . Al coincidir les avies, filles o nores, les unes s’ajudaven
a les altres o requerien els serveis de les perruqueres que anaven per les
cases, sense tenir establiment parat. Coincidíem amb els cabells enrolats amb
aquests cilindres que es fan servir per a donar forma al cabell. I amb tota aquests disposició es
podia continuar trafegant per la casa, i fins i tot aprofitaven per anar a
buscar el pa o la llet pels establiments del veïnat i aquest aspecte era
considerat una normalitat. Tot i que les sitgetanes de més edat tenien el costum de fer-se un monyo, disposaven de tanta pràctica que se'l feien elles mateixes i el fixaven amb les agulles, llargues, de dues punxes. Però no va
tardar gaire a que la sofisticació i les
modes fessin proliferar el que anomenaven els salons de bellesa. D’aquesta
manera poder secar el cap, no requeria haver-lo de tenir exposat al sol o,
mentre això es produïa, aprofitar per fer altres coses. Els cascos elèctrics
van facilitar aquest pas previ al
pentinat. I per posar-se sota el casc va caldre acudir a la perruqueria i més
si es volia seguir la moda imperant que es va anomenar, “ fer-se la Permanent”.
De la mateixa
manera que les oficiales de les
perruqueries van deixar de ser d’exclusivitat de les perruqueres i s’hi alternaven també perruquers. Fins i tot algunes es van
internacionalitzar en quant a l’enunciat, potser la primera en fer-ho va ser la
que estava situada al carrer Jesús, regentada pel perruquer oriünd de Terrassa, Joan Bosch i Pomar, amb la
seva muller, Digna Milà nascuda a Falset, i amb la col·laboració de les seves filles, una d’elles va morir en un
accident. El rètol exterior anunciava, “ Peluquería Dama, eren temps on la
retolació havia de ser en castellà, però en canvi es podia anunciar en altres idiomes de fora,
ells així ho van fer, a l’enunciat amb
llegua castellana, hi van afegir: “Coiffeur pour dames”. Altres perruqueries amb perruquers van
ser la d’en Dandy” , en Francesc
Esplugues, amb la seva muller Rosita i les dues filles, La Montserrat i la Rosa Maria. A la platja Sant Sebastià es
trobava la “Ella”, on el fill de la
casa l’Albert també tenia l’ofici de perruquer.
Paulatinament
les senyores van optar per freqüentar aquests
salons i, curiosament, a mesura que cada
vegada més les perruqueries s’anaven omplint
de clientela, descendia, en nombre, la de les barberies. Un element que
va provocar aquesta decadència va ser la
successiva implantació de les màquines d’afaitar elèctriques. Doncs es van anar
a perdent els hàbits d’anar-se afaitar a les barberies i ja s’aprofitava per
endreçar el cabell.
I mentre que
per Nadal cada ovella al seu corral, per Any Nou, concretament aquesta última
nit de l’any, s’ha posat de moda celebrar-ho fora de casa. Primer va ser a
recer de les dues Societats, Prado i Retiro, on entre animades ballarugues
s’acomiada el vell i es dona la
benvinguda al nou. Després al costum s’hi ha afegit els establiments hotelers i
de restauració. Tots, a més dels
suculents menús, anuncien: “el raïm de la
sort i la bossa de Cotillón”. Una moda també relativament recent, on es
troba el peculiar gorret de forma cònica, la trompeteta de cartró amb serrells,
l’antifaç i l’atractiu espanta sogres. Uns quans detalls per a transformar,
durant aquest procés de canvi d’any, les
fisonomies de sempre.
Les hores
prèvies, perruqueries i barberies tenen tota la jornada ocupada, per tal de
portar a terme aquesta singular i passatgera transformació, fins a convertir-la
en una elegància fora del normal.
La nit és llarga
i bulliciosa, els bons desitjos de felicitat
es perllongaran uns quants dies més. Mentre, en aquest primer dia de
l’any, un esdeveniment acapara l’atenció d’una part del Planeta, el Concert
d’Any Nou que es retransmet des de la bonica sala del Wiener Musikverein, amb la programació oferta
per l’orquestra Filharmònica de Viena, amb interpretació de valsos i polques,
amb influent protagonisme de la família Strauss. Fins arribar al final del
programa, però on tothom sap que el concert no s’ha acabat, falten uns bisos
preceptius, la interpretació del Danubi Blau i la peça que tenca definitivament
el concert, la Marxa Radetzky. La qual i atenent un guió que el costum ha
establert, comença quan el director dóna l’entrada al músic de percussió,
mentre s’atansa a l’escenari, i a partir d’aquí el redoble de la caixa sobresurt en el silenci, s’hi afegeix la
resta d’instruments i un compassat picar
de mans, el que fa que el director doni l’esquena a l’orquestra per a dirigir
al públic en aquest puntual acompanyament.
Una altra
tradicional manera de començar l’any, amb bona música, si més no amb cares de
pomes agres, resultant de poc dormir i amb els pentinats desmantellats. Ja
s’alternaran altres dies on seran necessaris tocs d’elegància.
El de demà
s’ha de trampejar de la millor manera, mentre ens desitgem: Bon Any!
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 31 de desembre del 2015 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada