NO ETS DE SITGES, SINÓ....

Internet és un món, un gegant tecnològic summament interessant que té la particularitat que ens pot reconduir fins a la intimitat més absoluta. Passejar-nos virtualment pel nostre poble, és la cosa més normal. Hi trobarem la informació que desitgem saber i, aquesta fins i tot ens conduirà a altres aspectes relacionats amb la temàtica sitgetana. Els experts, també anomenats internautes, hi naveguen amb coneixements ben fonamentats. I a cada moment ens sorprenen amb nous i interessants aportacions.

Fa cosa de dies hi han penjat una curiositat virtual amb la qual tothom hi pot dir la seva. Aquesta integració al fluid invent correspon a una mena de repte: “no ets de Sitges, sinó....”. Nombrosos detalls afloren, amb intenció de, ni que sigui per la petitesa del comentari, intentar treure a la llum aspectes del viure quotidià que a la vegada han tingut l’escalf popular, o el costum generalitzat de correspondre-hi. Les aportacions poden ser tantes com imaginació tinguin les persones que ho pengen buscant atreure l’atenció. Això, en certa manera, permet rememorar aspectes que potser ja ens havíem mig oblidat.

Amb aquest mètode i l’avantatja que ens ofereix la tecnologia, com he dit, qualsevol detall per simple que sigui, ens recordarà aspectes del Sitges viscut. Sols hi trobo un inconvenient, que els més joves hi entren amb desavantatge. Per raons d’edat no poden reafirmar-se amb el contingut de molts exemples que a mena, diguem-ne, d’exigències se’ns demana per demostrar i fer honor al més pur pedigrí del sitgetanisme.

La demanda, o la proba virtualment a superar, guarda relació i bona sintonia amb insignificances i altres aspectes més importants. El que tot sovint espatlla el rerefons d’aquesta àmplia exposició, acostumen a ésser els comentaris que segueixen a la demanda, la qual es simplifica amb les inicials NEDS. La proposta, sempre i quan es faci amb intenció de recordar aspectes del passat, pot arribar a ser interessant i fins i tot convertir-se en un mètode simpàtic, però quan la cosa deriva a una certa grolleria, el tema no pot ser mereixedor de tenir en compte i esgrimir comentaris desafortunats.

Com que els qui dominen i fan servir més aquests avanços són els joves, trobes que es fan referències a aspectes que relativament fa pocs anys que els hem viscut. Aquest percentatge va en consonància amb el interès que ha despertat Internet entre els de més edat. Els de la meva generació hi hem arribat just, o si més no la curiositat ha estat fonamental per endinsar-nos en aquest món tecnològic i, sense un coneixement massa tècnic, hi ha excepcions, potinegem aquestes noves tecnologies ni que sigui de manera molt bàsica. D’aquí que es nota també en aquesta secció de facebok la col•laboració dels més grans, alguns sense haver-se endinsat en aquest món, dicten idees als seus fills. Per posar un exemple jo puc penjar: “ no ets de Sitges, sinó vas coincidir amb la Cartrona empolainada”,perquè ho he viscut. Però si retrocedeixo més enllà i dic: “no ets de Sitges, si no vas fer cua a cal Xatet per aconseguir un got d’orxata, amb el qual en Salvador obsequiava en el dia del seu Sant “. Estic penjant una obvietat que jo no he viscut, però sí n’he sentit parlar.

De tenir continuïtat aquesta secció de referència sitgetana, amb els avanços que ens té reservats la tecnologia a l’abast de l’ésser humà, les futures generacions es referiran més o menys a aquests termes: “no ets de Sitges, sinó anaves a omplir el dipòsit de benzina al Molino”. Perquè en aquells moments tots els cotxes seran elèctrics.

I mirant cap a un futur molt més inversemblant, però està demostrat que no hi ha res impossible. Ho corrobora el fet que molts somnis d’aquell gran fantasiós anomenat Juli Verne s’han complert. El demà apunta a un projecte que està en fase molt avançada, el de poder sortir a fer una volteta per l’espai, en viatge de plaer, i tornar amb la satisfacció que has vist la terra des de l’orbita. I és que Sir Richard Bronson està ultimant els detalls per iniciar aquestes visites, organitzades per Virgin Group, amb uns preus també estratosfèrics però que s’aniran abaratint a mesura que passin els anys i vagin tenint una continuïtat. De produir-se i trobant la manera d’abaratir costos, podran arribar ser assequibles a les butxaques dels nostres besnéts . Amb la rapidesa que avança la tecnologia es consolidaran projectes que ni ens els imaginem.

Qui ho havia de dir, en l’època dels nostres avis, que es podríem desplaçar d’un lloc a un altre amb la comoditat i rapidesa que ofereix l’avió. Els aeroports s’omplen, a diari, de viatgers i per l’espai aeri i circulen un nombre molt important d’avions. Sempre que l’ocasió ha requerit enlairar-se cap el cel, ens ha envaït la curiositat per veure si volem, de sortida o d’entrada per damunt de Sitges. Veure el nostre poble des de les altures és un plaer que s’ha de viure. D’aquí que també hi cap l’opció: “No ets de Sitges, sinó has vit el campanar des del cel”. I sempre amb el supòsit de que la secció de facebook segueixi aportant aquests condicionants, pot arribar la conclusió que apunti: “no ets de Sitges si no has sortit a l’espai i t’ has plantejat posicionar la situació del poble des de tan llunyana distància”.

Tocant ja de peus a terra, molts ens conformaríem que ser de Sitges representi continuar estimant i cuidant el nostre poble, sense perdre els valors més essencials. I que la tecnologia que imperi en aquell moment no es sobreposi als elements i condicions primordials d’una convivència que giri a l’entorn del mateix objectiu: preservar la vila de totes les incongruències que malmetin el seu encís. I Tant de bo es conservi el costum de llegir el setmanari, amb notícies i opinions que facilitin el bé de tots. I que encara es pugui apuntar: “No ets de Sitges, sinó lleixes l’Eco”.Serà un bon senyal i una ferma garantia de continuïtat. Deixant testimoniatge escrit dels fets més rellevants i d’aquelles que no ho són tant, però que també contribueixen a fer poble.

Bé sigui per Internet o mitjançant aquestes pàgines el ser de Sitges, en la majoria dels casos, està ben representat. Altra cosa és que la moda imperant, entre aquestes innovadores tecnologies, permet penjar, a l’anomenada xarxa, puntualitzacions, les qual ens fan viatjar en el temps fins a enquadrar, en ell i en el lloc corresponent, el detall exposat. Per altra banda el setmanari publica una interessant secció, de la qual ara en té cura l’Albert Soler amb l’enunciat : “ Se’n parlava un...”. Que com anteriorment ho feia els “75 anys enrere”, aporten curiositats del poble i referències al protagonisme de la seva gent .

Som i serem de Sitges.

J. Y. M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 14 de juny del 2013 )